Lletra de dona es un espacio de publicación y difusión de reseñas de obras escritas por mujeres, dentro de los ámbitos tanto de la creación literaria (narrativa, teatro, poesía, ensayo, autobiografía) como de la teoría crítica
"La Maria es va quedar parada, mirant. A poc a poc, li va venir la por: ells se n’anaven, la vida ara era seva; però quantes coses en una vida! Un regal així tan gran, que el podria, que el podria carregar?"
"Toda vida está hecha del entrecruzamiento de otras vidas. El pasado parecía fluir en el presente."
“para ser una mujer desdichada […] no bastan ejemplos ni escarmientos; si bien servirá el oírla de aviso para que no se arrojen al mar de sus desenfrenados deseos […], temiendo que en él se aneguen, no sólo las flacas fuerzas de las mujeres, sino los claros y heroicos entendimientos de los hombres, cuyos engaños es razón que se teman”.
La Palmira mirava l’altra dona amb la llum que la ciutat li havia deixat als ulls, sense que ella mateixa ho conegués [...] La Sabina insinuava arterament amb les paraules i tot seguit callava, segurament sense recordar-se del color de les seves nines ni de cap altra part de la seva fesomia que qualsevol podia mirar quan ella era al davant. Però no tothom duia una llum novella als ulls de sempre.
I jo estava descalça amb els meus fills sense res més que els ulls oberts. Ni tan sols el vestit era de dol, perquè el meu mort no era com els altres, era un assassinat que s'ha d'oblidar de seguida, i davant del seu nom s'han d'aclucar les parpelles i totes les boques amb ciment espès.