anemone o anémone?

Tant si es refereix a la planta com si es refereix a l’animal aquàtic, la paraula anemone és plana. És a dir, la síl·laba tònica és la penúltima (anemOne). Malgrat tot, per influència del castellà, hi ha tendència a fer-la esdrúixola (anÉmona) i també a escriure-la amb a final.

Aquest mot forma part d’un conjunt de mots cultes que, per raons evolutives de la llengua castellana, han passat de la pronúncia plana etimològica a l’esdrúixola, com ara atmósfera, cónclave o médula. Però, en català, es manté la pronúncia plana etimològica: anemone, atmosfera, conclave, medul·la.

anemone

Tesaurus de termes de recerca

Sin títuloS’ha publicat en línia el Tesaurus de termes de recerca, que aplega prop de deu mil termes corresponents a les paraules clau i els termes relacionats que s’utilitzen per a l’avaluació de les propostes i sol·licituds d’ajuts en l’àmbit de la recerca que es presenten a les convocatòries de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Secretaria d’Universitats i Recerca (Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya).

Els termes recollits corresponen a diversos àmbits del coneixement vinculats a la recerca, des de les ciències de la vida i de la salut (ecofisiologia, tuberització, serendipitat, síntesi d’inhibidors) fins a l’enginyeria (processament del llenguatge natural, transferència de tecnologia, usabilitat) o les ciències socials (creixement sostenible, crisi alimentària, mercat de l’aigua). El treball de recopilació de termes per àmbits no ha estat exhaustiu sinó fruit de les necessitats detectades en relació amb l’etiquetatge de les propostes i sol·licituds en cada àmbit concret. El producte s’anirà actualitzant d’acord amb les necessitats que sorgeixin en les noves convocatòries d’ajuts en l’àmbit de la recerca.

Cada article terminològic inclou una o diverses denominacions en català i els equivalents en anglès, tot i que en alguns casos també s’inclouen equivalències en castellà, francès i alemany, i definicions. A més, en cada fitxa es recull una o més àrees temàtiques d’aplicació i, si escau, la indicació de “paraula clau”.

El Tesaurus de termes de recerca ha estat elaborat conjuntament per la Secretaria d’Universitats i Recerca i el TERMCAT, amb un grup d’especialistes de les diverses especialitats que ha col·laborat en la revisió dels termes.

Font: TERMCAT

El Multidiccionari de la Xarxa Vives d’universitats

multidicJa podeu consultar el Multidiccionari, el diccionari en línia allotjat al web del Centre de Terminologia TERMCAT, que unifica en una sola obra els lèxics elaborats pel grup de treball de Terminologia i Nomenclatura, integrat per diversos serveis lingüístics universitaris, de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’universitats.

Aquest diccionari conté 5451 termes dels àmbits d’especialitat següents: botànica, ciència política, didàctica de l’educació física, educació musical, enginyeria industrial (mecànica i termodinàmica), fotoquímica i infermeria.

Diccionari de recerca clínica de medicaments

recerca-clinicaA mitjan desembre es va presentar el Diccionari de recerca clínica de medicaments, que recull més de set-cents termes relacionats amb la recerca biomèdica centrada en el medicament i, més concretament, en els assaigs clínics.

L’obra, també consultable en línia, ha estat elaborada conjuntament per la  Fundació Dr. Antoni Esteve i el TERMCAT, amb el suport del Departament de Salut i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’Optimot al Twitter: @optimotcat

L’Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística per resoldre dubtes de llengua. Hi podeu consultar el DIEC, el Cercaterm i moltes fitxes resoltes de dubtes lingüístics. També podeu usar el servei personalitzat de consultes.

El setembre del 2012 es va estrenar El blog de l’Optimot. Podeu trobar-hi comentaris sobre els dubtes lingüístics més consultats, les novetats que incorpora el cercador de l’Optimot o consells sobre com optimitzar els resultats de les cerques. Us hi podeu subscriure per correu electrònic.

Ara acaben d’estrenar un compte a Twitter amb el perfil @optimotcat. Aquest nou canal de comunicació permetrà conversar i interactuar de manera més directa i immediata amb els usuaris, aportar-los continguts lingüístics de valor i detectar-ne les necessitats. Si teniu compte a Twitter, ja podeu seguir @optimotcat.

ebola o èbola?

Quan parlem de l’Ebola (o l’ebola) pot ser que ens referim a la malaltia de l’Ebola (o febre hemorràgica de l’Ebola) o al virus que la produeix, és a dir, al virus de l’Ebola. Això queda molt ben explicat a l’apunt Sobre el virus de l’Ebola que el Termcat va publicar a «La consulta del mes». En aquest apunt s’aclareixen diverses qüestions gràfiques i de pronúncia que han estat objecte d’un intens debat1 des que aquesta malaltia és notícia: la pronunciació plana o esdrúixola del mot (amb les conseqüències sobre l’accentuació gràfica) i l’ús de majúscula o minúscula inicial en el mot Ebola.

L’apunt del Termcat deixa clars tres aspectes de la grafia i pronunciació d’aquest mot:

  • El mot Ebola s’ha de pronunciar pla, i, per tant, no s’accentua.
  • Ebola és un nom propi (el nom d’un riu de la República del Congo) i, per tant, s’ha d’escriure amb la incial en majúscula en les denominacions virus de l’Ebola i malaltia de l’Ebola o febre hemorràgica de l’Ebola; però en contextos divulgatius, si s’opta per la denominació escurçada ebola, és preferible escriure-la amb minúscula inicial, com si es tractés d’un nom comú.
  • Les vocals àtones, en els dialectes que fan reducció vocàlica, poden ser reduïdes o no.

Però per què s’ha produït tot aquest debat sobre aquesta denominació? El principal problema ha estat la pronunciació esdrúixola o plana. I això ha passat perquè aquest terme no ens ha arribat pas, com altres termes, a partir de l’anglès, sinó que ens ha entrat pel castellà, que ha optat per la pronunciació (i la grafia) esdrúixola. I per què? Doncs perquè s’ha pres com a punt de partida la grafia francesa. I això deu haver estat així perquè el francès és una de les llengües oficials de la República del Congo. Però, en francès, aquest accent sobre la e no indica pas la síl·laba tònica, sinó el timbre de la vocal, que s’ha de pronunciar com una e tancada. Per tant, podem dir que la pronunciació i la grafia castellanes estan induïdes per la grafia francesa. En francès, tanmateix, aquesta paraula és aguda, com pràcticament totes (escolteu-ne la pronunciació francesa).

També hi ha qui ha dit que la pronunciació esdrúixola podia provenir de l’anglès, que és una llengua que tendeix a desplaçar la síl·laba tònica cap endavant. Però no hi ha proves que això hagi estat així; tots els diccionaris d’anglès en recullen la pronunciació plana (escolteu-ne la pronunciació anglesa).

Per tant, sembla que no hi ha gaires raons per defensar una pronunciació esdrúixola, i sí que n’hi ha per defensar la pronunciació plana, ja que és la més acostada a la llengua original. El professor Randy Malamud (Universitat de l’Estat de Geòrgia), en el seu article «The problem with “Ebola”: the troubling, xenophobic language of disease», ens fa notar que moltes paraules de llengües africanes tenen una estructura de sandvitx, amb una síl·laba tònica al mig de dues síl·labes àtones, com passa amb Uganda, impala, banana, macaco, Mandela, Lumumba, Mobutu, etc. I aquest és el cas del topònim Ebola.

Sembla que no solament en català hi ha hagut aquest debat sobre l’accentuació del mot Ebola; també en portuguès hi ha un debat intern. Us recomano la lectura d’un article molt irònic del periodista i filòleg Josué Machado titulat «O Ebola e a diplomacia».

A la República del Congo, a part del francès, hi ha quatre llengües principals: lingala, kongo, swahili i tshiluba. Sembla que el topònim Ebola pertany a la llengua lingala, tal com es diu en l’article «How Ebola got its name». En aquesta llengua, Ebola vol dir riu negre.

Com a curiositat, heu de saber que aquest virus, de fet, no va aparèixer al riu Ebola, ni a cap altre riu. És un cas semblant al del virus Sin Nombre que ja vam comentar en el Butlletí, núm. 33. Tal com explica uns dels metges que va batejar aquest virus, Peter Piot, el virus es va detectar per primer cop en un poble anomenat Yambuku, però es va voler evitar aquest nom per no estigmatitzar el poble, i es va pensar que el nom d’un riu, que transcorre per molts llocs, seria menys comprometedor. Van pensar de posar-li el nom del riu Congo, però aquest nom ja era usat per referir-se a una altra malaltia. Van consultar un mapa i van trobar un riu petit i proper a Yambuku, el riu Ebola, i van decidir posar-li aquest nom. Després, va resultar que el mapa que havien consultat no era gaire acurat i que el riu Ebola no passava gaire a prop de Yambuku, però ja era tard per rectificar.

Finalment, cal tenir present que els noms dels virus són aprovats pel Comitè Internacional de Taxonomia Vírica (ICTV). En el web de l’ICTV podeu consultar tota la taxonomia sobre els virus i podreu veure que el virus de l’Ebola pertany al gènere Ebolavirus, de la família Filoviridae, i que se’n coneixen cinc espècies diferents. Però tot això ho trobareu més clarament explicat a la fitxa corresponent del Cercaterm.

I ara que s’han dit tantes coses sobre aquest virus, esperem que no se n’hagi de parlar més.

1. Han publicat articles sobre la denominació d’aquesta malaltia: Albert Pla Nualart (des de l’Ara), Núria Poyuelo (des d’El Punt Avui), Rudolf Ortega (des d’El País), Griselda Oliver (des de Núvol).

Àngels Egea
Serveis Lingüístics de la UB
Vocal del Butlletí de la SCATERM

Article publicat al Butlletí de la SCATERM, núm. 45

NOTA: Sobre l’etimologia del nom Ebola, hi ha algunes fonts que contradiuen la informació apareguda en l’article «How Ebola got its name». Per exemple, en l’entrada Ebola (rivière) de la Wikipedia es diu que el nom procedeix de la llengua ngbandi i que és una deformació del nom original Legbala, que els colonitzadors van traduir al francès per ‘riu blanc’.

Les paraules més cercades del 2014 a l’Optimot

Reproduïm el darrer apunt del blog de l’Optimot perquè potser vosaltres també heu tingut algun d’aquests dubtes.

blog-optimotUn dels dubtes més recurrents i alhora més cercats quan hem analitzat les cerques que s’han fet a l’Optimot durant l’any 2014 són les combinacions col·loquials de verbs amb pronoms febles. Per exemple, hem d’escriure reconèixer’s, reconeixe’s o reconèixer-se?, diga’m, digue’m o digues-me? Podem dir en algun context aneu’s-en o permete’m o hem d’escriure sempre aneu-vos-en i permet-me?

En primer lloc, us recomanem que consulteu la fitxa dels infinitius acabats en -er àton i imperatius acabats en -es àton, en què s’explica el fenomen de la pèrdua de la –r final de l’infinitiu i de la -s de l’imperatiu en combinació amb pronoms febles: reconeixe’s i digue’m. Tal com s’indica en l’últim paràgraf de la fitxa més detalladament, aquestes formes són admissibles només en contextos informals. En els textos formals, cal fer servir les formes normatives: reconèixer-se i digues-me.

Si anem al final d’aquesta fitxa, hi ha una fitxa relacionada que tracta de la pèrdua de consonant final, el canvi de pronom i l’addició de vocal de suport, amb un llistat de més combinacions col·loquials de verbs amb pronom. En aquest cas, s’aplica el mateix criteri que abans i resolem l’últim dubte plantejat inicialment: aneu’s-en o permete’m en textos informals, aneu-vos-en i permet-me en textos formals.
El cercador també inclou altres casos concrets d’imperatius amb forma reduïda que sovint generen dubte. Podeu consultar les fitxes mi-te’l, mite-la, mite’ls, mite-les, do’m, dé’m i ve’t-ho aquí, ve-t’ho aquí o vet-ho aquí?

Estelada, neologisme del 2014

Ja tenim el neologisme del 2014: de més de 200 propostes rebudes de tot arreu del domini lingüístic català, ESTELADA és el neologisme que ha tingut més èxit i el que serà candidat a formar part del diccionari normatiu. Més informació.

La Viquipèdia, una eina per compartir lliurement el coneixement

Durant el mes de setembre la Viquipèdia en català va tenir més de 42 milions de consultes. No obstant això, el nombre d’editors és més aviat reduït: només uns 1500. Amical Wikimedia acaba de posar en marxa la campanya #editorvisual per animar a la participació.

L’editor visual és concebut com el canvi més significatiu de la història de la Wikipedia, ja que permet d’editar sense necessitat d’aprendre la sintaxi wiki. Per participar en la campanya promoguda per Amical Wikimedia, que va començar el 24 de novembre i durarà fins al 19 de desembre, només cal fer clic al botó ‘Modifica’ de la Viquipèdia, fer una millora a qualsevol article i compartir l’experiència a la xarxa amb l’etiqueta #editorvisual.

Amical Wikimedia és una organització independent sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia, els seus projectes germans i el coneixement lliure a dins i fora de la xarxa. El seu objectiu és que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement en català, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible per a tothom en qualsevol llengua. Si compartiu aquest objectiu, feu-vos editors de la Viquipèdia ara que teniu a la vostra disposició l’editor visual.viquipedia

Piulant compartiu informació amb els vostres seguidors, editant la Viquipèdia ho feu amb tota la humanitat. #editorvisual

 

Es busca tuit!

En el marc de la Setmana de la Ciència, la UPC ens convida a participar en el concurs Es busca tuit! Entre el 17, 18 i 19 de novembre tots els interessats en la ciència i la terminologia podeu escriure tuits amb l’etiqueta #CiènciaUPC i amb els termes que trieu. Termes ben trobats, precisos o enginyosos, simpàtics o tot el contrari, o termes que si no hi són, bé haurien d’existir.

tuit

Hi ha premis: una tauleta, subscripcions als diaris Ara, La Vanguardia i National Geographic i entrades al CosmoCaixa.