Hi ha macrofestivals, macrofotografies, macroaplecs, macroeconomia, macroraves, macrooperacions, les macros de Word i, és clar, el president Macron… Però no hi ha res comparable a la macrotrobada català-italià de la (macro)Borsa d’intercanvi lingüístic!
Bé, amb això de macrotrobada potser ens hem flipat una mica, però, vaja, deu persones fent intercanvi lingüístic al Bernat Pescaire de l’Edifici Històric de la UB, déu n’hi do! La intenció era que aquesta trobada fos encara més nombrosa, però, ja se sap: quadrar les agendes dels estudiants de mobilitat i els locals és més difícil que quadrar la macroagenda del macropresident Macron. Si voleu, deixem-ho en una trobada excepcional (que, per cert, segurament repetirem). I la cosa va anar més o menys així…
Primer dia
La trobada va començar al bar Bernat Pescaire, un espai senzill al bell mig del jardí de l’Edifici Històric. Allà es van reunir estudiants de diverses àrees, des de matemàtiques fins a filosofia, passant per educació social o medicina. Tot i les expectatives inicials d’una trobada més nombrosa, la selecció de participants va resultar ser una combinació enriquidora d’italians i catalans amb trajectòries i interessos molt diferents.
Els participants, Aleix, Gianna, Maika, Yago, Ona (CA) i Aurora, Beatrice, Jazmin, Simone (IT) van iniciar la jornada amb una ronda de presentacions en què van compartir les seves experiències i interessos. Però el moment realment destacat va ser un exercici creatiu: imaginar-se el sopar ideal i convidar-hi fins a tres personatges de qualsevol època. Els convidats van ser tan diversos com les personalitats que formaven el grup. La sorpresa va arribar quan la Gianna va optar per convidar Matthew Gray Gubler, conegut per interpretar el Dr. Spencer Reid a la sèrie Criminal Minds, una elecció que va despertar la curiositat de tots. El sopar ideal va fer aparèixer somnis compartits i converses imaginatives sobre personatges ficticis i reals.
El grup va resultar força còmode i natural. En Simone i l’Aleix, per exemple, es van retrobar després d’haver-se conegut, fortuïtament, uns dies enrere, i no van deixar de parlar de tot tipus de temes. A la vegada, l’Ona i l’Aurora van protagonitzar un moment divertit, quan, per un instant, semblava que havien desaparegut, però es va descobrir que simplement s’havien canviat de lloc en silenci, continuant la conversa sense interrompre l’ambient de la trobada.
Amb la caiguda del sol va arribar a la fi aquesta primera etapa de la marató italo-catalana de la qual ens emportem, amb certesa, un bon record i un bon pronòstic de futur per als aparellats i aparellades.
Segon dia
Els participants del segon dia van ser en José, la Candela, l’Elisa i l’Elena. En José, estudiant de primer any de Lingüística, té una connexió personal amb Itàlia, ja que havia fet un intercanvi a Florència durant la seva etapa de secundària i encara manté un vincle especial amb la llengua i la cultura italiana. La Candela, estudiant de Ciències del Mar, és una apassionada per les llengües del sud d’Europa i havia passat un estiu descobrint la costa Amalfitana i Nàpols. L’Elisa, d’Erasmus a Barcelona i estudiant de Filologia Hispànica, és una apassionada de la cuina, especialment del tiramisú, que està perfeccionant amb molta dedicació.
L’Elena, que fa un màster de Física a Barcelona, va compartir amb el grup les seves experiències a París i el contrast amb la tranquil·litat de Barcelona, que li va semblar més relaxada que les seves ciutats d’origen, Roma i Venècia. De fet, tant l’Elisa com l’Elena van coincidir que Barcelona, tot i la seva grandària, és més tranquil·la que les ciutats italianes que havien deixat enrere.
Les converses van ser un autèntic viatge cultural, ja que els italians van compartir amb els catalans curiositats sobre les seves tradicions. Van explicar que a Itàlia és una norma gairebé religiosa menjar peix el 24 de desembre, i que, tot i que sembla un tòpic, és absolutament cert que els italians mengen pasta gairebé cada dia. Per altra banda, van quedar sorpresos per la castanyada i el fenomen dels castells, que van veure com una tradició singular i impressionant.
Les discussions sobre les diferències lingüístiques també van ser un tema recurrent, i les italianes van explicar com havien detectat i començat a identificar els diferents accents del català. Tot i les dificultats inicials, van admetre que, amb el temps, havien aconseguit entendre força bé les variants dialectals del català.
Paula Tomás i Pau Vallès
Becaris d’Acollida