Vocabulària

© Incnis Mrsi | Font: Wikipedia

 

 

Sabor, bellesa i veritat són alguns dels darrers termes normalitzats en català en el camp de la física.

Els termes normalitzats són els termes aprovats pel Consell Supervisor del Termcat, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i es publiquen periòdicament al DOGC.

Els termes de física aprovats durant el segon quadrimestre de 2012, es poden consultar al DOGC núm. 6318 (19.2.2013). Hi trobareu els termes següents: bellesa, bola de gluons, cinturó de Kuiper, experiment imaginari, fissionar i fissionar-se, llum antisolar, objecte clàssic del cinturó de Kuiper i cubewano, objecte transneptunià, plutí i plutino, polaritó, quantització i quantificació, quantitzar i quantificar, quark b, quark c, quark d, quark s, quark t, quark u, sabor, seeing, veritat.

En la filosofia de Kant, trobem el terme noümen, adaptació del mot grec noumenon. En català, és un mot de tres síl·labes: no-ü-men. S’assembla a mots com paüra, saüquer o llaütista, en què la dièresi sobre la u té la funció de trencar el diftong ou.  En el cas de noümen, com en el de paüra, la síl·laba tònica recau sobre la ü.

El plural de noümen és noúmens, a diferència del plural anglès noumena. L’adjectiu derivat de noümen és noümènic o noümenal.

La forma preferent en català, segons recomana el Consell Supervisor del TERMCAT, és el verb admetre, amb el sentit de ‘Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció’. Segons el context, també poden ser adequades les construccions funcionar (amb), ser compatible (amb), permetre l’ús (de), etc.

Les alternatives catalanes proposades són prou flexibles per poder optar per la traducció més adequada en cada context: “el navegador funciona amb Java”, “aquesta aplicació no admet el dispositiu seleccionat”, “el motor de veu és compatible amb l’idioma de teclat”, “el programa permet l’ús de dibuixos a l’interior”, “no tots els tipus de bases de dades admeten totes les instruccions SQL”, “un programa que admet qualsevol mida de fitxers”, etc.

Els especialistes consultats, especialment experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris, han considerat l’ús del verb suportar amb aquest sentit un calc innecessari de l’anglès i creuen pertinent trobar altres alternatives a aquest verb, que es percep com un ús estrany en català tot i que hagi tingut difusió i es reculli en alguns diccionaris.

En altres llengües romàniques també es recorre a formes alternatives i, en general, s’alerta de la inadequació d’utilitzar el calc, per bé que no hi ha unanimitat i que alguns diccionaris en francès, castellà i italià ja admeten l’ús de l’anglicisme.

Font: Termcat

La grafia blog ja és normativa, cosa que vol dir que ha estat aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El mot blog i el seu derivat bloguer -a ja tenen entrada en la versió en línia del DIEC, que s’ha actualitzat fa pocs dies:

blog
m. [LC] [IN] Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.

bloguer bloguera
1 m. i f. [LC] [IN] Persona que crea i gestiona un blog.
2 m. i f. [LC] [IN] Internauta que sol navegar per blogs.

L’any 2005,  el Consell Supervisor del Termcat va aprovar la forma bloc, que ha estat la forma difosa fins avui a través del Cercaterm. Però aquesta decisió va suscitar molta polèmica entre partidaris i detractors.  Els Serveis Lingüístics ens vam decantar per mantenir provisionalment la forma blog fins que l’Institut d’Estudis Catalans es pronunciés a favor d’una o altra solució, tal com vam explicar al Sens Dubte i a Un tip de trucs el 2009.

Ha estat justament a petició del Consell Supervisor del Termcat que la Secció Filològica ha estudiat el cas i s’ha decantat per la grafia blog. Tal com s’explica des de La finestra neològica del Termcat, «el motiu bàsic que ha menat la Secció Filològica a proposar el canvi de bloc per blog (i de blocaire per bloguer -a) és el fet que blog s’ha estès en català molt més que bloc: s’utilitza en la majoria de mitjans de comunicació catalans, és la forma que fan servir la major part d’universitats catalanes i ha estat defensada per diversos especialistes».

Font: Un tip de trucs

Els adjectius ample i ampli són formalment semblants, tenen una etimologia propera i tenen un significat similar, però no són ben bé el mateix. L’adjectiu ample està relacionat amb l’amplada (un carrer ample, uns pantalons amples) mentre que l’adjectiu ampli està relacionat amb l’amplitud (una sala àmplia). Per això, l’adjectiu ampli s’usa en contextos sovint figurats (una interpretació àmplia).

Tot i que la distinció és molt prima, la intuïció del parlant sol funcionar perfectament si no està interferida per la falsa creença que l’adjectiu ampli és un castellanisme.

© WhyNotThisOne | Flickr

El diccionari en línia Lèxic de fàrmacs  ja incorpora les noves denominacions de fàrmacs seleccionats aquest any pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El TERMCAT ha dut a terme la revisió terminològica de l’obra.

Aquest diccionari conté prop de 3.000 termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac, i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Aquest diccionari es va publicar el 2008, i s’actualitza anualment en línia amb les denominacions de nous fàrmacs que es van aprovant.

Font: Termcat

El Consell Supervisor acaba d’aprovar en l’àmbit de l’electrònica el terme pols, un concepte molt utilitzat i conegut entre els especialistes però no recollit encara als diccionaris generals.

Un pols és un “Senyal elèctric de durada finita, generalment breu, que presenta un augment del seu valor i una disminució posterior fins al valor que tenia inicialment”. Quan el pols és de durada molt breu, infinitesimal des d’un punt de vista matemàtic, s’anomena impuls, forma que ja apareix als diccionaris generals, inclòs el diccionari normatiu.

La forma pols és probablement un calc de l’anglès (del substantiu pulse), però cal tenir present que està molt estesa, que no és el mateix que un impuls (només pot substituir-se per impuls quan és molt breu) i que, de fet, el sentit de ‘batec arterial’ amb què pols es recull al diccionari normatiu ja remet, en certa manera, a un moviment ràpid d’augment i disminució posterior, de manera que l’ús d’aquesta forma en electrònica pot justificar-se també des del punt de vista semàntic.

Font: Termcat

© Alan Bell | Flickr

 

L’oïda és el sentit que ens permet identificar sons. Les orelles són els òrgans encarregats de percebre’ls. Les orelles es divideixen convencionalment en tres parts: orella externa, orella mitjana i orella interna.

Per interferència amb el castellà, a vegades es parla erròniament d’oïda externa, mitjana i interna, ja que en castellà també s’anomena oído a cadascun dels òrgans de l’audició, és a dir, les orelles. En aquest cas, el català fa una distinció semblant a l’anglès, en què oïda = hearing i orella = ear (external ear, middle ear, internal o inner ear).

Recordeu: l’oïda és el sentit,  l’orella és l’òrgan.