David Bestué (Barcelona, 1980) viu i treballa a Barcelona.
Bestué practica diferents tècniques escultòriques com el motlle, el modelatge, la polvorització o la reutilització d’elements trobats. Destaca un especial interès per la materialitat com a qualitat escultòrica, buscant portar el llenguatge a la dimensió física a través del propi material i utilitzant-lo com a catalitzador de la pervivència del passat traslladat al present.
Aquesta influència del llenguatge, especialment poètic, es reflecteix també en la seva concepció del temps. Per a Bestué, el temps pot ser un material més. D’aquesta manera, planteja temps “remoguts o barrejats”, que procedeixen d’una memòria col·lectiva i també particular, que presenta a través d’escultures vinculades d’un mode o un altre al territori.
És un dels principals exponents de l’escena de l’escultura espanyola més contemporània i entre les seves exposicions individuals més destacades es troben Pajarazos (Museu Pati Herreriano, Valladolid, 2023), Ciutat de sorra (Fabra i Coats, Barcelona, 2023), Aflorar (Museu Jorge Oteiza, Pamplona, 2022), Pastoral (La Panera, Lleida, 2021) i Rosi Amor (Museu Reina Sofia, MNCARS, Madrid, 2017). Al març de 2025, a més, l’artista inaugurarà una exposició en el Centre d’Art Dos de Maig (CA2M) a Móstoles, Madrid, titulada Flor Hispània.
La seva obra és present en les col·leccions del MNCARS, MACBA i CA2M, entre altres.
Cal destacar també el seu paper com a escriptor i comissari. Com a escriptor està interessat en les relacions entre l’art i l’arquitectura. Ha fet treballs sobre Enric Miralles, Viaplana i Pinyó, El Escorial i la història recent de l’arquitectura i enginyeria a Espanya. Respecte a la seva labor com a comissari, destaca l’exposició col·lectiva El sentit de l’escultura en la Fundació Joan Miró (Barcelona, 2021), que va mostrar alguns dels noms més rellevants del panorama escultòric nacional i internacional en l’actualitat.