Com valorem/descomptem el temps? Una proposta experimental sobre la impaciència i la percepció del futur

La impaciència monetària, o el valor actual percebut de recompenses monetaritzables, no és simètrica segons el termini (Ainslie, 1975; Thaler, 1981). Les evidències acumulades mostren que els individus responen a formes funcionals diferents de descompte temporal: els terminis molt curts tendeixen a sobreponderar la immediatesa, mentre que els horitzons molt llargs tendeixen a esdevenir gairebé indiferents. En conseqüència, les diferències temporals entre futurs llunyans són percebudes com a mínimes, mentre que les diferències entre futurs molt propers tendeixen a magnificar-se (Frederick et al., 2002; Ericson & Laibson, 2019).

Aquesta regularitat empírica suggereix una asimetria estructural en la manera com els individus descompten el temps. Aquesta asimetria es pot posar en relació amb el model de Gollier (2013) sobre els tres components de la taxa social de descompte. En particular, la primera i la tercera components poden tenir una valoració social diferent segons si el descompte és a curt o a llarg termini, ja que (i) el present segur es concep com un interval temporal d’alta certesa i pes subjectiu especial, i (ii) la percepció de la incertesa futura augmenta de forma no lineal —sovint “a salts”— a mesura que s’amplia l’horitzó temporal.

En el marc de Gollier, la taxa de descompte incorpora:

1. Taxa pura de preferència pel present, que pot reflectir la impaciència individual, tot i que socialment pot considerar-se nul·la si es vol incorporar un criteri de solidaritat, sostenibilitat o equitat intergeneracional.
2. Efecte riquesa associat a la taxa de creixement econòmic, atès que unes majors possibilitats de producció futura redueixen la utilitat marginal del consum (Ramsey, 1928), o bé perquè el propi creixement pot impulsar increments de preus i d’estàndards de vida futurs.
3. Efecte de precaució vinculat a la incertesa futura, que pot afavorir l’acumulació d’estalvi o d’herència, reduint el consum present i la taxa efectiva de descompte, especialment en horitzons temporals molt llargs.

A partir d’aquest marc conceptual, es poden dissenyar diferents experiments socials —basats en entrevistes o en tasques d’elecció encoberta— per intentar mesurar l’asimetria del descompte segons el termini i mapejar-ne les justificacions als components de Gollier.

1. Mesura del descompte segons el termini

Proposar quatre blocs de termes:

1. Molt curt termini: intradia, dies
2. Curt termini: setmanes, mesos
3. Llarg termini: anys
4. Molt llarg termini: dècades, segles

2. Registre de justificacions vinculables als tres components de Gollier

Les decisions poden codificar-se segons:

1. Preferència pel present (impaciència, biaix d’immediatesa, equitat intergeneracional).
2. Efecte riquesa (expectatives de creixement material, preus futurs, estàndards de consum).
3. Efecte precaució (incertesa, prudència, estalvi, horitzó heretat/legat).

3. Metodologia proposada

Fer entrevistes semi-estructurades amb dues parts:

1. Part quantitativa: tasques senzilles d’elecció monetària per observar la forma del descompte en cada bloc temporal.
2. Part qualitativa: preguntes obertes sobre les raons de les decisions, que permeten identificar els components de Gollier.

4. Segmentació de la mostra

Es pot introduir una segmentació segons el nivell d’alfabetització financera, educació econòmica o familiaritat amb la presa de decisions intertemporals, per valorar si el coneixement formal introdueix diferències o biaixos sistemàtics.

REFERÈNCIES

Ramsey, F. P. (1928). A mathematical theory of saving. Economic Journal, 38(152), 543–559.
Ainslie, G. (1975). Specious reward: A behavioral theory of impulsiveness and impulse control. Psychological Bulletin, 82(4), 463–496.
Thaler, R. (1981). Some empirical evidence on dynamic inconsistency. Economics Letters, 8(3), 201–207.
Frederick, S., Loewenstein, G., & O'Donoghue, T. (2002). Time Discounting and Time Preference: A Critical Review. Journal of Economic Literature, 40(2), 351–401.
Thaler, R. H., & Sunstein, C. R. (2008). Nudge: Improving decisions about health, wealth, and happiness. Yale University Press.
Gollier, C. (2013). Pricing the Planet’s Future: The Economics of Discounting in an Uncertain World. Princeton University Press.
Ericson, K. M., & Laibson, D. (2019). Intertemporal choice. In B. D. Bernheim, S. DellaVigna, & D. Laibson (Eds.), Handbook of Behavioral Economics: Foundations and Applications (Vol. 2, pp. 1–67). Elsevier.