Internet, les xarxes socials i molts dels sistemes biològics són xarxes reals dinàmiques que creixen gràcies al fet que els seus elements es connecten entre ells. Per exemple, quan una persona decideix apuntar-se a una xarxa social, com ara Facebook, està creant un nou element de la xarxa, també anomenat node, i ha de triar amb quins altres elements dels que ja hi participen es connectarà. Aquesta tria determina l'estructura de la xarxa, que està íntimament relacionada amb la seva funcionalitat i comportament.

Un treball publicat a Nature, en el qual han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, desenvolupa un model que mostra que, a més de la popularitat, la similitud també és un factor determinant en el creixement de les xarxes, tal com explica Marián Boguñá, investigador del Departament de Física Fonamental i un dels autors de l'estudi: «El nostre model combina popularitat i similitud. Els models anteriors, en canvi, es basen en un dels dos aspectes per separat i generen xarxes poc realistes perquè els dos ingredients són fonamentals».