A partir de la pandèmia de la covid, moltes persones han reprès l’hàbit de llegir gràcies a la promoció duta a terme per influencers a les xarxes socials. Això ha significat un fet decisiu per la indústria editorial, la qual estava vora una crisi. Llavors, dos mons fins aleshores vist com a oposats, com bé serien les xarxes socials i els llibres, s’han trobat i complementat.
Des dels seus inicis, la literatura ha estat un espai d’evasió i desconnexió, on les persones s’han refugiat per sentir-se enteses i veure exposades les seves emocions de forma tangible i poètica.
Aquests últims anys, amb l’aparició d’internet juntament amb les xarxes socials, aquest hàbit ha perdut importància en les nostres vides. Ha aparegut una gran varietat d’opcions d’oci inexistents anteriorment, moltes amb relació a les pantalles. Això ha causat que la capacitat d’atenció s’hagi reduït considerablement, especialment entre els joves. Aquests estan acostumats als estímuls que reben a les xarxes socials, els quals es basen en vídeos curts i versàtils que són estèticament atractius.
Durant la pandèmia es va popularitzar l’aplicació anomenada TikTok, la qual fins aquell moment descansava en segon pla. Aquesta plataforma permet la publicació de vídeos curts i esporàdics, on els estímuls són infinits, ja que els vídeos mai acaben; sempre n’hi ha de nous per visualitzar. Un altre fet a destacar de l’aplicació són els trends, on setmanalment es viralitza un so o acció concreta gravada en vídeo que tothom recrea. Aquest fenomen ha causat que cançons antigues, anys després de la publicació, rebin una quantitat inimaginable de reproduccions, o bé que certs productes es comprin en massa durant un període de temps.
Després de la crisi econòmica del 2008, a l’última dècada moltes llibreries locals van veure’s obligades a tancar. Segons unes dades publicades per la Generalitat de Catalunya, del 2013 al 2014 es va passar de 601 establiments oberts a només 430.
És evident que les xarxes socials com a factor individual no han causat aquest descens, malgrat això, la unió dels diferents fenòmens i canvis dels últims anys, és possible que hagin influït a gran escala. Com bé hem expressat anteriorment, han substituït en molts casos la lectura com a forma d’oci, ja que són una opció que requereixen menys esforç mental. Per tant, podem afirmar que aquest fet unit amb la crisi va provocar una gran caiguda en les vendes de llibres. A més a més, alguns altres fenòmens que van condicionar la baixada de la demanda foren l’aparició dels llibres digitals i les multinacionals com Amazon que van acaparar les vendes, a causa de la còmoda política de fer enviaments a casa.
Amb la popularització de TikTok i el que va suposar dins el màrqueting, aquest decaïment del món editorial va interrompre’s. Van aparèixer diverses persones que publicaven vídeos a la plataforma mostrant el que llegien en un format atractiu per l’audiència. Veient això, cal preguntar-nos el següent, fins a quin punt les xarxes socials han sigut un causant principal d’aquest ascens en les vendes?
Per investigar això, hem entrevistat a la Patricia Ibarcena, una jove advocada que en el seu temps lliure penja vídeos a Instagram fomentant la lectura i, que ja acumula quasi 20.000 seguidors. A part d’això, posseeix un pòdcast amb una companya que també és “influencer” on debaten sobre les seves lectures, el qual està sent un èxit.
“Nosaltres som un vehicle perquè els lectors i lectores escullin els llibres que llegiran”
En trobar-nos amb ella, ens ha explicat de quina manera ha notat la seva influència cap als seus seguidors a l’hora d’impulsar-los a llegir i escollir la seva pròxima lectura. Ens afirma que actualment, les editorials a l’hora de crear campanyes de publicitat de les noves publicacions busquen a persones amb una base de seguidors a les xarxes. D’aquesta manera, elles ho pengen i ho mostren a l’audiència. Per tant, dos mons que fins aquell moment s’havien vist com a incompatibles, han arribat a una entesa.
Els trends, els quals hem mencionat abans, també han tingut un pes molt rellevant. Al viralitzar se certs llibres, trames o personatges, diverses persones van reprendre aquest hàbit que havien deixat de prioritzar. Certs lectors pengen diàriament vídeos editats sobre les seves parelles o personatges preferits dels llibres, fet que ha augmentat la curiositat dels espectadors. No solament això, també es va popularitzar l’estètica de la lectora, estant a l’abast una sèrie de gravacions de nois i noies llegint en públic.
En investigar aquest fet, vam plantejar-li a la Patricia Ibarcena si opinava que llegir s’havia convertit en una moda passatgera on certs joves s’han volgut acomodar a una estètica concreta o, si simplement és un hàbit al qual se li ha donat visibilitat i que ara està per quedar-se. Ella defensa que no és un fet temporal sinó que les persones que han adoptat aquest costum, ho continuaran fent.
No hi ha un paràmetre concret per poder afirmar fins a quin punt les xarxes socials han incidit en l’increment de les vendes de llibres. No obstant, negar la influència és il·lògic. Actualment, en moltes llibreries hi ha seccions anomenades “BookTok”, dedicades solament a aquelles publicacions viralitzades a TikTok. No només això, en la majoria de casos aquells són els llibres més comprats a finals de mes. Un exemple clar és la llibreria Come In de Barcelona, que a les seves xarxes socials penja mensualment els cinc productes més venuts. Des de fa dos anys, aquesta llista ha estat ocupada pels mencionats anteriorment.
“Jo rebo molts missatges de gent dient-me que s’han reenganxat a la lectura pel contingut que penjo, sigui a Instagram o al pòdcast”.
Amb relació a aquesta llibreria, les vendes d’aquesta han fet un especial auge, ja que es dedica a vendre exclusivament llibres en anglès. Tenint en compte que la gran majoria de publicacions en tendència a les xarxes socials són d’escriptors/es de parla anglesa, moltes persones barcelonines van allà a abastir-se de llibres que no estan traduïts, perquè és dels pocs llocs on estan disponibles.
Això és un fet essencial a remarcar, ja que on més s’ha notat aquest trencament dins el món editorial ha estat en països com els EUA i el Regne Unit. Segons una anàlisi duta a terme pel Global English Editing, els americans als Estats Units han incrementat la lectura un 25% respecte a l’any anterior. A més a més, el gènere que més beneficis ha generat ha estat la romàntica. Tot i no ser el país on més es llegeixi, el canvi ha estat molt important i encara així, tenen una influència molt gran pels autors exitosos originats d’allà.
Endinsant-nos en el gènere de la romàntica, al Regne Unit, aquest any la compra de llibres d’amor han viscut l’increment més elevat des de 2012 amb 50 ombres de Grey, segons unes dades proporcionades per Nielson BookData. Un gènere que sempre se li ha atorgat incomptables prejudicis i les persones s’avergonyien de llegir-lo, ara volen de les estanteries.
Això s’ha vist accentuat en gran part per la influència de les xarxes socials. Diverses autores de romàntica com són la Colleen Hoover, Emily Henry o Elena de Armas han acaparat les llistes de més venuts. La Patricia Ibarcena afirma el següent: “Crec que encara hi ha prejudicis, però cada vegada hi ha menys i la gent llegeix el que vol”. A més, insisteix: “Considero que és una bajanada que existeixin estigmes cap a certs gèneres perquè cada autor té el mateix mèrit”.
A més, cal recalcar que aquesta desestigmatització i auge del gènere romàntic ha donat lloc a una notable diversitat i inclusió. Cada vegada es publiquen més llibres on els personatges no són heteronormatius, com era vist anteriorment. Trobem al nostre abast una sèrie de publicacions amb parelles LGTBQ+, interracials, etc. No només això, s’ha donat veu a problemes de salut mental i com pot afectar les dinàmiques de parella.
Per concloure, és evident que les xarxes socials han afectat en gran manera els hàbits lectors entre els joves, sigui impulsant-los a llegir o movent-los cap a certs gèneres. Actualment, les xarxes socials impacten gairebé tots els àmbits del nostre dia a dia i la lectura no és menys. Al cap i a la fi, són una gran eina de màrqueting i el llibres són productes a vendre com qualsevol altre. Mentre que les generacions més grans cerquen recomanacions a mitjans tradicionals, les noves es dirigeixen a aquesta eina digital.