En el vessant gramatical i dialectològic, s’analitzen les interfícies fonologia-fonètica i fonologia-morfosintaxi, i el paper que tenen en la variació lingüística. El català, amb tota la variació dialectal que presenta, és el marc empíric de la recerca, si bé s’estudia en comparació amb altres llengües romàniques i, puntualment, amb llengües d’altres famílies. Els objectius principals de la recerca del grup són:

(1) analitzar els mecanismes i els límits de la interacció entre els components fonològic, fonètic i morfosintàctic; i

(2) descriure la variació lingüística, en general, i la variació dialectal del català, en particular, en relació amb aquestes interaccions.

Per a més informació, podeu consultar el web d’aquesta línia de recerca: https://stel.ub.edu/gevad/

En el vessant gramatical, normatiu i diacrònic, s’estudia la variació gramatical del català, tant sincrònica com diacrònica, sobretot en l’àmbit de la sintaxi i des d’una perspectiva comparada i també de contacte de llengües. La recerca d’aquest grup s’articula al voltant del tres eixos:

(1) el desenvolupament d’eines descriptives i de formalització científica;

(2) l’aplicació a l’àmbit de la prescripció, especialment quant a la formulació de criteris normatius en casos controvertits; i

(3) l’aplicació a l’àmbit de l’ensenyament de la gramàtica a secundària i en contextos de L2/LE/LA

En el vessant pragmàtic i discursiu els objectius plantejats per al nou període tenen a veure per una banda amb aspectes teòrics sobre la capacitat explicativa de determinades teories i per una altra amb la descripció i anàlisi de fenòmens o elements pragmàtics i discursius relacionats amb els fenòmens d’ambigüitat i indeterminació.

(1) Investigar l’ambigüitat, la sensibilitat al context, la generalitat de sentit, la transferència de referència i la vaguetat com a manifestacions d’un fenomen més general que anomenem indeterminació lingüística.

(2) Cercar una comprensió global i transversal de les diferents manifestacions de la indeterminació, les fronteres de les quals son, irònicament, indeterminades. Cal destacar que, fins ara, tots els esforços s’han concentrat a investigar tals manifestacions per separat, sense preocupar-se per integrar el que ja sabem sobre cadascuna d’elles en un model més general.

(3) Prendre en consideració els factors estructurals i pragmàtics implicats en la indeterminació i investigar com varia funcionalment, és a dir, en funció del registre i la tipologia textual en una mateixa llengua.

(4) Explorar com certes manifestacions de la indeterminació varien interlingüísticament i en quina mesura poden condicionar el canvi lingüístic.  Per a més informació, podeu consultar el web d’aquesta línia de recerca: http://www.ub.edu/grepad/.

En el vessant sociolingüístic, la recerca se centra en sociolingüística educativa, demolingüística, polítiques lingüístiques i sociolingüística de la variació. La recerca es concreta en els objectius següents:

(1) Analitzar els reptes sociolingüístics del model lingüístic escolar i universitari als territoris de parla catalana i avaluar les polítiques lingüístiques públiques en les diferents etapes de l’educació.

(2) Investigar l’adquisició i l’ensenyament-aprenentatge de llengües en entorns sociolingüístics multilingües.

(3) Analitzar les ideologies lingüístiques, els discursos i els usos dels parlants de diferents generacions entorn de les llengües i varietats que s’utilitzen i es troben en contacte als territoris de parla catalana.

(4) Analitzar les enquestes sobre coneixements i usos lingüístics als territoris de parla catalana.

(5) Analitzar els factors lingüístics i socials que expliquen la variació i el canvi lingüístic en l’àmbit de la llengua catalana.

(6) Estudiar les dinàmiques sociolingüístiques de les llengües d’herència de la immigració.