• gerontogeriatria

    En la formació de compostos a la manera culta, el més habitual és que hi hagi una relació de subordinació entre els dos elements que formen el compost. Per exemple, neurooftalmologia designa una branca de l’oftalmologia relacionada amb el sistema nerviós. També hi ha compostos a la manera culta en què els dos elements mantenen una relació de coordinació, com passa amb els adjectius formats per dos elements units per la vocal d’enllaç o, com ara medicobiològic, cientificotècnic, etc.

    Menys freqüents són els substantius compostos en què els dos elements també estan coordinats. És el cas d’odontoestomatologia, en què el primer element (odonto-, truncament d’odontologia) no especifica ni determina el segon (estomatologia), sinó que s’hi coordina semànticament. El terme no designa, per tant, un tipus d’estomatologia, sinó un àmbit que integra totes dues disciplines.

    Això mateix passa amb gerontogeriatria, format per geronto– (truncament de gerontologia) i geriatria. En aquest cas, els dos elements també mantenen una relació de coordinació semàntica, ja que el terme fa referència a un àmbit que combina les perspectives de la gerontologia i de la geriatria, i no a una especialitat de la geriatria relacionada amb la gerontologia.

     

  • Monitorització o monitoratge

    El Cercaterm només recull el verb monitorar i el derivat monitoratge. Totes dues fitxes porten la indicació de procedència Neoloteca, que vol dir que ha estat una decisió presa pel Consell Supervisor del TERMCAT. La fixació d’aquestes formes, en detriment de les formes alternatives monitoritzar i monitorització, es va anunciar en la notícia Actualització del Cercaterm (10/7/2018).

    El verb monitorar està recollit en el conjugador de verbs de Softcatalà, on es poden veure totes les formes morfològiques desplegades.

  • recursos studentitzats?

    Tal com s’explica a la Viquipèdia en anglès per al terme studentized residual, es tracta de la ràtio adimensional que resulta de dividir un residu per una estimació de la seva desviació estàndard, tots dos expressats en les mateixes unitats de mesura. És una forma de l’estadístic t de Student, en què l’estimació de l’error varia d’un punt a un altre.

    Per tant, la forma studentized és un derivat del nom Student (pseudònim de William Sealy Gosset).

    Aquest derivat es documenta en textos acadèmics de diverses llengües, amb l’adaptació morfològica corresponent:

    En català, amb menys dades quantitatives, també s’observa la vacil·lació entre la forma amb essa inicial o amb e epentètica. Tenint en compte que es tracta d’un derivat de nom propi, el més coherent és mantenir la grafia original del nom primitiu (Student) i afegir-hi el morfema derivatiu: studentitzat. Això és el que se sol fer amb els derivats d’altres antropònims, com smithsonià o stendhalià.

  • Ja som 100k seguidors a Instagram!

    En les xarxes socials és freqüent expressar els milers adjuntant, sense cap espai, una K majúscula a un nombre. Per exemple, 100K seguidors per indicar 100.000 seguidors. Es tracta d’una convenció gràfica importada de l’anglès que, abans d’estendre’s a les xarxes socials, ja s’utilitzava en determinats àmbits econòmics i financers, tal com recull The Chicago manual of style:

    Convé no confondre aquesta convenció amb el prefix k del sistema internacional d’unitats, que també significa ‘mil’, però que té una naturalesa i un ús diferents. El prefix k s’escriu en minúscula i s’adjunta al símbol d’una unitat per formar-ne un múltiple, com ara km (quilòmetre) o kg (quilogram). A més, el símbol de la unitat s’escriu separat de la xifra que acompanya: 100 km, 10 kg.

    Per tant, expressions com 100K seguidors responen a una convenció gràfica pròpia de les xarxes socials i de determinats contextos informals, i no a l’ús dels prefixos del sistema internacional d’unitats. Aquest tipus de convenció també es troba en la denominació de les curses urbanes, com en cursa 5K.

  • cuidadania?

    El terme cuidadanía és un neologisme creat en castellà mitjançant l’alteració de l’ordre de les vocals de la primera síl·laba de ciudadanía. El resultat és un mot híbrid, que combina ciudadanía amb l’arrel del verb cuidar, de manera que s’associa els conceptes de ciutadania i de cura. Com que es basa en un joc de paraules específic del castellà, és difícil de reproduir-lo en altres llengües. En anglès es documenta algun intent de recrear el neologisme mitjançant un procediment semblant, com en caretizenship, format a partir de care  i citizenship, tot i que el resultat no reprodueix amb la mateixa eficàcia el joc formal de l’original.

    En català, el terme habitual per referir-se a l’atenció cap a les persones és el substantiu cura (o cures) o el verb tenir cura. Si s’apliqués el mateix procediment de formació a partir d’aquestes formes, es podrien obtenir neologismes com curadania o curatadania. Però aquestes solucions s’allunyen formalment de ciutadania, de manera que es desdibuixa la referència al mot que serveix de base al joc de paraules.

    Per aquest motiu, resulta preferible recórrer al verb cuidar, que permet crear un neologisme que conserva una semblança formal més clara amb ciutadania. Atès que la formació del mot comporta la truncació i fusió de les dues formes de partida, el punt d’unió es pot situar de manera que es mantingui la d de l’arrel de cuidar (cuidadania) o, alternativament, la t de ciutadania (cuitadania). Aquesta darrera solució, però, presenta l’inconvenient que es pot associar formalment amb el verb cuitar, fet que podria interferir en la interpretació del neologisme. Per tant, entre les diverses possibilitats, la forma cuidadania sembla la més adequada, ja que evoca alhora cuidar i ciutadania i preserva, tant com és possible, el joc de paraules de l’original castellà.

  • intermèdia?

    Intermedia és un terme de la teoria de l’art encunyat a mitjan dècada de 1960 per l’artista de Fluxus Dick Higgins per descriure les estratègies d’interdisciplinarietat que es donen en obres d’art situades entre diversos gèneres artístics. Des d’aquesta concepció de l’art, les àrees entre el dibuix i la poesia, o entre la pintura i el teatre són àrees intermèdia (literalment, ‘entre mitjans’).
    Com a construcció lingüística, intermèdia és un compost formalment anàleg a multimèdia.

  • Xangai o Shanghai?

    Tot i que hi ha una certa tradició d’ús de la forma adaptada Xangai, és preferible usar la forma internacional Shanghai, que és la que recull el Nomenclàtor mundial i explicita també en el document Criteris per a la fixació de formes 2026, on es diu:

    7.7. Xina: D’acord amb la Proposta de transcripció del xinès al català, aprovada pel Ple de la Secció Filològica el març de 2018, s’empra el sistema de transcripció pinyin, que és el sistema oficial a la Xina. Ex.: Nanjing (南京), Shanghai (上海), Wuhan (武汉).

    L’Enciclopèdia.cat també opta preferentment per la grafia internacional, tal com es pot veure a l’entrada Shanghai. Des de l’Optimot i l’És a dir es fa la mateixa recomanació.

  • informar la presa de decisions?

    Aquesta construcció no és correcta en català; probablement, es tracta d’un calc del verb anglès inform, en el sentit d’influir en una cosa o donar-li fonament. L’expressió informar la presa de decisions es pot reescriure de diferents maneres segons el context, com ara: fonamentar la presa de decisions; orientar la presa de decisions, o proporcionar una base per a la presa de decisions.

  • El giga o la giga?

    Quan giga és la forma escurçada usada col·loquialment per referir-se a gigabyte, és un nom masculí, ja que estem parlant d’una quantitat determinada de bytes. També es pot usar el símbol GB. Si s’usa la denominació col·loquial giga, el plural és gigues.

  • genètica reversa o genètica inversa?

    La denominació correcta en català és genètica inversa, tal com es recull a l’UBTERM. L’adjectiu reversa és un calc de l’anglès; en català, els diccionaris només recullen revers com a substantiu.

  • Són sinònims exactes alumne i estudiant?

    Normalment, les denominacions alumne i estudiant tenen un mateix referent. És a dir, en la majoria de casos, un estudiant és també alumne, i a l’inrevés. Això, però, no implica que l’ús d’una designació o l’altra sigui indiferent. Encara que sovint siguin intercanviables, en determinats contextos es pot voler remarcar el matís que les diferencia.

    La denominació alumne posa l’accent en la relació de dependència respecte d’una institució docent (Va ser alumne de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu) o d’un ensenyant (Va ser alumna d’Isabel-Clara Simó). En canvi, estudiant destaca el paper actiu del subjecte que duu a terme l’acció d’estudiar i deixa en segon terme la vinculació institucional o personal.

    En aquest sentit, es pot dir que alumne reflecteix una perspectiva més institucional, mentre que estudiant posa en relleu la iniciativa i el protagonisme de qui aprèn.

  • termalitzar i termalització

    La termalització (thermalisation, en anglès) és un fenomen físic consistent en l’assoliment d’un equilibri tèrmic mitjançant la interacció entre dos o més cossos. El verb termalitzar, que no està recollit en les obres lexicogràfiques o enciclopèdiques de referència, s’ha d’usar en la forma pronominal quan pertoca, és a dir, quan no hi ha un complement directe i, per tant, adopta un significat reflexiu o recíproc. Per exemple, en els dos casos següents els portadors es termalitzen:

    • «Quan el camp augmenta, es perd linealitat, ja que els portadors no es poden termalitzar amb els fonons i esdevenen portadors calents.»
    • «En una situació de desequilibri es produeixen portadors excedentaris, que poden tenir, en el moment de la seva creació, una energia molt superior. No obstant això, la dispersió a través de la xarxa cristal·lina és molt eficient i, per tant, es termalitzen molt ràpid.»

  • el funcional de la densitat?

    En matemàtiques, funcional pot ser un substantiu, tal com s’explica a l’entrada funcional de la Viquipèdia o a l’entrada funcional de l’Enciclopèdia.cat. Dins l’article anàlisi funcional de la Viquipèdia, en l’apartat «Etimologia» s’explica que el substantiu funcional prové del càlcul de variacions, que implica una funció l’argument de la qual és una funció. És una definició semblant a la que trobem per a l’anglès functional en el Viccionari. En francès, però, el substantiu és femení, tal com es pot veure a l’entrada fonctionnelle.

    Aquesta divergència en el gènere de funcional es mostra també en les entrades corresponents a teoria del funcional de la densitat d’Enciclopèdia.cat i théorie de la fonctionnelle de la densité de la Viquipèdia.

    En textos indexats a Google acadèmic es pot veure clarament la vacil·lació en el gènere de funcional, especialment en castellà, en què hi ha un bon nombre d’articles que inclouen el terme funcional de la densidad: «la funcional de la densidad» o «el funcional de la densidad». També en català, hi ha un text de l’IEC amb l’expressió «la funcional de la densitat».

    Si, tal com apunten algunes informacions, el substantiu deriva de la simplificació de l’expressió funció funcional, tot fa pensar que el substantiu hauria de ser femení, com en francès, contràriament al que recullen Enciclopèdia.cat i Viquipèdia.

    Malgrat les consideracions exposades fins ara, tots els especialistes consultats pel TERMCAT, inclosa la Societat Catalana de Matemàtiques, coincideixen que l’ús majoritari és el del substantiu masculí (el funcional). Com que els arguments etimològics a favor del femení no són prou concloents, es considera preferent la forma masculina.

  • [els electrons] promocionar [a un altre estat]

    L’ús del verb promocionar com a intransitiu en construccions del tipus «els electrons promocionen a un altre estat» és un calc de l’anglès promote. L’ús d’aquest verb s’explica perquè hi ha un guany energètic, és a dir, el fet de passar d’un estat a un altre estat es fa, normalment, per excitació tèrmica.

    En els llibres de Tipler i Mosca traduïts al català per l’Institut d’Estudis Catalans (TIPLER, Paul A.; MOSCA, Gene. Física per a la ciència i la tecnologia. Vol. 2: Electricitat i magnetisme, la llum, física moderna. Barcelona: Reverté, 2020) no s’ha detectat cap cas d’ús del verb promocionar (ni del nom promoció) per referir-se a aquest fenomen. Per descriure’l, es recorre a fórmules com ara «aquests electrons s’exciten tèrmicament a un estat energètic més elevat» (capítol 38.6 «Semiconductors»). La consulta a experts confirma que hi ha una forta tendència a usar el calc de l’anglès, però que es pot evitar fàcilment amb els verbs passar o saltar (d’un estat a un altre).

    S’ha documentat l’ús del substantiu promoció en una definició del Cercaterm i en una altra definició del Diccionari.cat. Aquest ús del nom no presenta els problemes de promocionar com a intransitiu, per la qual cosa es pot mantenir, tot i que també es podria substituir per pas o salt.

  • ciència de l’attosegon? attofísica? attociència?

    El prefix atto– és una forma prefixada del mot danès atten, que significa ‘divuit’. Seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la pel factor 10–18. Un attosegon és, doncs, la trilionèsima part d’un segon.

    La grafia del formant manté la doble t del mot original, tal com fan pràcticament totes les llengües (vegeu les diferents versions de l’article attosegon de la Viquipèdia). El formant atto– o el terme attosegon es documenten també en el Diccionari.cat, al Cercaterm (dins la nota del terme espectroscòpia de femtosegon), a l’És a dir, etc.

    La ciència que estudia els attosegons s’anomenada ciència dels attosegons (o ciència de l’attosegon) o bé física dels attosegons (o física de l’attosegon). També pot rebre el nom d’attociència o attofísica.

  • think tank?

    Think tank és una expressió anglesa que s’utilitza per designar una «organització que intervé en la vida política d’una societat mitjançant la producció de coneixements, la difusió de valors o l’anàlisi dels sistemes polítics i de les polítiques públiques» (Cercaterm).

    Per tal d’evitar l’ús d’aquest anglicisme, el TERMCAT proposa les formes catalanes laboratori d’idees o fàbrica d’idees.

    La Viquipèdia també recull aquestes denominacions dins l’article «laboratori d’idees» i n’ofereix exemples de diversos àmbits del coneixement. Així mateix, la documentació institucional, especialment de la Generalitat de Catalunya i d’altres organismes públics, mostra un ús consolidat de la forma laboratori d’idees, que és la més habitual en català, per damunt de fàbrica d’idees.

  • LGTBIQ+ fòbia, LGTBIQ+fòbia o LGTBIQ+-fòbia?

    La sigla LGTB, referida al col·lectiu social de lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres, presenta també les variants LGTBI (amb una I de intersexuals), LGTBIQ (amb una Q de queers) i LGTBIQ+ (amb un signe + per englobar les persones de qualsevol orientació sexual o identitat de gènere no normatives), a més d’altres variants pel que fa a l’ordre de les inicials.

    Quan aquesta sigla forma mots compostos —com ara LGTB-fòbia— els dos components se separen amb un guionet, tal com recull la nova versió de l’Ortografia catalana per als compostos en què un dels elements és una sigla.

    No obstant això, en el cas de la sigla LGTBIQ+ (o qualsevol altra variant que acabi amb el signe +), cal escriure el segon element separat i sense guionet, LGTBIQ+ fòbia. Es tracta d’un cas especial, no previst encara a l’Ortografia catalana, que les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans recomanen d’escriure així per evitar lectures errònies (LGTBIQ+fòbia podria fer pensar que es tracta d’una suma d’elements i LGTBIQ+-fòbia podria fer pensar que el guionet és un signe de resta).

    En l’escriptura separada LGTBIQ+ fòbia o LGTBIQ+ fòbic, convé evitar que els dos elements quedin en línies diferents dins d’un text. Recomanem, per tant, usar l’espai inseparable, que ens assegura que els dos elements es mantenen en la mateixa línia sempre. Vegeu l’apunt corresponent del Retrucs per saber com inserir un espai inseparable en un text HTML o en un text del Word.

  • evo-devo?

    L’expressió evo-devo és una abreviació informal del terme anglès evolutionary developmental biology. Aquesta abreviació informal també s’usa en català i en castellà, però convé evitar-ne l’ús en contextos formals, on és preferible usar la forma desenvolupada biologia evolutiva del desenvolupament.

    Cal no confondre la biologia evolutiva del desenvolupament amb altres camps afins, com la biologia evolutiva (evolutionary biology) o la biologia del desenvolupament (developmental biology).

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • temporització o temporalització?

    Per fer referència a la distribució d’una acció formativa en el temps, tant es pot parlar de temporització com de temporalització, tal com es pot veure en aquesta fitxa del Cercaterm procedent del Diccionari d’educació:

     

    Font de la imatge
    • ca  temporalització, n f
    • ca  temporització, n f
    • es  temporalización
    • es  temporización
    • fr  temporisation
    • en  scheduling
    • en  timing

    <Educació > Didàctica > Currículum>

    Definició
    Distribució d’una acció formativa en el temps.

  • participar en un consens internacional?

    Aquest consens és una forma reduïda de l’expressió conferència de consens, terme recollit al Grand dictionnaire terminologique per al francès i l’anglès:

    fr conférence de consensus
    en consensus conference

    Per claredat, en català és preferible usar la forma completa conferència de consens, que és força usada i està ben definida en molts dels contextos.