Línies de recerca

Gramàtica i dialectologia

En el vessant gramatical i dialectològic s’estudiarà com el sistema fonològic d’una llengua intervé en la interpretació de la variació fonètica i de la variació morfològica que la llengua presenta. Es prendrà com a base o referent d’estudi el català, que es compararà amb altres llengües romàniques i, puntualment, amb llengües d’altres famílies (com ara l’anglès i el xinès). Els dos objectius bàsics són:

(1) Anàlisi de la interacció entre la fonologia i els components fonètic i morfològic. En especial, ens interessa determinar fins a quin punt el component fonològic pot incorporar informació específica d’altres components gramaticals i quins són els seus límits i mecanismes d’incorporació.

(2) Estudi descriptiu de la variació lingüística en relació amb les interfícies esmentades anteriorment. S’estudiaran les conseqüències de la variació lingüística i dialectal sobre la interacció entre els components fonètic, fonològic i morfològic.

Projectes vigents

Desenvolupament de recursos tecnològics per a l’ensenyament i l’aprenentatge autònom del català

Un projecte que analitza les principals dificultats fonètiques dels aprenents de català en funció de la llengua d’orgien per proporcionar pautes d’enesnyament i materials que facilitin l’aprenentatge.

Descripción e interpretación de la variación lingüística: aspectos fónicos y morfológicos del catalán y otras lenguas románicas (DIVaL)

Fenómenos de interfaz fonética-fonología-morfología desde la perspectiva de la variación lingüística

Convocatòria d'ajuts del Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d'Excel·lència. Subprograma Estatal de generació del coneixement. Modalitat Projectes d'R+D. Codi del projecte: FFI2016-76245-C3-3-P.

Projectes anteriors

Descripción e interpretación de la variación dialectal: aspectos fonológicos y morfológicos del catalán (DIVaD)

Explotación de un corpus oral dialectal: análisis de la variación lingüística y desarrollo de aplicacions informáticas para la transcripción automatizada (2a fase)

Gramàtica, pragmàtica i anàlisi del discurs

En el vessant pragmàtic i discursiu els objectius plantejats per al nou període tenen a veure per una banda amb aspectes teòrics sobre la capacitat explicativa de determinades teories i per una altra amb la descripció i anàlisi de fenòmens o elements pragmàtics i discursius relacionats amb els processos de cohesió, coherència i organització discursiva:

(1) Avaluar les compatibilitats entre tres perspectives teòriques diferents sobre el llenguatge: la teoria paramètrica sobre la variació lingüística (de base formal i generativa), la gramàtica funcional discursiva (un model estructural-funcional de base tipològica) i els models basats en l’ús (lingüística cognitiva i de construccions)

(2) Explorar els límits entre els mecanismes de referència i els de connexió. Anàlisi de la creació d’unitats connectives a partir d’unitats lèxiques o de naturalesa referencial, i comparació de la funció pragmàtica d’alguns marcadors discursius en l’oral espontani i l’oral planificat

(3) Analitzar els processos de coherència en la interfície gramàtica-pragmàtica, amb especial atenció als fenòmens d’ambigüitat, i en els nivells oracional (clausal), textual i interaccional. Estudi de la interrelació (complementació o substitució) entre elements verbals i no verbals (especialment els emblemes o gestos emblemàtics) en els processos de creació de coherència discursiva

(4) Analitzar els trets pragmaestilístics en gèneres lingüístics i comunicatius tenint en compte la interrelació (i la creació de significat) multimodal duta a terme a partir de la combianció de trets verbals i no verbals.

Per a més informació, podeu consultar el web d’aquesta línia de recerca: http://www.ub.edu/grepad/.

Projectes vigents

Cohesión y argumentación en géneros conversacionales (COHARGUMENT)

La ambigüedad en la interfaz gramática-pragmática: factores estructurales y pragmáticos (AMBESPRA)

El projecte AMBESPRA pretén investigar la relació entre l'ambigüitat, per una banda, i la coherència i l'organització discursiva, per l'altra, posant èmfasi en els factors estructurals que hi entren en joc.

Projectes anteriors

Coherencia textual y estilos discursivos (COHESTIL)

Pragmática, estilo e identidades: análisis de rasgos verbales y no verbales en el discurso de hablantes plurilingües (PRAGMAESTIL)

Variación, comunicación multimodal y plurilingüismo: estilos discursivos y conciencia lingüística en la producción de textos orales (VARCOM)

Història de la llengua i dialectologia

En el vessant històric (i també parcialment dialectològic), els tres objectius bàsics són:

(1) aconseguir una consulta interactiva del DCVB que propiciï el desenvolupament d’estudis lèxics més complets, fonamentant-se principalment en la recopilació i tractament informatitzat de les fonts documentals que en van constituir el vessant escrit; cartografiar-ne automàticament el lèxic i incorporar so a les transcripcions fonètiques.

(2) Anàlisi de la variació diatòpica de la llengua catalana en la diacronia a través d’una àmplia tipologia textual de textos principalment no literaris.

(3) Anàlisi de textos seguint el model previ de la col·lecció Scripta. Anàlisi i indexació de textos rossellonesos, i selecció i inici de la indexació de textos algueresos. Selecció de textos del català central i occidental i inici de l’anàlisi dels textos del català central.

Projectes vigents

LEXIALGRAM

Mitjançant el projecte LEXDIALGRAM (FFI2010-18940 (subprograma FILO)) s’ha creat un portal a internet (http://www.ub.edu/lexdialgram/) que reuneix les obres lexicogràfiques y gramaticals en llengua catalana de caràcter dialectal que es van redactar durant el segle XIX. A més de l’accés als documents originals, el portal en permet també la consulta a través de diversos formats, que varien d’acord amb la tipologia de l’obra. Utilitzant diferents aplicacions informàtiques, es pot analitzar el contingut de les obres des de diverses perspectives i desenvolupar estudis relacionats amb el contacte de llengües, amb el paper dels dialectes en el procés d’estandardització y amb aspectes sociolingüístics associats amb l’ideari dels autors quan van redactar els seus treballs. En definitiva, els resultats obtinguts amplien el coneixement de l’estat de les varietats del català en un període en el qual els estudis dialectals eren gairebé inexistents.

Variació i canvi lingüístic en català: anàlisi i comparació des de les perspectives geolingüística i lexicogràfica dialectal (GEO-LEX-CAT)

El subprojecte “VARIACIÓ I CANVI LINGÜÍSTIC EN CATALÀ: ANÀLISI I COMPARACIÓ DES DE LES PERSPECTIVES GEOLINGÜÍSTICA I LEXICOGRÀFICA DIALECTAL (GEO-LEX-CAT)” (PGC2018-095077-B-C43) forma part del projecte coordinat EL ATLAS LINGÜÍSTICO DE LA PENÍNSULA IBÉRICA: EDICIÓN DIGITAL Y ANÁLISIS DE DATOS (ALPI: EDA). Es proposa, d’una banda, completar la introducció dels materials corresponents a les localitats del domini lingüístic català de l’“Atlas Lingüístico de la Península Ibérica” (ALPI) i, d’una altra, desenvolupar estudis contrastius i comparatius d’aquests materials amb les dades que inclouen el “Diccionari català-valencià-balear” (DCVB) i l’“Atlas Linguístic del Domini Català” (ALDC), com també amb altres treballs que examinen la variació lingüística des d’una perspectiva geogràfica.

Projectes anteriors

SCRIPTA: Scripta i projecció dialectal

Scripta i variació dialectal reuneix un corpus automatitzat de textos representatius de la llengua, des del segle XIII fins al segle XX, que ens permeti d'estudiar la variació diatòpica, així com les eventuals incidències de la diastràtica per a intentar trobar pautes de comportament generals de la relació entre llengua oral i escrita, a partir del que observem en el cas concret del català. http://www.scripta.ub.edu/

Sociolingüística

En el vessant sociolingüístic es formulen els següents objectius bàsics per a l’anàlisi, referits a aspectes ideològics, de sociolingüística educativa, demolingüística o macrosociolingüística, i polítiques lingüístiques:

(1) Anàlisi de les ideologies lingüístiques dels parlants de diferents generacions entorn de les llengües que utilitzen i que es troben contacte (sobretot català i castellà, d’una banda, i gallec i castellà, de l’altra) a diferents zones (països de llengua catalana –Balears, Catalunya i València– i Galícia).

(2) Sistematització, catalogació i facilitació d’accés dels diferents corpus lingüístics confegits per l’equip al llarg dels darrers anys, amb anàlisi dels indicadors de competència i canvi lingüístic al corpus RESOL, i exploració de l’ús dels corpus per a finalitats de lingüística forense .

(3) Anàlisi dels reptes sociolingüístics del model lingüístic escolar en el nou context socioeducatiu a partir de les reformes en curs, i anàlisi de les polítiques lingüístiques universitàries catalanes .

(4) Aprofundiment en la col·laboració amb les institucions catalanes en l’anàlisi de les enquestes sobre coneixements i usos i anàlisi dels processos d’integració lingüística de diferents col·lectius immigrats.

Projectes vigents

Globalización y plurilingüismo social y familiar en comunidades lingüísticas medias europeas

Diversitat sociocultural i adquisició de l’autoconfiança lingüística en català i castellà

Aquest projecte vol analitzar l’autoconfiança lingüística en català i en castellà i els discursos i les ideologies lingüístiques de l’alumnat de secundària de diversos territoris de llengua catalana i els factors que els condicionen, en tant que elements imprescindibles per al seu desenvolupament educatiu i la seva correcta integració social en general. La proposta utilitzarà la base de dades RESOL per analitzar la relació entre l’autoconfiança, els coneixements de llengua, l’entorn sociolingüístic, l’estructura i la configuració de les xarxes socials, les pautes de consum cultural i de temps lliure, l’etnicitat, la identitat i la identificacions etnonacionals i la resta de variables rellevants.

La configuración de las competencias lingüísticas y su evolución en comunidades plurilingües: análisis sociolingüístico a partir de una muestra escolar de Cataluña

El projecte CONFEPLUR busca avançar en el coneixement de com es configuren les competències plurilingües individuals en societats en les que s'utilitza àmpliament més d'una llengua. Es pretén contrastar els mesuraments de coneixements de llengua obtingudes a partir de mètodes diferents, posar en relació aquests coneixements amb la realitat individual i contextual dels usuaris, i analitzar quins canvis es registren al llarg del període de l'educació secundària obligatòria.

Projectes anteriors

Plurilingüisme social i educació secundària (no obligatòria)

El projecte RESOL3 s’emmarca en la línia de recerca en sociolingüística educativa i té com a objectiu analitzar l’evolució de les competències, els usos i les ideologies lingüístiques dels preadolescents i adolescents de Catalunya, la Franja i les Illes Balears. http://www.ub.edu/cusc/sleducativa/projecte/resol3/  

Resocialització lingüística en l’educació secundària (RESOLSEC)

Aquest projecte s’emmarca en la línia de recerca de Sociolingüística educativa.  L’objectiu és analitzar l’evolució de les competències, els usos, les ideologies lingüístiques i identitàries, i les pràctiques culturals dels preadolescents i adolescents de Catalunya, la Franja i les Illes Balears. El projecte combina els qüestionaris amb les entrevistes i els grups de discussió, i amb unes proves d’expressió oral en català i de castellà, i es basa en el seguiment longitudinal des de 6è d’Educació Primària fins a 4t d’ESO dels mateixos informants. http://www.ub.edu/cusc/sleducativa/projecte/resocialitzacio-linguistica-en-educacio-secundaria-resolsec/

Grup d'Estudi de la Variació