El terme lisozim és un compost format per liso-, del grec lýsis ‘dissolució’, i una forma abreujada del mot enzim, tal com s’explica al Diccionari Oxford). Per tant, ha de ser lisozim, i no pas lisozima. El terme es documenta al Cercaterm i a altres obres.
La denominació correcta en català és estalvi de pantalla, tal com es pot veure en aquesta fitxa del Cercaterm.
Historització és un derivat d’historitzar, format sobre la base nominal història i que, previsiblement, denota el procés de descriure alguna cosa des d’una perspectiva històrica, a diferència d’historiar, que vol dir «contar, escriure, la història (d’algú, de quelcom)». Així, tenim un derivat historiar, ja definit als diccionaris, i un nou derivat historitzar que s’ha creat per una necessitat denotativa nova: no es tracta d’escriure la història d’una cosa, sinó de convertir una cosa en història o de fer que una cosa que no té història en tingui. En el llibre L’Estat del medi ambient a Catalunya trobem un bon exemple d’ús d’historitzar: «S’ha dit que els paisatges actuals són l’expressió no tan sols de la història natural d’un territori, sinó també de la seva història social. González de Molina (1993) explicita que, per obtenir una comprensió ajustada de l’estructura i funcionament dels sistemes, s’ha d’ecologitzar la història i historitzar l’ecologia».
En els textos en anglès el símbol o l’abreviatura d’una monena s’escriu davant de la xifra i sense espai de separació, tal com s’explica a l’apartat Currencies del CUB.
L’adjectiu derivat d’escriptura és escriptural, i no pas escriptoral, tal com es pot veure al DIEC.
D’acord amb la documentació trobada, el compost implantopròtesi (en anglès implant prosthesis) fa referència a qualsevol pròtesi que utilitza implants dentals com a suport o sistema de subjecció. Tal com s’explica en l’article Terminology for Implant Prostheses de Harel Simon i Roy T. Yanase, la terminològia en aquest camp presenta molta variació denominativa i hi ha una certa confusió. D’acord amb la classificació i ordenació que fan els autors de l’article, la denominació pròtesi implantosuportada indica el tipus de suport que té la pròtesi (implant, únicament); les implantopròtesis poden tenir també un suport mixt (implantomucosuportada; implantodentosuportada).
La denominació clàusula terra està recollida al Cercaterm com a equivalent del terme castellà cláusula suelo.
En geografia s’usen els termes sinònims (o parcialment sinònims) joc d’escales o joc escalar per referir-se a l’articulació del territori a diferents nivells (escala local, escala regional, escala estatal, etc.). En la documentació en castellà apareix algun cop la denominació juego escalar, però és més abundant la denominació juego de escalas. En català, s’usa principalment la denominació joc d’escales, que podem trobar en textos com ara el llibre Les qüestions socialment vives i l’ensenyament de les ciències socials.
D’acord amb la nova normativa, s’escriuen amb guionet els compostos a la manera culta formats per dos o més adjectius amb la terminació -o llevat del darrer, sempre que no responguin a un concepte unitari (el tractat hispano-americà ‘d’Espanya amb Amèrica’; cf. els països hispanoamericans ‘d’Hispanoamèrica’). Així, doncs, en el cas de la Conferència Àrabo-Europea d’Educació Superior, cal escriure amb guionet el compost àrabo-europea, ja que no respon a un concepte unitari. De resultes, cal accentuar el primer element, àrabo-.
Els noms dels ajuts del Consell Europeu de Recerca (Advanced Grants, Consolidator Grants, Synergy Grants, Starting Grants i Proof of Concept), es troben documentats només en anglès al portal de recerca de la UE (Funding Schemes) encara que la pàgina canviï d’idioma. En el web de l’AGAUR també apareixen les diverses modalitats d’ajuts únicament en anglès. A la base de dades IATE no apareixen traduïts a cap de les principals llengües europees, per la qual cosa es dedueix que s’usen sempre amb el nom anglès independentment de la llengua del text.
S’observa també que es mantenen generalment amb majúscula inicial els dos elements de la denominació, cosa que indica que reben un tractament de nom propi no traduïble. Això fa innecessari l’ús de la cursiva.
El terme anglès soft matter és una traducció del terme francès matière molle, terme creat per Madeleine Veyssié durant els anys 70 quan treballava al Laboratori de Física de Sòlids d’Orsay, tal com s’explica en l’article matière molle de la Wikipedia en francès:
La ’matière molle’ est un domaine de recherche à l’interface entre la physique, chimie, et biologie qui s’intéresse à l’étude de systèmes physico-chimiques très variés, que l’on appelle aussi ’fluides complexes’. L’expression ’matière molle’ a été inventée par la physicienne Madeleine Veyssié dans les années 1970 au Laboratoire de Physique des Solides d’Orsay ‘…pour désigner tout ce qui va des matières plastiques aux bulles de savon, en passant par les gels, les élastomères, les cristaux liquides, les crèmes cosmétiques, les boues, les pâtes céramiques, etc..’ 1 . Cette expression est très utilisée de nos jours au point qu’un grand journal de la Royal Society of Chemistry traitant du domaine, né en 2005, Soft Matter 2, a pris pour nom sa traduction littérale en langue anglaise (les anglo-saxons utilisent également le terme (en) ‘Soft Condensed Matter’) (matière condensée molle).
Es pot comprovar la veracitat d’aquesta informació a l’article de P. G. Gennes (premi Nobel de Física el 1991) titulat «Soft matter: more than words», publicat per la Royal Society of Chemistry el 2005.
La predominància de l’anglès com a llengua de comunicació científica pot arribar a fer-nos veure la forma traduïda (anglesa) com a original i la forma original (francesa) com a traduïda i, potser fins i tot, com a poc adequada. En aquest cas, afortunadament, hi ha documentació suficient per saber que el concepte que ens ocupa va ser batejat per primer cop en francès i que, per tant, el terme anglès, i potser l’únic universalment conegut entre els especialistes, no és més que una traducció.
Si en el discurs científic català és sempre recomanable d’usar una terminologia adaptada i evitar tant com sigui possible la proliferació injustificada de manlleus de l’anglès, encara ho és més en aquest cas, en què la forma anglesa no és el nom originari. Més que més, quan la forma adaptada al català matèria tova es troba documentada en una font de referència com la Gran Enciclopèdia Catalana, on trobem l’entrada següent:
matèria tova
Camp de recerca de la física de la matèria condensada que se centra en l’estudi dels sistemes físics que poden ser deformats de manera simple per tensions o fluctuacions tèrmiques, com ara líquids, col·loides, polímers, escumes, etc, mentre que els efectes quàntics són negligibles.Un exemple típic d’estudi són els cristalls líquids que es poden trobar en certes pantalles d’ordinador, descoberts per P.-G.de Gennes, per la qual cosa rebé el premi Nobel de física el 1991.
També cal tenir present que altres llengües romàniques disposen d’una proposta adaptada alternativa a l’ús del manlleu anglès, que trobem abastament documentades a Internet: matéria mole (portuguès), materia soffice (italià), materia blanda (castellà).
En català, també trobem el terme matèria tova o la variant matèria condensada tova al Cercaterm, a la classificació del catàleg de la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques universitàries, i en el llibre Química Física I: Aplicació de la termodinàmica a sistemes d’interès químic (de Publicacions i Edicions de la UB).
Per totes aquestes raons, els Serveis Lingüístics recomanem l’ús del terme adaptat matèria tova en substitució del manlleu anglès soft matter.
Escriu un comentari