Vittara és un projecte musical que neix de quatre amics a finals del 2020, de la mà d’Oriol Darnés (guitarres i veu), Fèlix Armengol (bateria), Antonio Oliva (baix) i Pol Guardiola (guitarres i teclats). El grup barceloní s’emmarca en un indie rock polit i treballat, i insisteix en «explotar» aquest gènere en llengua catalana per demostrar que «en català es pot fer més que les trompetetes» i crear una sonoritat bonica. En el primer EP, la banda va col·laborar amb Julieta, però ara els quatre joves enceten una nova etapa. La sortida del seu segon EP serà «abans de l’estiu», un disc en què «cada cançó és un univers musical propi i tothom qui vulgui escoltar música en català hi trobarà, com a mínim, una cançó que li agradi», ha avançat Oriol Darnés.
“Volíem fer un tipus de música que crèiem i creiem que en català no s’està explorant ni explotant: un indie rock més polit i treballat”
Quan va sorgir Vittara i per què?
Vittara es va formar a finals del 2020. Va sorgir perquè ens vam ajuntar un grup d’amics. Jo vaig tenir la idea de fundar la banda i, a partir d’aquí, vam anar trobant gent. Un va portar a l’altre i ens vam reunir quatre persones que teníem granes de fer música, crear temes propis i, sobretot, fer un tipus de música que crèiem i creiem que en català no s’està explorant ni explotant: un indie rock més polit i treballat. En el món anglosaxó fa anys que es poden veure formacions en aquesta línia, però a Catalunya sembla que encara costa i hi ha pocs referents.
Per què Vittara?
Vittara és el nom d’un cotxe. Al començament, estàvem buscant nom pel grup, van sortir moltes idees, algunes dolentes i, altres, molt dolentes. El bateria va dir que la seva xicota tenia un Suzuki Vittara, i justament és el model de cotxe que faig servir jo. Ens va agradar la paraula i la seva sonoritat, perquè és una paraula diferent. No buscàvem específicament una paraula en català, però sí que sonés bé. I així va anar.
Vau començar una col·laboració amb Julieta. Per què ho vau fer? En quin punt esteu actualment?
La Julieta coneixia un membre de la banda quan encara no havia publicat res del seu projecte personal. Sabíem que era una noia de Barcelona que cantava molt bé i que tenia molt bon estil. Ens agradava el poc que havíem vist per Instagram. Al principi, volíem fer una col·laboració de només un tema, un dels cinc temes que tenia el primer disc. Però vam portar-la a l’estudi, vam assajar per fer els temes i ens vam adonar que tenia un talent enorme, ens encantava com treballava i com cantava. Al final vam proposar-li si volia fer tot el disc amb nosaltres i continuar col·laborant, i així va anar.
Ara bé, des del primer moment es va entendre que era una col·laboració només per aquest disc. Llavors, la seva carrera personal va petar i no tenia pas temps de continuar involucrada en dos projectes musicals alhora. Va quedar amb una col·laboració pel disc, però durant la creació d’aquell disc es va implicar com un cinquè membre de la banda. Treballava com si fos un més de nosaltres. Va ser un procés en què vam gaudir molt i estem molt contents amb el resultat, perquè creiem que va ser un disc força guapo, aquell primer.
Quin rumb pren el projecte a partir d’ara? Us emmarqueu en algun estil musical concret?
Ara estem traient els avançaments del segon disc, que ha de sortir d’aquí poc, una mica abans de l’estiu. Ho tenim ja gairebé tot llest. I l’estil musical és un indie rock alternatiu en català mesclat amb algunes influències electròniques d’alguns gèneres com el rock matemàtic. Seria això.
“El procés de la composició és conjunt, de tota la banda”
Com és el procés de creació de cançons? Componeu entre tots?
És curiós, perquè la composició depèn de cada tema. Sí que hi ha alguns rols més generalitzats; jo m’encarrego de les lletres i la idea original dels temes, i el guitarrista controla la producció musical. Però realment, col·laborem molt entre tots. Tot és molt comú i grupal, cosa que fa que el procés sovint sigui més lent, però també que sigui una banda, i que creixin els temes. Et diria que el procés de la composició és conjunt, de tota la banda.
Teniu referents? Quins?
Pel que fa a referents en català, com et deia, n’hi ha pocs. El principal és, sense cap mena de dubte El Petit De Cal Eril, una banda que es mou pel pop metafísic en català i que fa anys que es dedica a l’ofici. Són els que més ens han inspirat en la nostra llengua. També hi ha altres bandes com Marialluïsa, Urpa, que ja no existeix, o Germà Aire. En altres idiomes podríem parlar de Radiohead, Current Joys o Las Ligas Menores, una banda d’unes noies argentines espectacular. Però escoltem força música, i varia en funció del moment.
“És feina comuna, i nosaltres els primers de demostrar que en català es pot fer més que les trompetetes”
Com valoreu la qüestió de la llengua en la vostra música? Us heu plantejat mai deixar de cantar en català?
Nosaltres no cantem en català per un tema polític o nacional, amb aspiracions lingüístiques. Simplement, cantem en català perquè nosaltres parlem en català, vivim en català, estimem en català, somiem en català i fem tot el que fem en català. Llavors, no enteníem l’objectiu de cantar en una altra llengua. No tenia sentit per nosaltres. No volíem reivindicar un tema polític, ni de bon tros, però sí reivindicar un tema musical en català. Estem cansats que la música catalana sigui una mena de gènere musical.
Sembla que no sigui una llengua, sinó un gènere on l’únic que funciona són les trompetetes, bailoteo, rumbeta i xerinola. Això no és veritat, el català es pot fer servir per fer qualsevol mena de música. Per tant, la nostra finalitat era aquesta: intentar fer música en català allunyant-nos del que abans era Txarango i Doctor Prats i ara són The Tyets. Que no ho critico: és molt lícit i és bona música, si a la gent si li agrada és per alguna cosa. Però no només hi ha això en català, sinó que es poden fer moltes altres coses; és feina comuna, i nosaltres els primers de demostrar que en català es pot fer més que les trompetetes.
El senzill que vau treure a principis d’any, Meteosad, és, com a mínim, original. Relaciona estats d’ànims amb fenòmens meteorològics. De què parteix? Esteu contents amb el resultat i la rebuda del tema?
Ens va fer gràcia el joc de paraules. Va sortir així, i ens va agradar la metàfora, que vam creure que podia crear un imaginari en l’àmbit català: que molta gent es podia sentir representada amb el Tomàs Molina i aquestes idees que oferim a la cançó. El resultat està molt bé, creiem que pel que fa a la producció ha estat un bon tema. La rebuda va anar bé, encara que no ha funcionat tan bé com els primers temes, per la qüestió de la Julieta, que al principi ens va ajudar molt. La idea és seguir i que això pugui funcionar el millor que es pugui.
El senzill, No m’ha servit de Res (NMSDR), és el segon avançament del proper treball, en què introduïu canvis musicals respecte a l’anterior EP. És un punt de partida cap a un nou estil musical per explorar?
Aquesta cançó té un punt de partida molt diferent que les altres. Des del primer moment ha estat concebuda així. És molt més minimalista i nostàlgica, molt més chill. El disc no serà així, ho puc avançar i assegurar. Aquest tema és un oasi dins el disc, que està molt més produït i ornamentat que NMSDR, la qual és més minimalista, més simple i més petita.
Hi ha data per la sortida de l’EP? Tractarà algun tema general?
La data final encara no es pot dir, però es pot avançar que serà abans de juliol d’aquest any. El que sí que puc avançar és que és un disc en què que cada tema tracta el seu món propi. Voluntàriament, hi ha poc lligam entre temes; no l’hem volgut concebre com un disc conceptual amb una història conjunta. Cada cançó és un univers musical propi. Tothom qui vulgui escoltar música en català hi trobarà, com a mínim, una cançó que li agradi, perquè les cançons són molt diferents entre elles, molt.
On us podem veure aviat? Algun concert per apuntar-nos a l’agenda?
Ara estem tancant dates per la petita gira que farem a finals d’anys. Encara no es poden anunciar, però ho farem d’aquí molt poc. De moment, els que tenim pensats seran per Barcelona, per presentar aquest EP i per tothom qui vulgui sentir com sona en directe. Vittara is on the way of their second album!