No és cap sorpresa afirmar que a partir del confinament del març de 2020 s’ha produït un increment en l’ús de les pantalles que ha arribat per quedar-se. Tot i la progressiva possibilitat de dur a terme activitats vinculades a l’oci i a l’entreteniment sense les virtualitats de la pandèmia, no es pot negar que la covid-19 ha canviat les vides de les persones i de retruc, la manera com consumin els continguts audiovisuals
Analitzem quines seran les tendències en el mercat audiovisual televisiu després de la incidència de la pandèmia a partir del punt de vista de dues productores amb una extensa trajectòria a Catalunya i Espanya. N’hem parlat amb Ferran Cera, productor executiu de Visiona TV, i Paula Delgado, coordinadora de postproducció de Goroka. Gràcies a les seves aportacions podem dibuixar quines seran les claus d’aquest nou paradigma que ha deixat la covid-19.
Punt de partida
L’audiovisual està patint un terratrèmol, una revolució que canviarà el sector en els pròxims cinc anys. En concret, la històrica televisió lineal, analògica i amb un espectador passiu fa anys que canvia de paradigma i el seu futur esdevé tema de conversa en moltes productores destinades a la creació de continguts i de programes televisius.
Tot i que el futur és incert, cal encara innovar per tenir al públic interessat en els productes que s’ofereixen. Segons les productores audiovisuals, hi ha diversos camins per explorar per aconseguir mantenir els espectadors.
Necessitat d’especialització
Un dels pròxims destins als quals s’enfronta la televisió és l’especialització i tematització dels continguts. Actualment, hi ha massa canals televisius i massa opcions d’streaming que provoquen que l’espectador passi més estona fent zàping entre canals i aplicacions que no pas veient contingut. Cada canal haurà d’enfocar-se en una tipologia de contingut per tal de destacar i no haver de fusionar-se amb d’altres. Cal tenir en compte que el mercat més especialitzat sol ser més fidel i que el consum a la carta està cada cop més present perquè l’espectador vol decidir quan i com consumeix els continguts. A més, avui dia ja és utòpic que tots els membres d’una família de diferents edats gaudeixin del mateix tipus de productes audiovisuals.
Moltes de les televisions generalistes que es coneixen actualment optaran pel directe i el periodisme d’actualitat del tipus que sigui: social, polític, econòmic… Alguns canals de televisió es decantaran per l’entreteniment i oferiran als espectadors programes d’aquest gènere les 24 hores del dia. D’altres, triaran la ficció i dedicaran tot el seu temps a pel·lícules i sèries que fins i tot poden arribar a ser d’una temàtica concreta per aconseguir més especialització i concretar més el seu target.
D’altra banda, les plataformes també es veuen abocades a l’especialització, i sobretot a la fusió, ja que difícilment hi haurà mercat per a totes. Una bona opció per elles, consideren els professionals del sector, seria apostar per temes locals amb valors universals, per tal que persones de qualsevol part del món es puguin identificar amb la història que se’ls explica.
Interactivitat
L’audiovisual ha de dirigir-se clarament a la interactivitat, a integrar aplicacions que permetin fer partícips als espectadors d’allò que consumeixen. El públic ha passat de ser passiu a ser actiu, i tot i ser un canvi que ja s’ha vist durant tot el segle XX, arriba a ser un factor important que condiciona l’elecció d’un canal o plataforma. És necessari que els espectadors puguin comunicar-se amb els emissors dels missatges, puguin opinar i recomanar, siguin escoltats, i que tinguin un pes rellevant en la creació dels continguts. El receptor esdevé una peça més de l’engranatge audiovisual i és tant o més rellevant que l’emissor.
Periodisme ciutadà
Gràcies als avenços tecnològics de l’streaming i el 5G s’obre una gran oportunitat que cal explotar: el periodisme ciutadà. A partir del paper actiu que actualment pren l’espectador, l’elaboració de continguts per part de la població no és estranya. Amb la tecnologia al seu abast cada ciutadà podrà mostrar al món en pocs segons tot allò que passa al seu voltant i “convertir-se en periodista”. Un mòbil i una connexió a internet seran les úniques eines necessàries per proporcionar a la població la possibilitat de ser emissors i tenir un canal propi, el qual es tradueix també en un canvi radical en la manera de comunicar-nos, relacionar-nos i consumir continguts audiovisuals.
Gust postpandèmic
Actualment, la societat pateix una fatiga pandèmica. Es van aturar les produccions i aquelles televisions que no tenien nevera de produccions enregistrades per poder emetre van haver de bolcar-se a fer informatius i magazins explicant tot el que estigués relacionat amb la covid-19. Els espectadors van notar el ‘monotema’ i les audiències van patir molt, com TVE, que va arribar a perdre dos punts d’audiència.
Els espectadors reclamen ficció, evasió, rememorar el passat sense virus. Segons la productora audiovisual Goroka, «ara mateix el true-crime és el rei de la pista» i l’èxit de la producció catalana Crims és sens dubte una bona mostra d’aquesta tendència.