Des de la investigació acadèmica s’ha destacat el pes dels mitjans de comunicació en el procés de socialització i aprenentatge entre adolescents i joves sobre temes vinculats al gènere i les sexualitats (Albury, 2013; Attwood, 2017). Sovint els continguts mediàtics proporcionen representacions estereotipades, centrades en la idea de l’amor romàntic, la feminitat i la masculinitat hegemòniques i heteronormatives (Fedele et al., 2019; Masanet et al., 2018). Aquestes representacions poden promoure diferències de gènere i fomentar la discriminació contra la comunitat LGBTI+. Però, per contra, estudis recents assenyalen el potencial educatiu que els mitjans de comunicació poden tenir en l’àmbit de la perspectiva de gènere i LGBTI+, en contemplar els adolescents i joves com a agents actius en la interacció amb els productes mediàtics (Buckingham i Bragg , 2004; Masanet i Buckingham, 2015). En aquesta mateixa línia, diversos treballs també destaquen les possibilitats d’entendre els adolescents i joves no només com a consumidors dels mitjans sinó també com a productors de continguts. En particular, la seva participació en el procés de creació i realització audiovisual, mitjançant accions d’educomunicació, pot fomentar el treball en la perspectiva de gènere i LGTBI+ (Villacampa et al., 2020).
Tenint en compte aquestes premisses, el projecte Transmedia Gender & LGBTI+ Literacy (TRANSGELIT) cerca crear un kit educatiu per treballar la perspectiva de gènere i LGBTI+ en entorns formals i no formals d’educació.
El projecte TRANSGELIT té una durada de tres anys (setembre 2021-agost 2024) i compta amb un ajut per a projectes de recerca R+D+i del Ministeri de Ciència i Innovació (Generació de Coneixement i Reptes de Recerca, Convocatòria 2020).
PID2020-115579RA-I00 / AEI / 10.13039/501100011033
Objectius
L’objectiu principal del projecte és la creació i la implementació de recursos i materials audiovisuals o educatius (kit educatiu) per a agents educatius, adolescents i joves per treballar la perspectiva de gènere i LGBTI+ i fomentar identitats de gènere inclusives i igualitàries, mitjançant la seva pròpia participació en el procés creatiu i de producció.
Aquest objectiu es divideix en tres objectius secundaris:
- Dissenyar, crear i implementar recursos i materials audiovisuals o educatius (kit educatiu) amb perspectiva de gènere i LGBTI+ per a l’autoformació dels agents educatius i el treball amb els col·lectius d’adolescents i joves;
- Comprendre i sistematitzar el paper que tenen els mitjans de comunicació en l’aprenentatge i la construcció de l’imaginari al voltant de les identitats sexuals i de gènere;
- Analitzar les estructures, les representacions i els significats relacionats amb les identitats de gènere presents en els productes mediàtics realitzats pels participants de l’estudi i, també, aquells identificats com als seus referents.
Mètode
El projecte consisteix en una proposta de Recerca-Acció-Participativa (Chevalier i Buckles, 2013) que se centra principalment en un disseny participatiu i, per tant, té una aproximació metodològica eminentment qualitativa. Per fer-ho, a partir d’un apropament etnogràfic es combinen diferents tècniques qualitatives com ara l’observació participant, les històries de vida (a través d’entrevistes narratives), els focus groups i els diaris mediàtics. Finalment, també s’utilitzen tècniques d’anàlisi qualitativa sociosemiòtica dels continguts mediàtics.
La Recerca-Acció-Participativa és una estratègia metodològica que serveix per a l’acció i la transformació social a través de la investigació (Alvarado, 2008; Ander-Egg, 2003). En aquest projecte, aquesta opció és especialment adequada, ja que es presenta com una oportunitat per no només entendre una realitat social, sinó també per construir i crear recursos i materials audiovisuals educatius. L’objectiu és prioritzar i emfatitzar la perspectiva, punts de vista i interessos dels participants involucrats en la recerca per promoure la participació i la cocreació (Lobillo, 2002). Amb això pretenem donar veu als participants de la investigació per atendre les seves pròpies necessitats relacionades amb l’objecte d’estudi, compartir-les i proposar camins d’acció per abordar aquestes necessitats ―a través de la creació de materials―.
Per acabar, la interseccionalitat (Crenshaw, 1991) serà una perspectiva teòrica i metodològica clau en aquest projecte. Entendre la posició dels agents d’educació, adolescents i joves en relació amb la perspectiva de gènere i LGTBI+ implica explorar la seva realitat tenint en compte les possibles opressions complexes que poden recaure sobre els participants. És a dir, és essencial entendre que hi ha altres categories de diferència (raça, ètnia, edat, etc.) que han de ser reconegudes, emfatitzades i analitzades al llarg del projecte per poder entendre les posicions socials que ocupa cada agent.
