Desnonament o l’acte de dir no

desnonamentEl desnonament és, genèricament, l’acte de dir que no. Més específicament, fa referència al desallotjament d’un resident de l’immoble que ocupa, per via legal, avui desafortunadament molt freqüent. El nom desnonament i el verb desnonar estan documentats en català des del segle XIV en documents legals i segurament es van formar sobre la base no amb la probable  interferència del verb desdir-se, que va donar com a resultat el verb desnonar i el nom desnonament, que literalment voldria dir ‘dir que no a una cosa anteriorment acordada’.

En castellà, els equivalents desahucio i desahuciar també tenen una història peculiar. En aquest cas, el prefix des– s’adjunta al verb ahuciar, procedent d’un antic afuciar derivat del llatí fiduciare ‘avalar’. El resultat voldria dir literalment ‘deixar d’avalar’.

En l’àmbit del dret, el mot català desnonament i  el castellà desahucio són termes equivalents, és a dir, fan referència al mateix concepte, però cadascun s’ha format amb els recursos propis i intransferibles de cada llengua i en tots dos casos la tradició d’ús és llarga.

Comments are closed.