Estem al 2022 i el Dia Internacional de la Dona Treballadora continua sent més necessari que mai. Enguany, la lluita s’ha centrat en com la crisi de la Covid-19 ha agreujat la violència de gènere i ha augmentat la precarització laboral. L’esperit feminista continua més viu que mai, i sort que així és. Ja són 6 les víctimes mortals de violència de gènere a Espanya des de principi d’any, i el 2021 van ser 43 les dones assassinades. Fins que les víctimes siguin 0, es continuarà insistint en el missatge: “contra les precarietats, les fronteres i les violències, les feministes estem aquí”. Aquest és el lema sota el qual l’Assemblea 8-M Catalunya ha organitzat mobilitzacions en les principals ciutats catalanes.
El feminisme té una relació directa amb altres lluites, com el racisme, l’homofòbia i la inclusió de les dones transsexuals o transgèneres dins del moviment. La societat actual deixa moltes víctimes emocionals, i totes elles busquen comprensió i recuperar la seva dignitat dins la societat. Les diferents lluites van lligades entre elles: a vegades, dins la lluita feminista també hi entra en escena el racisme o la transfòbia. Cada cop més, es reivindica un feminisme interseccional; és a dir, un feminisme que reconeix que no hi ha un sol eix d’opressió (el gènere), sinó que n’hi ha molts. Un moviment que té en compte que no és el mateix viure el feminisme sent una noia blanca, heterosexual i amb una base econòmica estable, que viure’l des de la posició d’una dona que pateix el masclisme alhora que altres discriminacions.
El feminisme a través de llibres
Aprofitant la setmana del 8M, des d’Angle proposem tres lectures per totes aquelles persones que vulguin començar a llegir sobre el feminisme per poder entendre millor la lluita i tot el que comporta. Cadascun dels llibres que es presentaran a continuació tenen enfocaments molt diferents, tant per les persones que volen començar a entendre la lluita des de zero, com per aquelles persones que busquen aprofundir en el tema i entendre’n l’origen.
Todos deberíamos ser feministas – Chimamanda Ngozi Adichie
És un llibre molt curt, de 55 pàgines. Si sempre has volgut llegir sobre feminisme, però no saps per on començar, és el teu llibre. Fàcil d’entendre per tothom, i una opció perfecta per a nois i noies, sobretot adolescents, ja que molts d’ells viuen envoltats de situacions masclistes de les quals no són ni conscients.
L’autora, a partir de la seva història, ens planteja per què som una societat masclista. Ens explica com des d’infants, nenes i nens ens hem criat de maneres molt diferents. Als nens els reprimim la seva humanitat, definim la seva masculinitat d’una manera molt estricta. Els posem en una gàbia molt petita i dura que els obliga a reprimir les seves emocions. En canvi, a les nenes les fem destacar per la seva empatia i les seves emocions, però els tallem les ales de l’ambició. De fet, els hi diem «pots tenir ambicions, però no masses», «has de tenir èxit, però moderat», perquè aleshores ja et converteixes en una amenaça en potència. Com també planteja la idea que nens i nenes no poden ser éssers sexuals de la mateixa manera. Tot això ens acaba afectant, tant a noies com a nois, perquè emmarca el punt de vista sota el qual percebem absolutament tot el món i sobretot el concepte desaprendre.
«Estoy intentando desaprender muchas lecciones de género que interioricé al crecer»
El concepte de “desaprendre” és clau per a l’autora. Es tracta de qüestionar els rols de gènere i alliberar a dones i homes de la pressió de fer allò que s’espera d’elles i ells. I ho explica amb exemples impactants:
«La primera vez que impartí una clase de posgrado de escritura estaba preocupada. No por el temario. Lo que me preocupaba era qué ropa ponerme. Quería que me tomaran en serio. Era consciente que por el hecho de ser mujer, automáticamente tendría que demostrar mi valía y me preocupaba el hecho de ser demasiado femenina.»
És un clar exemple de la síndrome de la impostora que pateixen moltes dones. El que implica és que no se senten mereixedores del que han aconseguit, sigui en l’àmbit professional, acadèmic i personal. D’aquesta situació, conclou que avergonyir-se de ser “massa dona” s’ha acabat, i espera que compartir la seva història ajudi a moltes altres dones per empoderar-se. L’autora ho explica així:
«He decidido no volver a avergonzarme de mi feminidad. Y quiero que me respeten siendo tan femenina como soy. Porque me lo merezco. Me gusta la política y la história y cuando mas feliz estoy es cuando mantengo una buena discusión intelectual. Soy felizmente femenina. Me gustan los tacones altos y probar pintalabios.»
Capitalismo y cuerpo – Mercedes Fernández – Martorell
Aquest llibre parla del sistema capitalista i els efectes que ha tingut sobre els cossos humans, en especial el de la dona. Parla de com la dona sempre s’ha vist com un objecte i com ha anat canviant aquesta cosificació durant la història. L’autora és Mercedes Fernández, una antropòloga i escriptora que també és professora a la carrera d’història a la UB.
El llibre té un punt de vista antropològic, és a dir, analitza per què els humans ens comportem com ens comportem. Una lectura per tot aquell que busqui respostes a la pregunta: com hem arribat, com a societat, a tenir unes bases tan masclistes? El capitalisme ha fet dels cossos un negoci, sobretot el de la dona, fins al punt en què s’ha normalitzat la idea que cada home té dret a posseir una dona, de la mateixa manera que es pot posseir una casa o qualsevol producte. Això ha generat una pressió estètica en la dona que s’ha accentuat durant els últims anys: si la dona és concebuda com un objecte, l’home voldrà escollir el producte més maco. Pel sistema, la dona és un objecte de plaer dissenyat per a l’home.
La lectura es nodreix de pensadors com Aristòtil, i qüestiona les teories de l’Antiga Grècia, d’on van sortir teories com que els òrgans reproductius de les dones són una versió mal formada dels genitals de l’home. Totes aquestes teories van ser només l’inici d’una concepció social de jerarquia en què el cos de l’home és superior al de la dona. En definitiva, és un llibre ideal per a tot aquell qui busqui entendre quins factors del comportament humà durant la història han anat donant forma a una desigualtat entre gèneres que ha perdurat fins avui dia.
Antes de Diciembre – Joana Marcus
Antes de Diciembre és una història entre dos protagonistes que s’enamoren i acaben en una relació d’abús i maltractament psicològic. A diferència de les dues altres recomanacions, aquest no és un llibre de teoria feminista o que parli de la lluita explícitament. Narra una història d’amor tòxic entre dos adolescents que no tenen experiència en l’amor. La història deixa veure com una relació que comença sent perfecta pot acabar en abús psicològic. És una opció per totes aquelles persones que gaudeixen de les novel·les d’amor i estan cansats de trobar-se amb el mite de l’amor romàntic que acaba en una relació d’abús emmascarada.
En la societat, veiem relacions d’abús i maltractament, però aquelles relacions no comencen amb maltractament. Quan apareix un cas de violència de gènere, les declaracions dels coneguts solen ser “mai ens ho hauríem imaginat”. Els maltractadors no ensenyen totes les seves cartes des del primer dia, sinó que aquestes es van revelant durant la relació, fins que la víctima està tan implicada emocionalment amb la seva parella que no és conscient de la gravetat del problema.
Antes de Diciembre qüestiona el dogma que “l’amor ho pot tot” i mostra totes aquelles actituds que no s’han de normalitzar. Per aquest motiu, és molt recomanable per adolescents que es troben en plena etapa de creixement i contacte amb noves experiències. Una etapa bàsica per aprendre quines actituds no han de tolerar en les seves relacions.
La història fa que el lector connecti immediatament amb els personatges, fins a conèixer-los a fons. Aconsegueix que el lector empatitzi al màxim, fins a poder-se sentir representat. Reflexiona sobre el rol de la dona en les relacions de parella i sobre tot el procés de maltractament, des de la idealització del principi fins al sentiment de culpabilitat del final. Una vegada la protagonista surt de la relació d’abús, s’avergonyeix del que ha deixat que facin amb ella, es sent una porqueria. A les dones sempre ens han ensenyat a culpabilitzar-nos: la protagonista passa per aquest procés i és una reivindicació que l’autora remarca constantment.
El 8M a la Universitat de Barcelona
Amb motiu de la celebració del 8M, la Universitat de Barcelona ha organitzat diversos actes durant tot el mes de març. La programació inclou exposicions artístiques, taules rodones de debat, projeccions de documentals i un concurs de cartells, entre d’altres. Totes aquestes activitats han estat organitzades per les comissions d’igualtat de les diferents facultats de la UB, amb l’objectiu de conscienciar la comunitat universitària de la importància de la lluita feminista per aconseguir la igualtat de gènere.
Destaquem diferents actes, com la projecció del documental ‘Pioneres’ en diverses facultats de la UB. També destaquem ‘Mundet Feminista’, una iniciativa de la Comissió d’Igualtat de la Facultat d’Educació. Es duran a terme diverses activitats des del 7 fins al 30 de març; com la formació “Més enllà dels estereotips de gènere als llibres”, i la trobada d’entitats “Contra les etiquetes: espai de diàleg LGTBIQ+”.
Súper interessant! Crec que començaré pel primer llibre.
Es important que parlem d’aquets temes obertament, fins i tot quant no sigui 8M.
Molt, molt interessant aquest article. Faig una proposta: lectura obligatòria als alumnes de ESO. Hem de modificar segons quines actituds en edats tempranes.