Concordança del participi 

En oracions en què el verb sigui compost (he cantat, havia cantat, etc.) i en què el complement directe estigui substituït pronominalment (i, per tant, s’anteposi al verb) i sigui femení (pronoms febles la, les i en), el participi del temps compost s’ha de fer concordar (en gènere i en nombre) amb el nucli del complement directe.

Exemple correcte Ja l’hem rebuda, la carta que ahir ens vau anunciar.

Exemple correcte Les haureu enllestides demà, les nostres anàlisis?

Exemple correcte N’havíem enviades tres, de convocatòries.


Quan el complement directe anteposat és masculí plural (pronoms febles els i en), la concordança és menys recomanable —per la dificultat de pronunciació— en les formes de participi acabades en dues consonants o més.

Exemple correcte Encara no els hem vistos, els nous ordinadors de rènting.

Exemple correcte Aquest mes n’hem signat set, de convenis.

Exemple inadequat Aquest mes n’hem signats set, de convenis.
Bibliografia
Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg. 682-688. (Biblioteca Universitària; 22).

Ruaix, J. Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui. Moià: Josep Ruaix ed., 1995, vol. 2, pàg. 42-43.
Darrera actualització: 14-10-2016
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Concordança del participi» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1159> [consulta: 9 abril 2020].