Arxiu dels apunts etiquetats com ‘Pedagogia’

Nou vocabulari d’educació musical

divendres, 10 de maig de 2013

percepcio-atencioEl Gabinet de Terminologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) presenta el vocabulari Fonaments de l’Educació Musical: Vocal, Auditiva i Rítmica (Estudis d’Educació Infantil), dins la col·lecció Terminologies Universitàries. Aquesta col·lecció recull la terminologia bàsica d’assignatures impartides a la UIB i està especialment destinada als estudiants.

Aquest nou títol, pertanyent als estudis d’educació infantil, conté 152 termes catalans amb les correspondències al castellà i l’anglès. Es pot consultar en format PDF.

 

En informàtica, no s’admet suportar

dimecres, 13 de març de 2013

La forma preferent en català, segons recomana el Consell Supervisor del TERMCAT, és el verb admetre, amb el sentit de ‘Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció’. Segons el context, també poden ser adequades les construccions funcionar (amb), ser compatible (amb), permetre l’ús (de), etc.

Les alternatives catalanes proposades són prou flexibles per poder optar per la traducció més adequada en cada context: “el navegador funciona amb Java”, “aquesta aplicació no admet el dispositiu seleccionat”, “el motor de veu és compatible amb l’idioma de teclat”, “el programa permet l’ús de dibuixos a l’interior”, “no tots els tipus de bases de dades admeten totes les instruccions SQL”, “un programa que admet qualsevol mida de fitxers”, etc.

Els especialistes consultats, especialment experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris, han considerat l’ús del verb suportar amb aquest sentit un calc innecessari de l’anglès i creuen pertinent trobar altres alternatives a aquest verb, que es percep com un ús estrany en català tot i que hagi tingut difusió i es reculli en alguns diccionaris.

En altres llengües romàniques també es recorre a formes alternatives i, en general, s’alerta de la inadequació d’utilitzar el calc, per bé que no hi ha unanimitat i que alguns diccionaris en francès, castellà i italià ja admeten l’ús de l’anglicisme.

Font: Termcat

Finalment, tenim blog

dijous, 7 de març de 2013

La grafia blog ja és normativa, cosa que vol dir que ha estat aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El mot blog i el seu derivat bloguer -a ja tenen entrada en la versió en línia del DIEC, que s’ha actualitzat fa pocs dies:

blog
m. [LC] [IN] Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.

bloguer bloguera
m. i f. [LC] [IN] Persona que crea i gestiona un blog.
m. i f. [LC] [IN] Internauta que sol navegar per blogs.

L’any 2005,  el Consell Supervisor del Termcat va aprovar la forma bloc, que ha estat la forma difosa fins avui a través del Cercaterm. Però aquesta decisió va suscitar molta polèmica entre partidaris i detractors.  Els Serveis Lingüístics ens vam decantar per mantenir provisionalment la forma blog fins que l’Institut d’Estudis Catalans es pronunciés a favor d’una o altra solució, tal com vam explicar al Sens Dubte i a Un tip de trucs el 2009.

Ha estat justament a petició del Consell Supervisor del Termcat que la Secció Filològica ha estudiat el cas i s’ha decantat per la grafia blog. Tal com s’explica des de La finestra neològica del Termcat, «el motiu bàsic que ha menat la Secció Filològica a proposar el canvi de bloc per blog (i de blocaire per bloguer -a) és el fet que blog s’ha estès en català molt més que bloc: s’utilitza en la majoria de mitjans de comunicació catalans, és la forma que fan servir la major part d’universitats catalanes i ha estat defensada per diversos especialistes».

Font: Un tip de trucs

Ample i ampli

dilluns, 25 de febrer de 2013

Els adjectius ample i ampli són formalment semblants, tenen una etimologia propera i tenen un significat similar, però no són ben bé el mateix. L’adjectiu ample està relacionat amb l’amplada (un carrer ample, uns pantalons amples) mentre que l’adjectiu ampli està relacionat amb l’amplitud (una sala àmplia). Per això, l’adjectiu ampli s’usa en contextos sovint figurats (una interpretació àmplia).

Tot i que la distinció és molt prima, la intuïció del parlant sol funcionar perfectament si no està interferida per la falsa creença que l’adjectiu ampli és un castellanisme.

ampli-o-ample

© WhyNotThisOne | Flickr

Les orelles i l’oïda

dilluns, 28 de gener de 2013

© Alan Bell | Flickr

 

L’oïda és el sentit que ens permet identificar sons. Les orelles són els òrgans encarregats de percebre’ls. Les orelles es divideixen convencionalment en tres parts: orella externa, orella mitjana i orella interna.

Per interferència amb el castellà, a vegades es parla erròniament d’oïda externa, mitjana i interna, ja que en castellà també s’anomena oído a cadascun dels òrgans de l’audició, és a dir, les orelles. En aquest cas, el català fa una distinció semblant a l’anglès, en què oïda = hearing i orella = ear (external ear, middle ear, internal o inner ear).

Recordeu: l’oïda és el sentit,  l’orella és l’òrgan.

 

 

El medi i el mitjà

dijous, 8 de novembre de 2012

Mitjans de transport per al medi lunar

El medi és l’entorn (és a dir, l’element o substància que envolta una cosa). Per això parlem del medi ambient, del medi aquàtic, d’un medi anaeròbic.

Un mitjà, en canvi, és un instrument. Per això parlem dels mitjans de comunicació, dels mitjans de transport, dels mitjans de producció.

La frontera entre el que és medi i el que és mitjà, a vegades, és conceptualment molt prima. No és estrany si tenim en compte que tots dos mots provenen d’un mateix ètim llatí (medius i el seu derivat medianus). També contribueix a la confusió que el castellà usi el mateix mot per a tots dos conceptes (medio) i que l’anglès també ho faci en molts casos (medium).

Dependent o depenent?

dimarts , 16 de octubre de 2012

Per saber quan hem d’escriure dependent o depenent podeu fer la prova de la independència: si una cosa és dependent també pot ser independent; en canvi, si és depenent, no. Vegem-ho:

  Reaccions químiques dependents/independents.

  La funció dependent/independent del temps Y(x, t).

  Depenent/Independent de la naturalesa del conductor, els electrons estan més o menys atrapats en el material.

En el darrer exemple no podem fer la substitució, perquè o bé la frase no té sentit o en té un de molt diferent. En canvi, en els dos primers exemples podem intercanviar l’adjectiu dependent per l’adjectiu contrari, independent, i la frase continua sent correcta.

Per tant, recordeu: si és dependent pot ser independent.

Més informació i exemples al CUB.

Tutoritzar o tutorar? Tutorització, tutoratge o tutoració?

divendres, 22 de juny de 2012

Recentment el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat les formes tutoritzar i tutorització en educació. Malgrat una certa coexistència amb les formes tutorar, tutoració i tutoratge, formades probablement per semblança amb el patró monitorar i monitoratge, les formes més utilitzades amb normalitat dins l’àmbit, avalades pels especialistes i documentades ja en nombrosos textos d’especialitat i en alguns reculls lexicogràfics, són tutoritzar i tutorització.

El verb tutoritzar pot tenir dos sentits: un amb complement humà (‘orientar, un tutor, un alumne o un grup d’alumnes per mitjà de la tutoria’); i un altre, per ampliació de significat, amb complement no humà (‘fer el seguiment, un tutor, d’un curs, una matèria o bé un treball d’un alumne o un grup d’alumnes’). El substantiu derivat tutorització es refereix tant al ‘procés de tutoritzar un alumne o un grup d’alumnes’ com al ‘procés de tutoritzar un curs, una matèria o un treball’.

Des del punt de vista lingüístic, són formes adequades perquè tutoritzar és un verb derivat del substantiu tutor, ja recollit en el diccionari normatiu, amb l’adjunció del sufix -itzar, del llatí -izare, que generalment significa ‘convertir en’, però que també té el significat més genèric, com en aquest cas (i com a hospitalitzar, satiritzar o tiranitzar, entre d’altres), d’‘acció o procés relacionats amb (la base a què s’adjunta)’; el substantiu tutorització, al seu torn, és un derivat del verb tutoritzar creat amb el sufix -ció, del llatí -tio, -onis, que significa ‘acció i efecte de’.

Font: La consulta del mes (TERMCAT)

Millores al Vocabulària

dilluns, 4 de juny de 2012

Durant aquest curs que ja s’acaba, s’han introduït algunes millores al Vocabulària que tot seguit us comentem:

  • Subscripció mitjançant correu electrònic. Ara, a més de poder-vos subscriure per RSS, també ho podeu fer per correu electrònic clicant allà on trobeu aquesta icona .
  • Obres de consulta segons el perfil temàtic. Algunes àrees de coneixement, com ara medicina o dret, disposen d’obres terminològiques en línia que hem inclòs en la columna de l’esquerra (a sota de les dues fonts de consulta comunes a totes les àrees) només quan s’accedeix amb el perfil corresponent. Així, per exemple, si seleccioneu l’etiqueta Medicina (a la columna de la dreta), veureu que apareix una tercera opció de cerca que és el Diccionari enciclopèdic de medicina.
  • Més recursos adiccionals per a la cerca d’informació. A la pestanya Més eines i recursos per a la cerca d’informació (a la barra superior) trobareu recursos que us poden ajudar a complementar la cerca bàsica feta amb l’UBterm i l’Optimot.

 

Un text, dos textos

divendres, 20 de abril de 2012

 

correcteun text, dos textos

incorrecteun texte, dos textes

Com ja vam veure en l’apunt sobre els complexos, també en el cas del mot text hi ha una certa tendència a afegir-hi una e final que no és correcta, ni en el singular ni en el plural.

Recordeu, doncs, que qualsevol text, pretext, context, paratext, teletext o videotext acaba en t, i que el plural es fa en -os: textos, pretextos, contextos, paratextos, teletextos, videotextos.

 En el CUB podeu trobar més informació sobre els plurals de paraules acabades en –sc, –st i –xt.