Arts gràfiques

Para poder componer digitalmente un texto, son necesarias tipografías digitales. Una fuente digital es software formado, o bien, por mapa de bits (píxeles), o bien, por contornos (vectores). Una vez se tiene el software (las fuentes, el programa, y en éste, las órdenes de espaciado, interlineado, tracking y kerning, y un largo etcétera de variables que se pueden modificar) y el hardware (el teclado del ordenador) se puede componer de manera rápida en prácticamente cualquier formato.

Màquina amb la comesa principal de plegar el paper i agilitzar-ne el procés.

Màquina encarregada de l'operació del plegat que és el procés pel qual es plega seqüencialment un plec utilitzant medis mecànics fins a l'obtenció del format adequat per l'acabat sol·licitat. Abans d’escollir un sistema de plegat, s’ha de seleccionar correctament el paper i conèixer les característiques tècniques, ja que en alguns casos com en els papers d’alt gramatge es realitza una fenedura abans del plegat per tal d’evitar irregularitats. També s’ha de tenir en compte la quantitat de plecs -plegat simple o múltiple- i la seva forma seqüencial -en paral·lel, en creu o combinat-.

Màquina que s'encarrega del plegat, és a dir, del procés d'acabat en el qual es pleguen els fulls d'un imprès de manera seqüencial. Se'n diferencien dues màquines segons el seu sistema de plegat: plegat de bossa i plegat de fulles. El primer sistema el formen tres corrons anomenats plegadors que arrosseguen el plec fins a introduir-lo a la bossa plegadora. És el sistema més recomanat per la rapidesa i varietat de plegats que ofereix. El segon sistema el conforma una fulla que pressiona el plec de manera perpendicular al pla del paper contra els dos corrons plegadors en rotació.

Mètode tricromàtic d’impressió desenvolupat a partir de la litografia, reconegudament inventat i patentat per Godefroy Engelmann el 1839 a Estrasburg per guanyar el concurs anunciat per The Société d'encouragement pour l'Industrie national de litografia en color el 1828.

Procediment litogràfic que consisteix en l’ús d’una pedra per cadascuna de les tintes que volem utilitzar en la reproducció d’una imatge. Prèviament, s’ha de descomposar la imatge -calcant els contorns del dibuix a les pedres o mitjançant un sistema de registre pels gravats- i escollir-ne el número de matrius que es necessiten. Cada part descomposada -en cada pedra- s’entintarà amb el color escollit i, per tant, el paper passarà per la premsa tants cops com tintes s’utilitzin.

Reproducció litogràfica en color mitjançant l'ús de quatre pedres, una per cada color: vermell, blau, groc i negre. Procediment que a finals del segle XIX a Catalunya, en un entorn de sistema de producció semi industrial, es normalitzàper la seva economia i rapidesa, encara que després fou substituïda pel fotogravat que permetia una millor qualitat.Però, la cromolitografia es mantingué pels impresos comercials, com per exemple, els cromos dels paquets de tabac.

En el mundo anglosajon y en Holanda, sin embargo, es más usual otro sistema de medida tipográfica, el sistema pica, basado en el sistema mérico inglés y que tiene por unidad de medida la pica. Una pica también equivale a doce puntos tipográficos, pero un punto equivale ahora a 1/72 de la pulgada inlgesa, es decir, o,351 milímetros, aproximadamente. EL punto del sistema pica recibe el nombre de punto pica, para diferenciarlo del llamado punto Didot o punto tipográfico en el sistema Didot.

El sistema angloestadounidense de medidas tipográficas fue impulsado por Benjamoin Franklin en su etapa de impresor igualmente en el siglo XVIII. Es un sistema duodecimal basado en la pulgada inglesa algo menor que la francesa, 25,4mm, siendo la pico doce puntos y cada punto con una medida de 0,351 mm.

El Punto Didot (o Didot), creado por François-Ambroise Didot, es una unidad de medida tipográfica creada en 1770. Es la versión revisada del sistema Fournier.  El punto tipográfico Didot equivale a 0,376mm. Doce puntos Didot equivalen a una unidad de cicero.