The Posttraumatic és un diari trilingüe autogestionat nascut de la voluntat de reflexionar, debatre i riure sobre el consum i la transmissió de la informació a través de l’art. «M’agrada pensar que el que fem és intervenir la premsa escrita, a través d’interpretacions artístiques, per entendre-la des de noves perspectives», explica Octavi Serra, dissenyador, director de la iniciativa i fundador del diari.
La llibertat artística que plasma la publicació és el que la fa potent en tot el seu conjunt. Els artistes s’expressen i fan crítica de la societat partint sempre de temes actuals, per tal de revisar conceptes a través d’una pluralitat de prismes artístics; des de pensaments íntims, a textos filosòfics o d’altres aparentment absurds, fins a la màxima ironia. «És un espai d’experimentació artística que juga amb un element d’importància vital a la societat, un element que necessita ser revisat i dubtat constantment. El que es percep, de l’objecte, quan el tens a la mà, és un objecte que es revisa a ell mateix», explica Serra.
És un camp d’inspiració, de reflexió i d’expressió de la realitat des de múltiples punts de vista. «Com a lector i col·laborador del projecte, m’ha permès reflexionar en diversos temes i ha donat cert sentit a algunes idees que en un altre context haurien passat més desapercebudes», explica Marc Badia, artista i col·laborador de The Posttraumatic, llicenciat en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i reconegut internacionalment.
Què i qui hi trobem
The Posttraumatic es compon per diaris bianuals i Fanzines, revistes en les quals es repensa la idea de suplement a través de diferents expressions artístiques. Inhale, exhale i Todo Bien són els noms que encapçalen els dos volums publicats fins al moment, que han comptat amb la col·laboració d’una seixantena d’artistes internacionals. Hogar és l’últim Fanzine publicat, en el qual es poden trobar les 100 contrasenyes més utilitzades pel WiFi, un mapa del món del futur i un seguit de dades fresques i curioses.
Serra i Pau Garcia, dissenyador digital, porten el projecte i s’encarreguen de contactar amb artistes d’arreu del món. Col·laboren amb diferents creadors internacionals; quinze fixes pels Fanzines i uns seixanta per als diaris, que canvien a cada edició.
El projecte compta amb un equip de producció format per Jan Vormann, Daniela Hermosilla, Victòria Rivers, Neus Masdeu i Aina Canyelles. Ane Guerra, Laura Palau, Jofre Oliveras, Marc Badia, Carles Armengol i Flavita Banana són, entre de molts altres, artistes que han col·laborat al projecte.
Humor com a eina narrativa
El contingut dels diaris queda en mans dels artistes tot i que hi ha un punt de partida comú, ja que es mantenen unes seccions fixes i unes temàtiques establertes per direcció. A partir d’aquí els creadors reflexionen i experimenten creativament dins dels paràmetres temàtics. Tot i que aquesta és la metodologia de treball establerta, la idea és fer quelcom conjunt amb els col·laboradors i que s’expressin a través de la ironia i l’humor per tal d’elaborar un contingut més potent i impactant. L’humor és entès com una eina de crítica social la qual ha demostrat ser un motor de canvi en la societat i ha obert l’interès i la consciència sobre problemàtiques de l’actualitat. Serra considera que si els artistes creen el contingut que més els diverteixi, l’objecte resultant serà molt més fresc i interessant.
«Qui no té sentit de l’humor, no té sentit de la perspectiva», manifesta Badia
Reflexió, no decoració
The Posttraumatic és una oportunitat, ja que dona un espai de lliure creació a artistes conceptuals on poder expressar-se més enllà de la visualitat, on l’estètica no és la prioritat, sinó el complement. El projecte ha donat la mà a aquest col·lectiu per, a banda de la seva tasca de decorar, reflexionar, on l’art i el concepte són els elements més importants. «Com a creador m’ha ofert un espai des d’on articular la meva feina d’una altra manera i això és un privilegi», explica Badia. The Posttraumatic ajunta tots aquells artistes conceptuals que tenen pocs espais de creació i els hi dona total llibertat perquè intervinguin al diari. «Precisament aquest tipus de personatges són els que fan que el resultat sigui tan potent. Perquè és experimental i creatiu, però res del que hi ha hi és perquè sí», reconeix el director.
Més que un producte, un sistema
The Posttraumatic es va finançar a través d’una campanya de micromecenatge amb Verkami, amb la qual es van assolir 8.000 € el darrer mes d’abril. El producte tira endavant amb la subscripció d’usuaris que paguen una quota mensual molt reduïda i a canvi reben: una samarreta dissenyada per Joan Manel Pérez, grafista i dibuixant, dos diaris anuals i un Fanzine mensual d’artistes d’arreu del món. Després de dos mesos han aconseguit 110 subscriptors, però perquè el projecte funcioni es necessita un mínim de 300. Tot i això, les previsions són favorables de cara a finals d’any.
Com en tota nova iniciativa és complicat tirar endavant els primers mesos i més quan la proposta s’escapa una mica de la norma. En conseqüència, es necessita una comunicació constant, atractiva i informativa a través de les xarxes socials i la pàgina web oficial. L’objectiu és que la gent pugui anar entenent el funcionament i el projecte en si al llarg dels mesos.
«No és un producte que es pugui entendre amb una o dues publicacions d’Instagram, és un sistema i una proposta arriscada i una mica complicada d’entendre», explica Serra.
Tercera edició en marxa
Ja s’estan escalfant motors per la tercera edició amb la col·laboració de nous artistes internacionals entusiasmats amb aquest projecte tan alternatiu i necessari en la nostra societat. Una societat en la qual la informació es transmet únicament a través dels mitjans de comunicació de tota la vida, sotmesos a un sistema d’interessos i preferències capitalistes.
The Posttraumatic, el diari fet per artistes: un camí alternatiu de consum d’informació a través d’inigualables articles artístics i filosòfics on els periodistes són autèntics autors creatius.