• Traducció Universitat de Barcelona

    D’acord amb el criteri «Universitats, facultats, escoles universitàries, departaments» del Llibre d’estil de la UB, es recomana de traduir els noms d’aquestes i altres entitats universitàries a la llengua del document en què s’insereixen, per tal de facilitar-ne la lectura i afavorir-ne la comprensió.

    No obstant això, es manté sempre el nom original en català quan apareix en un logotip. També es manté el nom en català en textos de tipus legal, com ara convenis o contractes.

    Les denominacions en català, castellà i anglès de les universitats de la Xarxa Vives i de les facultats i departaments de la UB es poden consultar a l’Omnia nomina, entre moltes altres denominacions relacionades amb la UB.

  • salutogènic?

    La salutogènesi és un concepte introduït per Antonovski el 1996 que expressa una noció oposada a la patogènesi. Tots dos mots estan formats per la forma sufixada –gènesi, del grec génnesis ‘generació’. Les formes adjectives d’aquests mots poden formar-se amb els sufixos –gen o –gènic, segons el significat.

    Tal com recull el criteri «Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?» del TERMCAT:

    • -gen, -gena s’utilitza per a crear noms i adjectius en què sobretot s’indica que generen o produeixen l’element a què fa referència la base. Per exemple, patogen en l’expressió agent patogen.
    • -gènic, -gènica s’utilitza per a crear adjectius en què sobretot s’indica que són generats o produïts per l’element a què fa referència la base. Per exemple, patogènic en l’expressió procés patogènic.

    De la mateixa manera, el nom salutogènesi pot estar relacionat amb l’adjectiu salutogen o amb l’adjectiu salutogènic, segons el que es vulgui expressar.

     

     

  • work-life-flow?

    El terme work-life flow es va crear arran d’un projecte europeu del programa Erasmus+ Strategic Partnership Project, tal com expliquen Rita Berger i Jan Philipp Czakert en l’article The Science of Work-Life Flow. Aquest concepte reinventa el tradicional work-life balance (traduït al català per conciliació de la vida laboral i familiar, entre altres variants) per tal d’adaptar-lo a les noves condicions laborals (teletreball, digitalització, flexibilitat laboral), en què es produeix una interacció dinàmica entre la vida laboral i la personal. La idea del work-life flow és la de fluïdesa i interconnexió entre les esferes laboral i personal, i la possibilitat que es puguin enriquir mútuament, en comptes de competir per l’equilibri entre una esfera i l’altra.

    Aquest terme és força recent i no hi ha encara cap proposta per al català. Les poques formes traduïdes que s’han documentat en alguna llengua romànica fan una traducció literal de l’anglès: flujo entre la vida laboral i personal, flux travail-vie personnelle, flux travail-vie privée, etc.

  • aprenentatge internacional col·laboratiu en línia (COIL)

    El terme anglès collective online international learning (COIL) es tradueix a les diferents llengües romàniques de dues maneres diferents segons l’ordre dels diferents adjectius. Aquests són els resultats a Google acadèmic:

    ca: aprenentatge internacional col·laboratiu en línia (1 resultat)

    ca: aprenentatge col·laboratiu internacional en línia (2 resultats)

    es: aprendizaje internacional colaborativo online/en línea (147 resultats)

    es: aprendizaje colaborativo internacional en línea/online (1 resultat)

    fr: apprentissage international collaboratif en ligne (9 resultats)

    fr: apprentissage collaboratif international en ligne (3 resultats)

    pt: aprendizagem internacional colaborativa online (37 resultats)

    pt: aprendizagem colaborativa internacional online (44 resultats)

    Més enllà de les qüestions numèriques, no sembla que hi hagi un ordre jeràrquic clar entre els adjectius que ens pugui guiar sobre l’ordre preferent. D’acord amb la mateixa definició del terme, els adjectius podrien anar en un altre ordre. El terme va ser encunyat per Jon Rubin, professor de la Universitat Estatal de Nova York, l’any 2004. Aquesta metodologia d’aprenentatge reuneix les tres característiques esmentades: és internacional, col·laborativa i en línia. No hi ha una veritable estructura jeràrquica entre els adjectius. Ara bé, el fet que ja existeixi un terme aprenentatge col·laboratiu, pot facilitar de manera lògica la construcció del terme aprenentatge col·laboratiu internacional en línia, amb els altres dos adjectius posposats.

     

  • alta simulació

    En ciències de la salut, el mètode formatiu que recrea situacions clíniques amb el màxim realisme possible s’anomena simulació d’alta fidelitat, que es contraposa a la simulació de baixa fidelitat. En anglès, high-fidelity simulation (HFS) i low-fidelity simulation (LFS).

    En alguns textos acadèmics s’usa també l’expressió alta simulació com a sinònim de simulació d’alta fidelitat. Aquesta forma més breu, tot i que és menys freqüent, es pot assimilar a altres expressions amb l’adjectiu alt anteposat al nom, al qual confereix un sentit de qualitat o intensitat superior, com ara alta velocitat, alta costura, alt càrrec, etc. Així doncs, es pot considerar que alta simulació és una forma sinònima de simulació d’alta fidelitat.

  • equip deganal o Equip Deganal?

    L’expressió equip deganal és una fórmula descriptiva, no fa referència a cap òrgan amb aquesta denominació. Per tant, cal escriure-la amb minúscula inicial dins d’un text.

  • saber situat?

    Aquest terme va ser encunyat en anglès per Donna Haraway en l’assaig titulat Situated knowledges: the science question in feminism and the privilege of partial perspective, publicat l’any 1988.

    Aquest terme està recollit a la Viquipèdia amb la denominació catalana coneixement situat. Aquest calc directe de l’anglès també està recollit per a altres llengües, com el castellà conocimiento situado, el francès connaissance située o savoir situé, o el gallec coñecemento situado.

    En l’ús d’aquest terme en els textos especialitzats es pot observar una certa vacil·lació entre coneixement situat i saber situat, com passa en altres llengües. No obstant això, a Google acadèmic es recullen moltes més ocurrències de coneixement situat que no pas de saber situat. Ara bé, es tracta d’expressions pràcticament sinònimes i, per tant, no es pot considerar que l’ús de saber situat sigui incorrecte.

  • arc segon?

    La denominació correcta en català és segon d’arc, tal com es pot veure al Cercaterm (segon d’arc) i en diverses entrades de l’Enciclopèdia.cat (com ara parsec) o de l’UBTERM (com ara microlent), entre altres fonts. La forma arc segon (també documentat com arcsegon o arc-segon) és un calc de l’anglès arcsecond, que és una de les denominacions possibles; l’altra és second of arc.

    Aquest terme es pot representar amb el símbol internacional arcsec.

  • píxel, té símbol?

    El terme píxel no té encara un símbol normalitzat internacionalment, i per això el Bureau International des Poids et Mesures (BIPM) no el recull ni com a unitat del sistema internacional (SI) ni com a unitat admesa dins de l’SI. No obstant això, la forma «px» s’usa de manera habitual com a símbol, i així es recull al web metricsystem.net, on de manera molt visual permet veure quines són les set unitats bàsiques del sistema internacional (SI) i les unitats que en deriven, i les unitats no acceptades per l’SI però que s’usen dins l’SI. El cas de píxel no forma part de cap d’aquests dos grups, però el web metricsystem.net el recull com a unitat d’informació i tracta px com a símbol, és a dir, sense punt al final i sense forma de plural, i amb la possibilitat d’afegir-hi prefixos multiplicatius (Mpx) i de formar unitats derivades (px/m, píxel per metre).

  • eventization?

    L’expressió anglesa eventization està recollida en el Viccionari com a derivat del verb eventize, ‘convertir o convertir-se en un esdeveniment’. Sovint es fa servir per referir-se a la pràctica de celebrar grans esdeveniments per atraure turisme a una ciutat.

    En català i en castellà es documenta el calc de l’anglicisme, amb les formes adaptades eventització i eventización respectivament. Cal tenir present que en castellà la forma evento està acceptada normativament, per la qual cosa  eventización és un derivat possible dins del castellà mateix.

    En català no s’han documentat altres formes alternatives derivades del mot esdeveniment, probablement perquè el resultat no és del tot satisfactori ni fàcil de derivar. D’altra banda, la forma eventització, tot i ser un calc de l’anglès eventization, es pot interpretar també com un cultisme pres directament del llatí eventus.

  • Abreviatura de ventiladors

    Tal com s’explica en el capítol «Abreviatures» del Llibre d’estil de la UB i en la fitxa «Abreviatures: formació» de l’Optimot, hi ha diversos procediments per a la creació d’abreviatures, que són fonamentalment per suspensió (quan se suprimeix la part final d’un mot) o per contracció (quan la part suprimida correspon a l’interior d’un mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals). En tots els casos, la forma abreujada va seguida de punt (i en alguns casos fixats, de barra).

    En cas que calgui crear una nova abreviatura, com és el cas de l’abreviatura per a ventilador, cal crear-la per suspensió i preferiblement amb més d’una lletra. Així, la forma més breu recomanada en aquest cas és vent., formada per les primeres lletres fins a arribar a la vocal de la segona síl·laba (que fa de límit i queda exclosa de l’abreviatura). De la mateixa manera, també es pot optar per ventil., on la vocal de la tercera síl·laba fa de límit.  No convé fer l’abreviatura més llarga, perquè tindria gairebé la mateixa extensió que la paraula que pretén abreujar.

    Així doncs, les abreviatures preferents per a ventilador (independentment de si s’usa en singular o plural) són:

    • vent.
    • ventil.

     

  • sistema antispam, antiphishing i filtres de reputació?

    Cal tenir present que ja hi ha uns termes normalitzats per evitar els anglicismes spam i phishing, que són correu brossa com a equivalent de spam, i pesca com a equivalent de phishing o bé pesca per correu electrònic si es fa per aquest mitjà. També s’ha normalitzat el terme inundació per a l’acció d’enviament massiu de correu brossa, el que en anglès es diu spamming. Totes aquestes propostes estan recollides al Cercaterm del TERMCAT.

    Per evitar l’ús dels anglicismes antispam i antiphishing, en el context «sistema antispam i antiphishing», es pot optar per una fórmula com ara sistema contra el correu brossa i la pesca per correu electrònic.

    Pel que fa a filtres de reputació, sembla que fa referència a filtrar correu per la procedència o reputació del remitent. En aquest cas seria preferible l’expressió filtre reputacional, que ja es documenta amb aquest sentit al web de l’empresa IEAISA. L’expressió filtre reputacional també s’usa en altres contextos no relacionats amb la informàtica, però tots tenen en comú el fet de tenir en compte la reputació d’algú o d’alguna entitat a l’hora d’actuar.

  • cirurgia resectiva?

    La cirurgia resectiva, és a dir, la cirurgia en què es practica una resecció, és una pràctica molt habitual i, per tant, ben documentada en textos indexats a Google acadèmic. El substantiu resecció està recollit en els diccionaris generals de la llengua, com ara el DIEC2. L’adjectiu resectiu –iva, en canvi, no es recull en cap de les obres lexicogràfiques o terminològiques de referència, ni en català ni en castellà. Tampoc l’adjectiu anglès resective es documenta en diccionaris (cap dels que té indexats el cercador Onelook), tot i que apareix en gran abundància en textos especialitzats (gairebé 20.000 ocurrències només a Google acadèmic per a l’expressió resective surgery). Alguns diccionaris en anglès sí que recullen l’adjectiu resectional, que també es documenta en l’expressió resectional surgery, tot que i que és menys freqüent (unes 10.000 ocurrències a Google acadèmic). En català o castellà es troba algun cas, molt pocs, amb l’adjectiu reseccional, que apareix principalment en l’expressió bypass gàstric reseccional.

    Malgrat l’absència de l’adjectiu resectiu –iva en els diccionaris, està ben format lingüísticament i es constata que s’usa a bastament en textos especialitzats i en diverses llengües. D’altra banda, no es documenta una forma alternativa que es pugui considerar més recomanable per alguna raó. Per tant, cal considerar l’expressió cirurgia resectiva lingüísticament correcta i terminològicament adequada.

  • acute-on-chronic liver failure (ACLF)?

    D’acord amb la recomanació recollida a Cosnautas dins el Diccionario de dudas y dificultades de traducción del inglés médico de Fernando A. Navarro, l’expressió acute-on-chronic s’ha de traduir per agudització d’una malaltia crònica; en aquest cas, hauria de ser insuficiència hepàtica crònica aguditzada, tal com proposa l’autor:

    acute-on-chronic. En español no decimos agudo-sobre-crónico, sino agudización (o reagudización o descompensación aguda) de una enfermedad crónica. ● acute-on-chronic heart failure o ACHF (insuficiencia cardíaca crónica agudizada [o reagudizada]), acute-on-chronic hepatitis (hepatitis crónica agudizada [o reagudizada]), acute-on-chronic liver failure o ACLF (insuficiencia hepática crónica agudizada [o reagudizada]), acute-on-chronic respiratory failure o ACRF (insuficiencia respiratoria crónica agudizada [o reagudizada]).

  • cromatografia flash?

    El que en anglès s’anomena flash column chromatography, o simplement flash chromatography, fa referència a una cromatografia de columna en què s’aplica pressió perquè el solvent travessi més ràpidament la fase estacionària.

    En català, es documenten les formes següents: amb el manlleu sense adaptar (cromatografia flash); amb el manlleu adaptat (cromatografia flaix) i amb l’adjectiu ràpid com a equivalent de flash (cromatografia ràpida). I cadascuna d’aquestes variants pot estar expressada amb la forma més extensa cromatografia de columna o en columna.

    No hi ha prou dades per decantar-se clarament per una d’aquestes formes basant-se en el criteri d’ús. No obstant això, el principal dubte es presenta entre l’ús del manlleu adaptat (flaix) o la forma traduïda al català (ràpida).

    Una cerca al Cercaterm per als termes que contenen l’expressió flaix, permet observar que en general fan referència al flaix fotogràfic o a conceptes que s’hi associen metafòricament. Només el cas de destil·lació flaix és similar al de la cromatografia flaix, però aquest terme procedeix d’una obra externa al TERMCAT i la forma preferent seleccionada (al costat de les no preferents destil·lació sobtada i destil·lació d’equilibri) contrasta amb la forma proposada pel TERMCAT en altres casos.

    Si es fa una cerca dels termes que contenen l’expressió flash en anglès, a part dels casos de flaix que s’acaben d’esmentar, trobem que s’opta per traduccions que s’aparten de l’ús del manlleu (adaptat o sense adaptar). Per exemple: botiga temporal < flash retailing; crescuda sobtada < flash flood; espectre llampec < flash spectrum; filatura ràpida < flash spinning; punt d’inflamació < flash point; salt endavant < flashforward; sequera sobtada < flash drought, etc.

    D’acord amb aquesta tendència que s’observa al Cercaterm pel que fa al tractament dels termes que en anglès contenen flash, la denominació preferent en català per a flash column chromatography hauria de ser cromatografia de columna ràpida o simplement cromatografia ràpida.

    Pel que fa a les fonts, la denominació amb l’adjectiu ràpida es documenta en alguns textos indexats a Google acadèmic i en textos docents de la UB, entre d’altres. La denominació amb el manlleu adaptat flaix es documenta en la publicació Què cal saber?, núm. 231 de la Societat Catalana de Biologia, juntament amb la denominació amb l’adjectiu ràpida. En molts altres casos es manté el manlleu sense adaptar flash, que és la menys aconsellable de totes les possibilitats, ja que no hi ha cap exemple de terme normalitzat amb aquest manlleu sense adaptar.

  • cientificotècnic o científico-tècnic?

    L’adjectiu cientificotècnic és un compost a la manera culta format per l’adjectiu científic i l’adjectiu tècnic, de manera que el primer passa a ser forma prefixada amb la vocal d’enllaç o (cientifico-). Aquest tipus de compostos no duen guionet, d’acord amb la normativa vigent (vegeu l’apartat 4.4.2.1 de l’Ortografia catalana), i només el segon element conserva l’accent (en cas que n’hagi de dur).

    Més informació sobre els compostos cultes i altres tipus de compostos, a la fitxa Guionet en compostos cultes i compostos catalans de l’Optimot.

  • antimonè?

    Aquest terme fa referència a un al·lòtrop bidimensional de l’antimoni. La terminació d’aquest nom correspon al sufix ‐è (en anglès ‐ene), aplicat a diversos materials bidimensionals per analogia amb el nom del grafè (primer material bidimensionat descobert). Així, tenim: silicè < silici; germanè < germani; bismutè < bismut, etc.

    Aquest mateix sufix ‐è també s’usa en química per indicar la presència d’un enllaç doble carboni-carboni en un hidrocarbur insaturat, com en etè, alquè, propè, etc. El nom grafè està format a partir d’aquest sufix, propi dels hidrocarburs, adjuntat al segment graf‐ del nom grafit, que és el nom amb què va batejar aquest material Hanns-Peter Boehm el 1962.

  • maestrant o mestrant?

    Els membres de la Mestrança de Cavalleria de València (o d’altres mestrances) són mestrants o cavallers mestrants, tal com es recull a l’Enciclopèdia.cat dins l’article cavaller. Malgrat la vacil·lació amb la forma maestrant (probablement per influència del castellà maestrante), la denominació mestrant és també la més freqüent en els articles en català indexats a Google Acadèmic.

    La forma mestrant és coherent amb la forma mestrança, recollida a l’Enciclopèdia.cat en aquest sentit de cos nobiliari.