• hormona tiroïdal [no pas tiroidea]
• artèria tiroïdal
• escotadura tiroïdal
• col·loide tiroïdal [no pas tiroideo ni tiroideu]
• fol·licle tiroïdal 
• forat tiroïdal
• plexe tiroïdal 
• tubercle tiroïdal
  

De fet, l’adjectiu tiroïdal, derivat de tiroide, segueix el patró general dels noms acabats en -oide, que normalment fan l’adjectiu acabat en -oïdal:

adenoide > adenoïdal al·lantoide > al·lantoïdal aracnoide > aracnoïdal col·loide > col·loïdal coroide > coroïdal deltoide > deltoïdal escafoide > escafoïdal esteroide > esteroïdal etmoide > etmoïdal hemorroide > hemorroïdal mastoide > mastoïdal sigmoide > sigmoïdal

Omnia Nomina és el nou portal de consulta de les denominacions, el lèxic i els termes de la documentació institucional de la Universitat de Barcelona, amb equivalències al castellà i l’anglès.

L’objectiu d’aquest portal és fixar la forma correcta per a totes aquestes denominacions i oferir-ne la traducció preferent al castellà i l’anglès per als textos que, d’acord amb el Pla de llengües de la UB, s’han de traduir a aquestes llengües.

Aquest portal s’estrena amb dues obres, el Glossari acadèmic i docent de la UB i el Lèxic institucional. Traduccions preferents a l’anglès. Ben aviat, però, s’hi afegiran nous reculls, actualment en revisió, com ara el Recull multilingüe de centres d’ensenyament superior i el Nomenclàtor de la UB.

Les obres es poden consultar independentment o bé conjuntament per mitjà del cercador personalitzat de Google que podeu trobar a la pàgina d’inici.

Les obres publicades en aquest portal també estan incloses en el Multicercador terminològic i el cercador terminològic del Vocabulària (la UBterm).

Depèn del context. El terme apertura és sinònim de obertura només quan significa ‘acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics’. Per exemple: Finalment, el Govern va anunciar un règim d’apertura.

No és correcte, doncs, fer servir el mot apertura com a sinònim de obertura en altres casos. Per exemple, direm L’obertura d’una sessió, i no pas L’apertura d’una sessió.

Font: Optimot

El Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès, de Guillem Alexandre Amengual Bunyola, és el número 6 de la col·lecció Lèxics Bàsics del Gabinet de Terminologia i és el primer d’aquesta col·lecció amb definicions. Conté 293 termes en català amb definicions i les equivalències en castellà i anglès, relatius a trastorns del llenguatge, com ara afàsies, alèxies, agrafies, etc. S’adreça especialment a logopedes, neuròlegs, psicòlegs i foniatres, però també a mestres especialistes en audició i llenguatge i a estudiants d’aquestes branques. El Gabinet de Terminologia n’ha
fet la revisió lingüística i terminològica i n’ha coordinat l’edició.

AMENGUAL BUNYOLA, G. A. Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. ISBN 978-84-8384-200-3. (LB; 6)

Totes dues formes de l’àmbit de l’educació superior, mínor i menció, han estat aprovades recentment pel Consell Supervisor del Termcat, però cal tenir present que tenen significats diferents. Mínor fa referència a la formació complementària dins dels estudis de grau en una àrea del coneixement diferent de la que constitueix el nucli principal d’aquests estudis, mentre que menció designa la formació especialitzada en una àrea del coneixement pròpia dels estudis de grau. D’acord amb aquesta distinció, un estudiant d’història, per exemple, pot haver cursat un mínor en anglès professional (una àrea del coneixement diferent de la dels seus estudis) o, en canvi, pot tenir una menció en història contemporània (una especialització dins dels seus estudis).

La denominació mínor, que ja té ús en diverses universitats catalanes per a fer referència a aquest concepte, és un manlleu de l’anglès (procedent al seu torn del llatí minor, -ōris) que s’ha adaptat a l’ortografia catalana per facilitar una lectura més acostada a la pronúncia llatina. Es pot considerar un cas paral·lel al del terme del mateix àmbit màster, adaptació de la forma anglesa master. La forma menció, d’altra banda, és la que es fa servir en el títol oficial dels estudis de grau.

Com a alternativa a la forma mínor s’han descartat formes descriptives com ara itinerari complementari, itinerari secundari, itinerari menor, itinerari d’intensificació, segona especialitat, subespecialitat o complement de grau perquè no són prou precises i podrien fer referència a altres tipus de formació; en alguns casos, de fet, aquestes alternatives es podrien confondre amb el terme relacionat menció.

Font: «Formació universitària: mínor o menció?» dins La finestra neològica. TERMCAT.

Aquest diccionari recull més de 400 termes relatius a la infecció pel VIH i la sida que s’utilitzen habitualment en l’àmbit assistencial. S’hi poden trobar termes relacionats amb les característiques biològiques del VIH, amb aspectes epidemiològics i clínics de la infecció pel VIH i la sida o amb el tractament de la malaltia. Cada terme presenta les denominacions equivalents en set llengües romàniques (català, castellà -variants d’Europa i de Mèxic-, francès, gallec, italià, portuguès -variants d’Europa i de Brasil- i romanès), amb els indicadors de categoria gramatical corresponents, i també en anglès.

Des de la pestanya Consulta de termes, es pot o bé accedir a la llista alfabètica de totes les denominacions (per a cada un dels idiomes del diccionari) i desplegar les fitxes, o bé  fer directament al quadre Text de la consulta cerques simples o avançades (en qualsevol dels idiomes del diccionari).

El vocabulari s’ha elaborat en el marc de la Xarxa Panllatina de Terminologia (Realiter), creada per iniciativa de la Unió Llatina, que té com a objectiu afavorir el desenvolupament de les llengües romàniques. La coordinació del projecte ha anat a càrrec del TERMCAT, que ha facilitat la nomenclatura de partida en català, castellà, francès i anglès, procedent de la Terminologia de la sida, que va elaborar l’any 2005 en col·laboració amb el Departament de Salut. Podeu trobar més informació d’aquest diccionari en els crèdits, la introducció, l’arbre de camp i la bibliografia. A més, s’hi incloïen tres annexos amb contingut terminològic: una taula de fàrmacs antiretrovirals, una taula de malalties definidores de sida i una taula de proteïnes del VIH-1 i el VIH-2.

Font: TERMCAT.

Aquesta obra conté 1592 denominacions (527 termes catalans amb els equivalents en castellà i anglès) que s’han seleccionat seguint un arbre de camp que preveu les branques següents:

• Processos i operacions unitàries
• Equipament i serveis industrials
• Productes industrials
• Disseny, economia i control de processos químics

En aquesta primera edició s’han inclòs únicament els termes seleccionats per a les dues primeres branques. D’aquí a uns mesos està previst de publicar-ne la segona edició, que inclourà els termes de les dues branques restants.

complex (pl. complexos)

complexe (pl. complexes)

De complexos, n’hi ha de molts tipus:  complex esportiu, complex sanitari, complex industrial, complex de Golgi, complex d’histocompatibilitat, complex vitamínic, complex d’Èdip, etc.

També tenim coses complexes: nombres complexos, combinació complexa, delicte complex, lesió complexa, potència complexa, terme complex, etc.

Però no tenim ni un *complexe, ni uns *complexes.

Això no vol dir que no hi hagi substantius masculins acabats en vocal i seguits de -xe en el singular i -xes en el plural. Sí, que n’hi ha. En el DIEC (cerca inversa) hi trobem luxe (pl. luxes), nexe (pl. nexes), plexe (pl. plexes), sexe (pl. sexes) i prou.

En català, la forma disciplinar només és correcta si es tracta del verb.