hiperplàstic -a
hiperplàsic -a
La forma sufixada -plàsia, que forma mots com ara acondroplàsia, anaplàsia, aplàsia, cataplàsia, displàsia, hiperplàsia, hipoplàsia, leucoplàsia, metaplàsia, neoplàsia, ortoplàsia, rinoplàstia i molts altres, fa l’adjectiu en -plàstic (acondroplàstic, anaplàstic, aplàstic, cataplàstic, displàstic, etc.). La raó és etimològica, ja que la forma sufixada -plàsia ve del grec plasso ‘modelar, formar’, d’on deriva l’adjectiu grec plastikos. Per això les formes adjectives acaben en -plàstic i no pas en -plàsic (com seria d’esperar si l’adjectiu el féssim derivar directament del nom català).
L’adjectiu grec plastikos ha donat també l’adjectiu català plàstic -a, en els seus diversos significats: fàcil de modelar (argila plàstica), que dóna forma corpòria (arts plàstiques), que forma els teixits corporals o en restitueix els materials consumits (cirurgia plàstica). I també ha donat la forma substantivada plàstic referida al compost polimèric natural o artificial, transformat mitjançant l’aplicació de calor i de pressió, que s’utilitza en la fabricació d’objectes diversos.
El 26 d’abril, en el marc dels actes de celebració de Sant Jordi a la Facultat de Química de la UB, es va fer l’acte de presentació de la Cuina lingüística per a químics, un web que els Serveis Lingüístics han elaborat amb l’objectiu de contruibuir a millorar la qualitat lingüística dels textos científics en català dins el camp de la química.
Aquest web està organitzat en quatre apartats —Utillatge, Productes de temporada, Receptes senzilles i Per a gurmets— que inclouen eines, materials i receptes per elaborar treballs i divulgar en català el coneixement científic amb eficàcia, adequació i qualitat. Així doncs, esperem que en aquesta pàgina trobeu prou ingredients lingüístics per cuinar un bon text de química en català.
un text, dos textos
un texte, dos textes
Com ja vam veure en l’apunt sobre els complexos, també en el cas del mot text hi ha una certa tendència a afegir-hi una e final que no és correcta, ni en el singular ni en el plural.
Recordeu, doncs, que qualsevol text, pretext, context, paratext, teletext o videotext acaba en t, i que el plural es fa en -os: textos, pretextos, contextos, paratextos, teletextos, videotextos.
En el CUB podeu trobar més informació sobre els plurals de paraules acabades en –sc, –st i –xt.
Apunts sobre:
Belles Arts,
Biblioteconomia,
Biologia,
Dret,
Economia,
Educació,
Farmàcia,
Física,
Geografia,
Geologia,
Infermeria,
Matemàtiques,
Medicina,
Odontologia,
Pedagogia,
Psicologia,
Química Apunt dins la secció:
Termes i expressions |
S’ha actualitzat el diccionari en línia Lèxic de fàrmacs amb la incorporació de noves denominacions de fàrmacs seleccionats pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El TERMCAT n’ha dut a terme la revisió terminològica.
El diccionari conté prop de 3.000 termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac, i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.
Les denominacions dels fàrmacs es poden consultar a partir de les quatre llengües del lèxic (català, castellà, francès i anglès) i a partir de les accions terapèutiques de cada fàrmac. Així mateix, es poden consultar separadament en l’apartat Noves incorporacions les noves denominacions de fàrmacs aprovades durant aquest darrer any. Es preveu que aquest diccionari en línia s’actualitzi anualment amb les denominacions de nous fàrmacs que es van aprovant.
Font: http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/260/
S’ha publicat la versió en línia del Diccionari de neurociència, iniciativa de l’expert en neurociència Antoni Valero-Cabré i elaborat per un equip d’especialistes mèdics de diverses universitats, coordinats pels professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Reig i Xavier Navarro, en col·laboració amb el TERMCAT, que s’ha encarregat de la coordinació del projecte i de la gestió de la terminologia de l’obra. Aquesta obra és un desenvolupament del Vocabulari de neurociència, d’Antoni Valero-Cabré, publicat pels Serveis Lingüístics de la UB l’any 2004.
Podeu consultar l’obra en línia des de la pàgina web de consulta d’aquesta obra. També de podeu trobar els termes d’aquesta obra en el Cercaterm.
Els mots muscle, múscul i musclo provenen del mateix mot llatí, musculus ‘ratolí’ diminutiu de mus ‘rata’, per la semblança del moviment dels músculs sota la pell amb un ratolí que s’escapa o per la semblança de mida i forma amb els musclos. Com passa amb altres grups de mots amb la mateixa etimologia, n’hi ha uns de més evolucionats fonèticament, com muscle o musclo, i uns altres de més propers al llatí (també anomenats cultismes), com el múscul.
El que és important, ara que s’ha vist la raó de la seva similitud, és no confondre’n el significat:
Els muscles són les espatlles, és a dir, cadascuna de les parts superiors i laterals del cos a cada costat del coll formada pels ossos que uneixen el braç al tronc i els músculs que els recobreixen.
Els músculs són òrgans carnosos contràctils que serveixen per produir el moviment de les diferents parts del cos.
Els musclos són mol·luscs marins comestibles, de conquilla bivalva de color negrós.
Orgue
Òrgan
Un orgue és un instrument musical. Un òrgan, en canvi, pot referir-se a moltes altres coses, com ara una part d’un animal o d’una planta amb una funció específica (òrgans genitals), una unitat administrativa amb atribucions i competències pròpies (òrgans del Govern, òrgans col·legiats), un instrument o mitjà per dur a terme un acció (òrgan de difusió).
Totes dues paraules tenen el mateix origen etimològic: provenen del mot llatí organum ‘eina’, ‘instrument’, ‘element fisiològic’. Però orgue és un mot patrimonial, cosa que vol dir que ha sofert els canvis propis de l’evolució fonètica; mentre que òrgan és un cultisme, és a dir, un mot pres del llatí tardanament que tan sols ha sofert una adaptació parcial, per això és més semblant a la forma original.
El zinc és un element químic de nombre atòmic 30 i pes atòmic de 65,38. El nom prové del mot francès zinc, que al seu torn procedeix de l’alemany Zink, d’origen incert. El nom d’aquest metall, però, va arribar al català també amb la grafia alternativa zenc, basada en la pronúncia francesa del mot zinc.
Actualment, la forma preferent és zinc, que és la forma etimològicament més fonamentada i la més universal (anglès, zinc; francès, zinc; alemany, Zink; espanyol, zinc o cinc). La forma zenc també està recollida als diccionaris per la tradició que té dins la llengua catalana, però s’usa especialment per referir-se al zinc presentat en làmines, alternativament a la denominació més general zinc.
