L'aprenentatge basat en problemes o ABP és una metodologia d'aprenentatge actiu centrada en l'estudiant en la qual es planteja a un grup d'alumnes un problema real, un interrogant o una situació problematitzada que guia la investigació i per tant l'obtenció del coneixement. Aquesta situació permet a l'estudiant desenvolupar hipòtesis explicatives i identificar necessitats d'aprenentatge que li permeten comprendre millor el problema i assolir els objectius d'aprenentatge establerts. Un pas addicional consisteix a identificar els principis que es relacionen amb el coneixement adquirit i que es poden aplicar a altres situacions o problemes Els estudiants aprenen tant a desenvolupar estratègies de raonament com a adquirir coneixement de la matèria. Els objectius de l'ABP consisteixen a ajudar els estudiants a desenvolupar habilitats cognitives, com ara l'anàlisi, l'argumentació o la resolució de problemes i habilitats de caràcter interpersonal i social, com la comunicació i la cooperació. L'evolució que ha seguit l'ABP l'ha anat configurant més aviat com una filosofia, com una manera d'entendre l'educació i com un estil d'aprenentatge. Com afirma Engelels estudiants actuals estaran actius professionalment en els propers decennis. Hauran d'exercir en un període caracteritzat per canvis massius, accelerats i constants presidits per la incertesa, la qual cosa, en relació amb la seva professió, els portarà indefectiblement a la necessitat d'un aprenentatge autodirigit al llarg de tota la seva vida. La necessitat d'adaptar-se a aquests canvis exigeix el desenvolupament d'unes competències i d'unes habilitats específiques que ho facin possible. (+) (Viquipèdia)

L’aprenentatge basat en problemes (ABP) - Antoni Font Ribas

Aquesta píndola tracta sobre ABP on el pensament bàsic que hi ha darrere és el de fer servir un problema o, millor, una situació problemàtica com a punt de partida inicial del procés d’aprenentatge. Així, doncs, és evident que el disseny del problema o de la situació juga un paper clau en la mesura que aquesta situació permet a l’estudiant formular hipòtesis explicatives, i identificar necessitats d’aprenentatge que fan que pugui arribar a comprendre millor el problema i assolir els objectius d’aprenentatge preestablerts.

Document:

Infografia:

Experiències a les assignatures amb ABP

Ignasi Ramírez Sunyer
Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular (+)

Antoni Font Ribas
Departament de Dret Mercantil (+)

Document:

Document:

Vídeo resum:

Vídeo resum:

Vídeo: Conversa a dos

Els professors conversen sobre les seves experiències i l'aplicació del ABP a l'aula universitària.

Bibliografia

BARROWS, H.S.; WEE KENG NEO, L. (2007) Principles and Practice of a PBL. Singapur: Pearson Prentice Hall.

BRANDA, L. (2009) “L’aprenentatge basat en problemes. Consideracions generals”, a L’aprenentatge basat en problemes. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, pàgines 11‐46.

FONT, A. (2004) “Líneas maestras del Aprendizaje por Problemas”, Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado. Vol. 18, núm. 1, pàgines 79‐92.

MICHAELSEN, L.K.; SWEET, M. (2009) “The essential elements of team‐based learning”, a Michaelsen, L.; Sweet, M.; Parmalee, D. Team‐Based Learning: Small Group Learning’s Next Big Step. New Directions in Teaching and Learning, pàgines 7‐27.

MOLINA ORTIZ, J.A.; GARCÍA GONZÁLEZ, A.; PEDRAZ MARCOS, A.; ANTÓN NARDIZ, M.V. (2003) “Aprendizaje basado en problemas: una alternativa al método tradicional”, Revista de la Red Estatal de Docencia Universitaria. Vol. 3, núm. 2, pàgines 79‐85.

MOUST, J.H.C. (1998) “The Problem‐Based Education Approach at the Maastricht Law School”, The Legal Teacher. The International Journal of Legal Education. Vol. 32, núm. 1, pàgines 5‐37.