Lletra de dona és un espai de publicació i difusió de ressenyes d'obres escrites per dones, dins els àmbits tant de la creació literària (narrativa, teatre, poesia, assaig, autobiografia) com de la teoria crítica.
[…]
résiste, camarade
compagne de combat
la montagne nous attend
et avec tous « les insurgés »
tous les innocents
et tous ceux qui veulent
relever l’affront
ne pleure pas camarade
femme
oublie ta douleur
ta résistance
est celle
d’une palestinienne
qui lutte pour Jérusalem (53)
La represión de la sexualidad femenina desaguaba en el ansia de confidencia, de lágrimas compartidas. Por eso se idealizaba al ‘hombre atormentado’. Enamorarse era, en cierto modo, tener acceso a la naturaleza de esos presuntos tormentos varoniles, rodeados siempre de cierto misterio. (p. 149)
—¿Y por qué era pecado ser liberal?
—Porque les daba la gana a ellos y le armaban a uno un bochinche en el confesionario y yo un día me levanté y le dije al cura que no volvería a la iglesia como ellos siguieran con esa falta de caridad [...] una cosa es Cristo y otra los liberales. (Ángel, 92)
"La esperanza tiene alas". Las mías, son piedras sobre el corazón: deseos, que sin haber tenido el tiempo de llegar a ser esperanzas, fueron de súbito, por adelantado, desesperanzas, pesos, ¡pesos pesados! ¡Concédame Dios no esperar jamás nada para mí!
Un desierto. Una gruta. ¿Qué más? ¡Un puente! No hay una primera pared, hay -a la derecha, un vidrio, y detrás del vidrio, el viento: el mar. Por la noche, cuando ya no se trabaja, cuando el pincel descansa y termina por llegar el huésped, la pared de vidrio, de mar, desaparece detrás de otra que fluye. Seda o no -ámbar. Por las noches, en el estudio de Goncharova sale otro sol.
Et ma cendre sera plus chaude que leur vie