Les germanes Valentina i Júlia Planas són les creadores de La Incorrecta, una empresa de correcció lingüística que ha triomfat a les xarxes socials amb lemes que ja són mítics com ‘Cada vegada que dius “tinc que” moren 15 filòlegs’ o ‘Jo també enyoro els accents diacrítics’. Actualment, compten amb més de 60.000 seguidors a Instagram i recentment han publicat el seu segon llibre, amb el títol ‘Catalanament’. 

El passat dimecres van presentar ‘Catalanament’ a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, on van parlar amb Màrius Serra sobre el seu darrer llibre. Es tracta d’un homenatge al  català del segle XXI, amb les seves incorreccions, barbarismes i amb un munt d’exemples de les expressions més divertides que ofereix la llengua catalana. Després de l’èxit de ‘Parla bé, collons’, les germanes han tornat a triomfar, i ‘Catalanament’ ha estat un dels títols més venuts per Sant Jordi en la categoria infantil i juvenil. 

Com va sorgir la idea del projecte La Incorrecta?

Inicialment, La Incorrecta només volia ser una empresa de correcció i traducció, perquè jo havia acabat el postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials a la UB i tenia ganes de fer on tothom que volgués pogués corregir qualsevol mena de document. No volia fer-ho des del nom de Valentina Planas, sinó que buscava despersonalitzar una mica tot el món de la correcció. Que la gent pogués enviar des d’una carta d’un restaurant fins a un fulletó; qualsevol cosa que es pugui corregir. Després vam començar a fer els lemes com ‘Cada vegada que dius “tinc que” moren 15 filòlegs’ per donar a conèixer el projecte, amb la sorpresa que van agradar tant que la gent ens va demanar si en faríem productes. Llavors vam fer productes, una botiga en línia i avui som aquí presentant ‘Catalanament’, el nostre segon llibre. 

Per norma general, a la gent no ens agrada que ens corregeixin. Heu rebut molt hate?

A ningú li agrada ser corregit, i encara menys si ens corregeixen de manera desagradable o pedant. Precisament el que busquem nosaltres és una correcció amable en què la persona corregida fins i tot s’ho pugui passar bé. Que pugui aprendre, que s’ho prengui bé i que no sigui una correcció violenta o maleducada. Rebem molt poc hate, i si el rebem per Twitter, com que no en tenim, tampoc ens arriba. 

En quin punt creieu que es troba la llengua catalana actualment?

Ens trobem en plena emergència lingüística. Malauradament, les dades ho confirmen. Precisament el que nosaltres ens plantegem és això: què estem disposats a fer per revertir aquesta situació? La veritat és que el pronòstic és molt dolent. En els temes polítics sempre el primer que ens toquen és la llengua. Potser el que ens fan falta són polítiques lingüístiques de veritat i mesures concretes. Que es concreti què es farà i quin pla tenim. Ara mateix sabem quina és la situació, però què hi farem al respecte? Tant des de les institucions com des dels nostres projectes ens hem de plantejar: què hi podem fer? 

Aquest passat febrer, Carla Simón ha guanyat el Oso de Oro amb la pel·lícula Alcarràs, rodada en català. Creieu que això obre portes per a la llengua?

Sí, sí. Obre moltíssimes portes i reafirma que el català és una llengua vàlida absolutament per tots els contextos i públics. M’agrada molt una entrevista on la Carla deia “aquesta pel·lícula no pot ser en una altra llengua, ha de ser en català”. Em va semblar tan simple d’argumentar i justificar que m’encanta, perquè és així. Penso que qualsevol creació o obra artística que doni visibilitat al català benvinguda sigui, i més d’aquesta qualitat. 

L’any passat vau publicar el vostre primer llibre ‘Parla bé, collons’. Recentment, heu publicat un segon llibre amb el títol ‘Catalanament’. Quina és la diferència entre el primer llibre i el segon?

Sí, sí. ‘Parla bé, collons’ és un manual d’estil, una guia pràctica basada en la normativa. El ‘Parla bé, collons’ vol ser una gramàtica fàcil que repassi els temes més elementals de la llengua, com són l’accentuació o els pronoms febles. És a dir, qüestions molt bàsiques explicades de manera planera. En canvi, ‘Catalanament’ és més un treball lèxic, de recerca també. És un homenatge al català del segle XXI, amb tots aquests disbarats i contradiccions. Ens hem centrat més en la riquesa lingüística, les varietats, els embarbussaments, en dir l’hora catalana bé d’una punyetera vegada… Moltes qüestions, però sempre entorn del vocabulari i el lèxic. 

Els dos llibres tenen objectius diferents?

Sí que tenen objectius diferents. Bé, més aviat, tenen usos diferents, però l’objectiu és el mateix: que la gent que tingui interès en la llengua catalana i la gent que estimi el català trobin llibres que expliquin la llengua d’una altra manera, la manera Incorrecta. 

A què us referiu exactament quan parleu del “català del segle XXI”?

Ens referim al català que no és el català de la GIEC, que no és el català normatiu, sinó que és el català tal com raja. El català com a llengua viva, amb les seves particularitats i impureses. Defugint una mica aquests termes de “correcte” o “incorrecte”. Fugint del que es considera barbarisme i del que és normatiu o no normatiu. 

‘Catalanament’ ha estat un dels títols més venuts de Sant Jordi, en la categoria Juvenil i Infantil. Diríeu que aquest és el vostre públic objectiu?

El ‘Parla bé, collons’ també s’ha venut molt bé aquest Sant Jordi. Un any pots tenir sort per Sant Jordi, però dos… Volem pensar que no es tracta de la sort. Crec que hi ha un interès, que ha agradat aquesta manera en què expliquem la llengua i en què la presentem. Aquí també entra la feina de disseny gràfic de la Júlia Planas. Pensem que és important i crucial per tal que aquesta temàtica arribi a la gent.  

No, per nosaltres, el nostre públic és la gent que tingui interès pel català i que vulgui aprendre coses de la llengua. No ens agrada parlar d’edats, perquè creiem que arriba a un públic infantil i juvenil, però també trobem molta gent gran que no va poder estudiar en català que ara ens diu que utilitza els nostres llibres. També trobem molts docents, o sigui que el públic és molt ampli. Estem molt contentes d’arribar a tanta gent tan diferent i que el nostre públic no s’emmarqui en una edat o un col·lectiu concret. 

Vosaltres us mostreu com a defensores del català. Amb el projecte La Incorrecta teniu molta presència a les xarxes socials. Què creieu que aporten projectes com el vostre a les generacions més joves?

Aporten actualitat. Els nostres joves són a TikTok, a Twitch, a Instagram… i si volem que el català sigui llengua de referència i volem referents culturals i audiovisuals haurem de ser-hi, a les xarxes. Tant de bo més joves s’animin a fer contingut a les xarxes socials en català, perquè el català ens necessita a tots i ens necessita a les xarxes socials. 

Què opineu sobre el debat del llenguatge inclusiu i el femení genèric? Diversos filòsofs han parlat durant la història del poder que té el llenguatge d’emmarcar la manera com les persones percebem el món. Partint d’aquest fet, encara que es consideri incorrecte, esteu d’acord en el fet que s’utilitzi com a reivindicació?

I tant, les paraules expliquen qui som, què pensem i d’on venim, i ens sembla molt i molt interessant i necessari aquest debat i totes les postures que van sortint entorn aquest tema. Nosaltres sí que procurem utilitzar el llenguatge inclusiu, però el femení genèric no ens acaba de convèncer. Sí que és veritat que ens sembla un debat i una qüestió supernecessària que, a més a més, reflecteix aquest canvi social que vivim. Demostra que la societat és canviant i que això es veurà reflectit també en la llengua, seguríssim, però les solucions potser no em semblen prou bones, llavors no ens acaben de convèncer com a lingüistes eh, com a lingüistes. Segur que en un futur tot aquest debat acabarà mostrant aquest canvi social. El debat em sembla molt necessari i interessant, però tampoc soc especialista en això, i simplement és la meva visió com a lingüista. 

A vegades, les persones que no parlen bé el català reben moltes crítiques. Precisament vosaltres, que us dieu “La Incorrecta”, què penseu de la gent que parla català de manera “incorrecta”, però almenys s’esforça per parlar-lo?

Sí, sí. Des de La Incorrecta sí que hi ha correcció, però hi ha una correcció amable, a través de l’humor, de la ironia, de l’actualitat. No és una correcció pedant o que vulgui atacar al parlant, sinó que el vol fer riure, reflexionar i aprendre alguna cosa. Aquestes correccions agressives, i a vegades massa freqüents, van en contra del que busquem. Sí que és veritat també que val més intentar parlar el català, perquè si no molta gent dirà “ostres, jo no el parlo perquè és molt difícil i si ho faig malament la gent em corregeix”. Al revés, el que hem de fer és promoure que tota aquesta gent el parli, s’equivoqui i que aprengui aquesta llengua amb naturalitat i equivocant-se, que és com aprenem les llengües. 

Moltes incorreccions de la llengua catalana provenen de la barreja i el contacte amb el castellà. Així s’empobreix la llengua?

Sí que és veritat que un dels factors d’empobriment de la llengua és aquest contacte que tenim amb el castellà, però no n’és pas la causa principal. També és veritat que tenim tendència a culpar sempre el castellà, però tenir una altra llengua sempre ens enriqueix. Com més llengües sabem i coneixem, millor. L’empobriment de la llengua passa per moltes altres qüestions, perquè hi ha un desconeixement del nostre propi lèxic i de les nostres frases fetes que és impressionant. El contacte amb el castellà en pot ser una causa, però en tot cas no crec que sigui la causa principal. 

 

Fotografia destacada: Entrevista a La Incorrecta / Fotògraf: Carlos Cubells