A continuació presento un resum del meu treball sobre el procés de pau de Lizarra-Garazi. Aquest procés es va donar entre 1998 i 2000 i per entendre aquesta etapa cronològica he fet dues tasques diferents; la primera ha estat elaborar un estat de la qüestió del procés de pau amb l’objectiu de conèixer i contrastar les diferents interpretacions històriques i polítiques que se n’han fet, i la segona ha estat una recerca mitjançant premsa escrita per tal de recollir els fets més importants i les reaccions que van provocar als diversos mitjans de comunicació.
Per elaborar l’estat de la qüestió he començat amb les reflexions del periodista Antoni Batista perquè em semblen les més equidistants o crítiques, i a partir d’aquestes he anat comentant la mirada d’altres personatges o autors que, per la seva condició de polítics, tenen una visió més parcial com són: Juan María Ollora, Iñaki Anasagasti, Xabier Arzalluz, Gemma Zabaleta i Denis Itxaso, Ramón Jáuregui, i Arnaldo Otegi. D’altra banda també he tingut en compte la informació de Sagrario Morán, sobretot en la recerca de dades concretes.
Per entendre Lizarra-Garazi he hagut de fer referència a documents i pactes polítics anteriors com són el Pacte d’Ajuria-Enea i el Pla Ardanza; de fet, tots els polítics o estudiosos del tema basc que he consultat fan referència a les etapes anteriors, per tant, tan el pacte d’Ajuria-Enea com el Pla Ardanza han esdevingut elements importants de la meva reflexió i els he inclòs com un punt obligat i, per aquest motiu, els recullo en l’annex.
D’altra banda, el final de l’etapa que estudio l’he situat als primers mesos del 2000 quan ETA torna a matar, i ja no he recollit l’etapa posterior que va des del govern en minoria del PNB fins a les eleccions autonòmiques del 13 de maig del 2001.
Pel que fa a la segona part del treball, he situat la recerca entre els mesos de juny del 1998 i març del 2000, i m’he centrat en aquells mitjans de premsa escrita que recullen els diferents punts de vista de les parts en conflicte. Aquesta segona part consta de dos apartats; un primer apartat on recullo informació genèrica sobre la premsa escrita d’aquesta etapa en relació al conflicte basc i que he extret del llibre Al filo de la (in)comunicación. Prensa y conflicto vasco dels professors Petxo Idoiaga, Txema Ramírez de la Piscina de la UPV, i un segon apartat on faig el comentari comparat entre diversos diaris.
Tan la Declaració de Lizarra-Garazi com el comunicat de l’alto el foc d’ETA daten del setembre del 1998, però calia recollir els antecedents polítics del procés i per això vaig iniciar la recerca al mes de juny; el final del procés l’he situat al mes de març del 2000 perquè ETA causa dues víctimes mortals als mesos de gener i febrer, i aquesta tornada a les armes implica el final de l’acord de govern que el PNB havia fet amb HB-EH.
Els diaris consultats són La Vanguardia, El País, ABC, El Mundo, Deia i Egin-Euskadi Información-Gara. Per tal d’organitzar la recerca he fet, primerament, una selecció dels fets més importants prenent com a diari de referència La Vanguardia, i un cop seleccionats els fets he anat consultant els editorials dels altres diaris i els he anat comparant. Aquesta primera selecció dels fets més importants està inclosa a l’annex.
La Vanguardia, El País, ABC i El Mundo són accessibles mitjançant edició electrònica i, excepte en el cas d’ABC, no he tingut massa dificultats per fer-ho. Els diaris bascos només els he pogut consultar a l’hemeroteca de la UAB ja que encara no disposen d’edició electrònica dels anys estudiats.
Egin va ser el diari de referència del pensament de l’esquerra abertzale des de 1977 fins al juliol del 1998, any en què va patir un procés judicial que va suposar el seu tancament cautelar; l’espai d’Egin el va ocupar un altre diari de transició o temporal que és l’Euskadi Información, i que posteriorment va ser substituït per un altre que encara es publica actualment, el Gara. A l’hemeroteca hi són tots i els he pogut consultar sense problema, l’únic problema que m’he trobat és que l’Euskadi Información només va fer un editorial el primer dia de la seva publicació i la resta de dies no en feien, de manera que he substituït l’editorial per algun article d’opinió.
ABC és l’altre diari que m’ha suposat algun problema a l’hora de consultar els editorials ja que, tal com té organitzada la informació a la pàgina web, els diaris dels anys que m’interessaven no es consulten per edicions diàries sinó amb un cercador temàtic, de manera que el procés ha resultat molt més lent. És per això que hi ha alguns editorials als que no he pogut accedir, sobretot els dels primers mesos de la recerca, juny, juliol i agost de 1998, però he pogut recollir la seva opinió sobre aquests primers mesos en editorials posteriors.
Personalment m’interessaria continuar estudiant el conflicte basc, i penso que la tasca que he fet amb aquest treball de recerca caldria fer-la extensible a altres períodes en els que s’hagi negociat amb ETA. A més de consultar diverses fonts bibliogràfiques, considero que seria interessant poder accedir a aquesta informació mitjançant la realització d’entrevistes.
