La dimensió espaciotemporal

espaciotemporal

En l’apunt «Què té d’especial la física espacial?» vam parlar de l’adjectiu culte espacial, derivat del nom llatí spatium. Encara que se’n parlés en el context de la física espacial, l’adjectiu s’usa en moltes altres àrees de coneixement.

En aquest apunt parlarem de la forma prefixada espacio-, és a dir, la forma que es fa servir per formar mots compostos a la manera culta. En aquest tipus de compostos hi ha un primer formant (o forma prefixada) que sol tenir una vocal o al final que fa d’enllaç amb el mot següent, com en el compost espaciotemporal.  Aquestes formes prefixades solen tenir origen culte: grecollatí (del ll. graecus + llatí), pluviòmetre (del ll. pluvia + –metre), labiodental (del ll. labium + dental), etc.

La coincidència formal d’algunes formes prefixades (com espacio-) amb el substantiu castellà corresponent, ha provocat algunes ultracorreccions en català que han donat lloc a formacions incorrectes com ara espai-temporal, que cal evitar. Si veieu, doncs, un mot compost que conté la vocal o d’enllaç és molt probable que, almenys el primer component (el que acaba en o) sigui una forma culta. No el confongueu amb un castellanisme.

Termes habituals amb el compost espaciotemporal: dimensió espaciotemporal, orientació espaciotemporal, anàlisi espaciotemporal, curvatura espaciotemporal, distribució espaciotemporal, singularitat espaciotemporal, etc.

Imatge: CC0 Domini públic. Font: Pixabay. Autor: JohnsonMartin

One thought on “La dimensió espaciotemporal

  1. Pingback: “espaialitat” o espacialitat? | Scriptorium