L'augment del turisme a la costa mediterrània està relacionat amb una disminució del 70 % de petxines durant la temporada turística de juliol i agost, i d'un 60 % la resta de l'any, segons un estudi publicat a la revista PLOS ONE i que signen els experts Jordi Martinell i Rosa Domènech, del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i Michał Kowalewski, de la Universitat de Florida (EUA).



El turisme mundial s'ha multiplicat els darrers trenta anys, i aquest fenomen ha afectat diversos hàbitats naturals. A la platja Llarga de Salou (Tarragonès), una localitat on el turisme s'ha triplicat des del 1970, l'equip científic de la UB va iniciar als anys vuitanta uns primers mostrejos de petxines amb finalitats científiques.

Recollint milers de petxines a la platja Llarga de Salou

«La idea inicial era estudiar aspectes relacionats amb les traces de depredació en l'espècie Chamelea gallina, però la recerca es va reorientar per determinar la pressió del turisme sobre l'acumulació de petxines a la platja i, en conseqüència, sobre els ecosistemes bentònics costaners i la sedimentació», explica el catedràtic Jordi Martinell, que és cap del Grup de Recerca de Paleobiologia del Neogen Mediterrani de la UB. «Nosaltres som paleontòlegs —continua Martinell— i estàvem i estem interessats a estudiar processos actuals biosedimentaris i ecològics amb la intenció d'aplicar-los a la interpretació del registre fòssil. Per això, encara queda força feina per endavant».

Del 1978 al 1981, els experts de la UB van separar i identificar les diferents espècies per tal de seleccionar les més adients per a l'estudi. De les desenes de milers de petxines —només de Chamelea gallina se'n van recollir més de 50.000 valves—, es va obtenir informació de caràcter tafonòmic, ecològic, etc. Del 2008 al 2010, es van repetir els mostrejos, quan l'entorn urbanístic de la platja s'havia modificat amb construccions hoteleres noves. A més, també es van analitzar dades mediambientals (meteorologia, oceanografia, etc.) i econòmiques (turisme, etc.) per completar l'estudi.

Tal com explica la professora Rosa Domènech, «la platja Llarga tenia unes característiques biològiques i físiques de gran interès científic: va gaudir d'una protecció especial durant el període 1978-1981, és propera a Barcelona, té prop de 600 metres de longitud i s'hi acumulen conquilles de bivalves tot l'any, que eren el nostre objectiu inicial». «A més —remarca la investigadora—, teníem les mostres de fa trenta anys, i això no és gaire usual en la recerca científica: poder disposar de dades comparables, separades per molts anys però obtingudes pel mateix mètode i pels mateixos investigadors».

Seguir llegint