Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Possessius < Determinants < Morfosintaxi < Qüestions de llengua < Llibre d’estil

Possessius


Possessius 

Bibliografia
Abril, Joan; Riera, Elvira. «L’ús dels possessius». A: Llengua i ús: revista tècnica de normalització lingüística. Tercer quadrimestre 1997, núm. 10, pàg. 32-36.

Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramática catalana. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1985 [1962], vol. i, pàg. 219-223. (Manuales; 10).

Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg. 504-509. (Biblioteca Universitària; 22).

Badia, Jordi et al. El llibre de la llengua catalana. Barcelona: Castellnou,1997, pàg. 188.

Bruguera, Jordi. Diccionari de dubtes i dificultats del català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.

Ruaix, Josep. El català/2: Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix ed.,1985, pàg. 44-47.

Solà, Joan. Estudis de sintaxi catalana/2. 3a edició. Barcelona: Edicions 62, 1982, pàg. 34-40. (Llibres a l’Abast; 105).

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 6.1.2.1 i § 7.5.2.1.

Solà, Joan. «Els misteris dels possessius». A: Parlem-ne. Converses lingüístiques. Barcelona: Proa,1999, pàg. 91-99. (La Mirada).

Solà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 , pàg. 141-161.

Usos inadequats dels possessius 

Els usos més clarament correctes dels possessius són els que van lligats a una relació estricta de pertinença.

Exemple correcte Va assistir al congrés amb el vistiplau del seu cap.

Exemple correcte El meu departament és favorable a aquest acord.

Exemple correcte Publicades les notes de l’assignatura Desigualtats Educatives i la seva Superació.


Hi ha altres usos, però, en què els possessius són inadequats, o fins i tot incorrectes, i cal emprar altres solucions. Tot i que és difícil fer-ne una classificació, segons el tipus de construcció en què es troben, es pot fer la següent:
  • Possessius redundants.

    Exemple correcte No es va recordar de la reunió tot i que s’ho havia apuntat a l’agenda.

    Exemple inadequat No es va recordar de la reunió tot i que s’ho havia apuntat a la seva agenda.

  • Idea de possessió que la llengua resol amb altres construccions.

    Exemple correcte Un cop obert el recipient, cal introduir-hi el material sobrant.

    Exemple inadequat Un cop obert el recipient, cal introduir en el seu interior el material sobrant.
Bibliografia
«Altres vies d’expressió de la possessió o pertinença». A: Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016, § 16.5.3.

Possessius redundants 

En els casos en què el context ja dona la idea de possessió o pertinença, l’ús del possessiu és redundant i n’hi ha prou amb l’article definit.

Exemple correcte Com que aquest any ha de fer molta docència, té molta cura de la veu.

Exemple incorrecte Com que aquest any ha de fer molta docència, té molta cura de la seva veu.


Exemple correcte En entrar al laboratori es va cordar la bata.

Exemple incorrecte En entrar al laboratori es va cordar la seva bata.


Exemple correcte La Facultat tancarà les portes per Nadal.

Exemple incorrecte La Facultat tancarà les seves portes per Nadal.


Exemple correcte Els cristalls es poden classificar segons la forma i la disposició.

Exemple inadequat Els cristalls es poden classificar segons la seva forma i la seva disposició.


Exemple correcte No es va recordar de la reunió tot i que s’ho havia apuntat a l’agenda.

Exemple inadequat No es va recordar de la reunió tot i que s’ho havia apuntat a la seva agenda.


En canvi, el possessiu és adequat si s’utilitza per comparar o contrastar.

Exemple correcte No es va recordar de la reunió perquè s’ho havia apuntat a la seva agenda i no a la de la feina.

Altres construccions que expressen possessió 

Més enllà dels possessius, hi ha altres construccions en què la idea de possessió es resol genuïnament d’altres maneres.
  • Es pot fer servir un pronom feble (en, hi, li, els, segons el context) en lloc del possessiu.

    Exemple correcte Qualsevol partícula sòlida està sotmesa a les forces gravitacionals que en condicionen la caiguda.

    Exemple inadequat Qualsevol partícula sòlida està sotmesa a les forces gravitacionals que condicionen la seva caiguda.


    Exemple correcte Un cop obert el recipient, cal introduir-hi el material sobrant.

    Exemple inadequat Un cop obert el recipient, cal introduir en el seu interior el material sobrant.


    Exemple correcte La Comissió d’Avaluació li ha qualificat el treball final de grau amb una matrícula d’honor.

    Exemple inadequat La Comissió d’Avaluació ha qualificat el seu treball final de grau amb una matrícula d’honor.


    En aquest cas no es pot emprar alhora el pronom i el possessiu, perquè seria redundant.

    Exemple incorrecte Has d’agafar el bec de Bunsen i encendre’n la seva flama.


  • Es pot utilitzar el verb corresponent en comptes del nom.

    Exemple correcte La normalitat cultural era inexistent, de fet, però el restabliment del català com a llengua oficial i l’escola contribuïren a assolir-la.

    Exemple inadequat La normalitat cultural era inexistent, de fet, però el restabliment del català com a llengua oficial i l’escola contribuïren al seu assoliment.


    Exemple correcte Traslladarem la proposta al Consell de Govern perquè la discuteixi.

    Exemple inadequat Traslladarem la proposta al Consell de Govern per a la seva discussió.

Possessius posposats a un nom 

Generalment, el possessiu ocupa la posició anterior al nom quan aquest és definit. En aquests casos, el possessiu va acompanyat de l’article.

Exemple correcte Ell és el meu professor.


Ara bé, en determinats casos, malgrat que el significat sigui definit, el possessiu va posposat al nom. Es tracta de construccions (generalment encapçalades per una preposició) del tipus a casa seva, en poder seu, problema seu, en nom seu, a parer seu, a càrrec seu, de part seva, en benefici seu, etc. En aquests casos, el possessiu no duu article.

Exemple correcte Recolliré el títol de grau en nom seu.

Exemple inadequat Recolliré el títol de grau en el nom seu.


Exemple correcte He vingut a casa teva per estudiar.

Exemple inadequat He vingut a la teva casa per estudiar.


Exemple correcte Això és problema teu; ho has de solucionar.

Exemple inadequat Això és el teu problema; ho has de solucionar.

Possessius posposats a un adverbi de lloc 

El possessiu pot substituir el pronom personal fort després d’un adverbi de lloc. En aquest cas el possessiu no porta article.

Exemple correcte Està assegut darrere seu.

Exemple correcte Està assegut darrere d’ell.


En canvi, quan l’adverbi es nominalitza, el possessiu es col·loca al davant del nom i va precedit d’article.

Exemple correcte Pots passar davant meu.
Exemple correcte Pots passar al meu davant.
Exemple correcte Vinc darrere teu.
Exemple correcte Vinc al teu darrere.



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 29-11-2016
Citació recomanada:
«Possessius» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri_bloc.php?id=329> [consulta: 21 gener 2021].