• altura creativa o alçada creativa?

    Aquesta expressió fa referència al grau de creativitat d’una obra. Es tracta, doncs, d’un ús metafòric de la paraula altura. Tot i que les paraules altura i alçada són parcialment sinònimes, el DIEC2 o el DEIEC recullen per a altura unes accepcions relacionades amb la idea de qualitat o de grau que no es recullen per a alçada:

    • Qualitat humana [en l’àmbit intel·lectual, en l’àmbit moral]. altura intel·lectual   Ha estat sempre una persona pura i de gran altura moral.
    • Qualitat [del so] en relació amb la freqüència. Una alteració és un signe de l’escriptura musical que indica la modificació de l’altura del so d’una o més notes.
    • Grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to.  La contralt té l’altura menor i el to més greu de totes les veus femenines.

    D’acord amb aquesta informació, l’expressió altura creativa sembla més apropiada que no pas alçada creativa.

  • primacia i recència

    Aquests termes s’usen en el camp de la psicologia per fer referència a dos efectes: efecte de primacia i efecte de recència, segons si l’element que té més impacte és el primer (efecte de primacia) o el darrer o més recent (efecte de recència).

    Els mots primacia i recència són cultismes presos del llatí (primatia i recentia), que en aquest context adquireixen un sentit específic, derivat del sentit original (qualitat o estat de primer i qualitat o estat de recent). En català, el mot primacia ja està recollit en els diccionaris, encara que no reflecteixin exactament aquest ús o sentit específic. El mot recència, en canvi, no està encara recollit, però és un cultisme adaptat correctament a català, tal com han fet altres llengües: recency (en anglès), récence (en francès), etc.

    Pel que fa a l’ús en l’àmbit acadèmic, són termes usats a bastament en manuals (com ara Fonaments psicosocials del comportament humà), en llibres (com ara Introducció a la psicologia social) i en diversos articles acadèmics.

  • sinurbització i sinúrbic

    Aquests termes són una adaptació dels termes en anglès synurbization i synurbic. El terme synurbization va ser encunyat per R. Andrzejewski et al. i difós a l’article Synurbization processes in population of Apodemus agrarius. I. Characteristics of populations in an urbanization gradient, on podem llegir:

    The release of populations from the regulating effect of the ecosystem, adaptation of populations to life under the specific conditions formed by a town, formation of new regulating mechanisms etc. may be termed synurbization, by analogy with synanthropization. The latter means proneness of species to live in close relation with man, regardless of whether such species live in or outside towns. The former term indicates a close connection between the species and a very specific urban environment.

    L’adjectiu synurbic apareix en la mateixa publicació, amb un significat fàcilment deduïble a partir de synurbization:

    It would therefore appear that we have succeeded in the study presented here in grasping ecological phenomena which are not only connected with the particular species but may be generally characteristic of synurbic vertebrate populations.

    També trobem contextos definitoris del terme synurbization en l’article de M. Luniak et al. Synurbization–adaptation of animal wildlife to urban development:

    Recent decades have seen an increasing tendency for birds and mammals to colonize cities. This phenomenon posed the need for a new term – synurbization, which was created by theriologists-ecologists (Andrzejewski et al. 1978; Babiñska-Werka et al. 1979). It denotes an adjustment animal populations to specific conditions of the urban environment, in connection with regular existence (often breeding) there in the wild state. The term is not applied to individual animals which have come (or been brought by humans) to an urban area accidentally and which live there for a limited time. Synurbization is related to two other terms used in this field: synanthropization and urbanization. Synanthropization refers to the adaptation of animal populations to human-created (anthropogenic) conditions in general and urbanization refers to changes in landscape (environment) caused by urban development. Therefore, synurbization is the particular case of synanthropization under the specific conditions of urbanization.

    Es pot concloure, doncs, que el terme synurbization es va crear per analogia o conjuntament amb el terme synanthropization. La formació d’aquest terme parteix d’uns formants grecollatins existents també en català, per la qual cosa es pot fer fàcilment un calc formal:

    • el prefix sin– ‘alhora’, ‘conjuntament’
    • l’arrel urb– (del llatí urbis, ‘ciutat’)
    • els sufixos –ic (en el cas de l’adjectiu) i –ització (en el cas del substantiu)

    Atès que el català disposa de les mateixes peces lèxiques amb què s’ha format el terme original i que el calc, sempre que és possible i no subverteix les regles de la llengua d’arribada, és el mecanisme més freqüent de creació neològica secundària (és a dir, la creació neològica en una llengua d’arribada a partir d’un terme creat o difós en una altra llengua), es pot considerar que la forma sinurbització i l’adjectiu sinúrbic són termes ben formats.

    Pel que fa a l’adjectiu úrbic, a més, cal tenir present que ja existia en llatí (urbicus, a, um) amb el sentit de ‘relatiu o pertanyent a la ciutat’. A més, es documenta en una fitxa del Cercaterm de procedència desconeguda, i també apareix al CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia) procedent del Diccionari multilingüe de la ciència del sòl. Així, doncs, la formació sinúrbic -a està doblement justificada en català.

  • witgensteinià o wittgenstenià?

    L’adjectiu derivat del nom propi Wittgenstein és wittgensteinià -ana. No és correcta la forma wittgenstenià, ja que no respecta la grafia original del nom propi. Un cas similar és el del nom Einstein i l’adjectiu einsteinià -ana (i no pas einstenià) que trobem documentat al DIEC.

  • Com va néixer i com es va difondre el terme transgènic

    A diferència de les paraules del lèxic general, que no solen tenir autoria, els termes normalment en tenen. Això passa perquè els termes es creen en el moment que sorgeix un nou concepte especialitzat, i aquest concepte especialitzat sol tenir un autor i un vehicle de difusió, com són les publicacions especialitzades, a partir de les quals arriba a la comunitat científica i, a vegades, fins i tot més enllà, com el cas de transgènic.

    De l’origen i difusió del terme transgènic en parla M. Gonzalo Claros en El nanoblog del Gonz.

  • transversalitat de gènere o transversalització de gènere?

    Tots dos termes són correctes com a equivalents de l’anglès gender mainstreaming, però tenen matisos diferents. La transversalitat de gènere pot ser el resultat d’aplicar la transversalització de gènere, tal com es recull a l’entrada transversalització de gènere del Glossari d’igualtat de gènere de la Universitat de Barcelona. El TERMCAT, en l’apunt «La veu de les dones a la societat», explica amb detall les diferències entre aquests dos termes i el terme relacionat perspectiva de gènere.

  • child life?

    Aquest terme ha estat objecte de normalització terminològica i s’ha consensuat la denominació atenció emocional pediàtrica.

    Tal com es defineix al Cercaterm, aquesta expressió fa referència a un «programa d’atenció destinat a infants i adolescents malalts, generalment hospitalitzats, consistent a proporcionar-los informació adaptada a la seva edat sobre les intervencions i les teràpies a què s’han de sotmetre i sobre les repercussions que poden tenir en la seva vida quotidiana, sovint per mitjà del joc simbòlic i el foment de l’autoexpressió, amb l’objectiu de reduir-los l’estrès i l’angoixa. Els programes d’atenció emocional pediàtrica també ofereixen informació, suport i orientació a la família dels malalts».

    Aquest terme també es pot consultar des de la Neoloteca, on es facilita informació sobre els criteris aplicats per a l’aprovació d’aquesta denominació i les raons per les quals s’han rebutjat altres formes.

    Pel que fa a la denominació en castellà, els Serveis Lingüístics opten per usar la denominació paral·lela atención emocional pediátrica, que no recullen les fitxes del TERMCAT perquè no s’havia documentat en el moment de l’estudi del terme, però que ara ja apareix en alguns textos acadèmics i en el Diccionario de dudas y dificultades de traducción del inglés médico de F. A. Navarro (consultable des de Cosnautas): «En los Estados Unidos han dado en llamar a estos programas y servicios de child life; por influencia del inglés, también en español se ve ya el calco *vida infantil*, que resulta excesivamente amplio y poco transparente. El Termcat propone sustituirlo por atención emocional pediátrica, mucho más claro, preciso y explicativo.»

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • cullereta plana del cafè, paletina, bastonet?

    La denominació cullereta plana de cafè apareix en una fitxa del Cercaterm que té un signe d’exclamació com a font de procedència, cosa que vol dir que no està clar d’on procedeix la fitxa. Per tant, hem d’anar amb precaució en casos com aquest i contrastar la informació amb altres fonts que la puguin avalar. Cercant per Google es pot veure que aquesta denominació no està recollida en cap altra font.

    Pel que fa a paletina, tot i que ni el Cercaterm ni altres diccionaris la recullin amb aquest significat concret, es podria aplicar a aquest àmbit per similitud amb la paletina usada en les arts plàstiques. No obstant això, la cerca a Google en textos en català no permet avalar gaire aquesta forma, perquè no s’usa abundantment.

    La proposta bastonet sembla adequada. De fet, la denominació bastonet remenador o simplement remenador és una proposta que apareix al Cercaterm, amb procedència de Consulteca (que vol dir que procedeix d’una consulta adreçada al Termcat). La definició que es recull per a aquesta denominació és: Bastonet de plàstic que serveix per a remenar el sucre en un got, especialment el que forneix una màquina expenedora de cafès.

    Per tant, la proposta de bastonet remenador, però també la forma escurçada bastonet o la forma substantivada remenador, són opcions vàlides. En cada context es pot usar la que es consideri més adequada. Per exemple, en un catàleg pot ser més adequat usar la forma completa bastonet remenador; en altres contextos, la forma simple bastonet pot ser suficient.

  • con d’enderrocs? [en castellà, cono de derrubios]

    En el Diccionari de geologia (consultable des del CiT) hi ha l’entrada con d’enderrocs (es: cono de derrubios), també es documenta amb un significat similar con d’esbaldregalls (es: cono detrítico).

    con d’enderrocs: Cos sedimentari format a la base d’un espadat o d’un vessant molt rost, o al final d’un corredor de caiguda de roques (rock fall track), el qual pren la forma de con amb una generatriu molt inclinada i es caracteritza per ésser format de blocs angulosos i cairells (a diferència dels cons o ventalls al·luvials), de manera que els més grossos se situen a la base; el material hi ha estat dut per esbaldregada o rodolament gravitatori.

    con d’esbaldregalls: Acumulació detrítica en forma de campana al fons d’un avenc o d’una caverna, causada per la gelifracció i d’altres fenòmens tèrmics, en general classificada granulomètricament.

    Tot i que no hi ha cap remissió explícita entre aquests dos termes, és possible que siguin sinònims o parcialment sinònims, ja que el terme esbaldregall sí que remet a enderroc. Amb tot, no s’ha trobat cap context que mostri clarament si són sinònims totals.

    La forma con d’enderrocs es documenta força a Google Acadèmic (30 resultats). La forma con d’esbaldregalls és menys freqüent (3 resultats).

    Per tant, tenint en compte les equivalències recollides en el Diccionari de geologia i les informacions d’altres fonts, es pot concloure que el terme con d’enderrocs és correcte com a equivalent de cono de derribos; i és possible que també ho sigui con d’esbaldregalls.

     

  • descerat (de motlles)?

    Les obres lexicogràfiques en català no recullen descerar, i el verb desencerar es recull únicament en alguna fitxa del Cercaterm.  Des d’un punt de vista formal, tots dos verbs estan ben formats:

    • descerar està format sobre el substantiu cera i no pressuposa un verb cerar. Es tracta d’una formació similar a desflorar (despullar una planta de la seva flor).
    • desencerar està format a partir del verb encerar. Pressuposa, doncs, que prèviament s’ha produït l’acció d’encerar. Es tracta d’una formació similar a desencantar.

    Pel que fa a l’ús d’aquests verbs o deverbals (descerat o desencerat; descerament o desencerament; desceratge o desenceratge), en català només apareix la forma descerat en algun text relacionat amb els motlles per a fosa (com ara en aquesta tesi), però està molt poc documentat. Tampoc es documenten gaires contextos amb desencerar o desencerat.

    En castellà, el DRAE recull el verb descerar, si bé amb un significat molt específic relacionat amb l’extracció de cera del rusc d’abelles. Però en l’ús real del verb castellà descerar que es pot observar a Google Acadèmic, es mostren força contextos de descerar relacionats amb els motlles (exemples de descerar [moldes]). Ara bé, també es mostren contextos amb el verb desencerar referits a treure la cera dels motlles (exemples de desencerar [moldes]).

    Així doncs, ens trobem davant de dues formes verbals lingüísticament ben formades, però poc documentades per poder decidir quina és la més habitual en el context d’extracció de cera de motlles de fosa.

  • La universitat, més que una acadèmia

    En anglès és habitual usar el mot academia per referir-se a la universitat (en sentit genèric), és a dir, al món universitari. En català, en canvi, el mot acadèmia s’usa habitualment per referir-se a altres tipus d’institucions que no inclouen la universitat. Per tant, cal anar alerta de no fer-ne un ús abusiu. L’adjectiu acadèmic, en canvi, sí que és aplicable de manera més extensa a qualsevol institució dedicada a l’ensenyament, incloent-hi la universitat.

    Pel que fa al substantiu acadèmia, les diferents accepcions del DIEC2 fan referència a diversos tipus d’institucions o organismes, però no inclouen la universitat:

    1 1 f. [HIH] [LC] Societat literària, artística o científica constituïda per a l’avançament de les bones lletres, de les arts o les ciències. Acadèmia de Belles Arts. Acadèmia de Ciències. Acadèmia de Medicina.
    1 2 f. [HIH] [LC] Junta dels acadèmics.
    1 3 f. [HIH] [LC] Lloc on els acadèmics tenen les juntes.
    2 1 f. [PE] [LC] [DE] Escola o lloc on s’estudia la pràctica de certes arts. Acadèmia de música. Acadèmia de dibuix. Acadèmia militar. Acadèmia de cant. Acadèmia de ball.
    2 2 f. [PE] Establiment d’ensenyament de caràcter privat. Acadèmia d’idiomes.
    3 f. [AR] Estudi de nu fet del natural.

    Aquestes definicions contrasten amb el principal significat recollit per a l’anglès academia a l’Oxford Advanced Learner’s Dictionary (i en altres diccionaris d’anglès):

    the world of learning, teaching, research, etc. at universities, and the people involved in it: leading figures from academia and industry

    Cal tenir en compte que en anglès també hi ha el mot academy, amb la mateixa etimologia que el llatinisme academia, però amb un significat més proper al català acadèmia. Per tant, cal anar alerta a no fer una traducció sistemàtica de l’anglès academia cap al català acadèmia. Algunes alternatives per evitar aquest ús abusiu d’acadèmia poden ser: la universitat, l’àmbit universitari, el món acadèmic, etc.

    Pel que fa al castellà, el traductor F. A. Navarro, des del seu Diccionario de dudas y dificultades de traducción del inglés médico, també adverteix sobre aquesta diferència entre anglès i castellà:

    Academia (o Academe). Término traidor; no es una ‘academia’ (Academy), sino la universidad en el sentido más amplio de el mundo universitario o la comunidad científica e investigadora. Véase también → academic y → academician.►► Con frecuencia, el término Academia engloba, además de todas las instituciones universitarias propiamente dichas, también los grandes centros e instituciones de investigación y tecnológicos (a menudo vinculados a una o varias universidades, pero no siempre; en el caso de España, por ejemplo, incluiría los organismos públicos de investigación [OPI], como todos los dependientes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas [CSIC] o del Instituto de Salud Carlos III [ISCIII]). En estos casos, una buena traducción suele ser universidades y centros de investigación.

    Per al francès, el Grand dictionaire terminologique, també evita el calc i proposa diverses solucions adaptables a diferents contextos: milieu universitaire, universités, milieu de l’enseignement, établissements d’enseignement, monde universitaire.

  • De la reformació [procés químic] al reformat [producte]

    El Consell Supervisor del TERMCAT, en data 18 de març de 2024, va aprovar els termes següents, consultables des de la Neoloteca o des del Cercaterm:

    • reformació, per fer referència al procés químic altament endotèrmic consistent a provocar el trencament o la reorganització de les unions moleculars d’un hidrocarbur o un alcohol mitjançant l’aplicació de calor, pressió i, sovint, l’ús de catalitzadors, a fi de modificar-ne les propietats i obtenir un producte determinat.
    • reformació amb vapor, reformació catalítica i reformació en sec
    • reformat, per fer referència al producte que resulta d’un procés de reformació, generalment gasolines d’índex d’octà alt, hidrogen o gas de síntesi.

    En la nota de cada fitxa consultada des de la Neoloteca es pot veure un extracte de l’acta d’aprovació d’aquests termes.

  • configuració del tret (disparo)? (fotografia)

    Tenint en compte la definició de temporitzador (d’una càmera fotogràfica) que trobem en el Cercaterm, en català és preferible la forma configuració del disparament.

    El deverbal disparament, a més, està perfectament documentat en els diccionaris generals com a acció o efecte de disparar, i apareix en altres termes continguts al Cercaterm com a equivalent de trigger o shooting, segons el cas.

    La denominació tret, d’acord amb els diccionaris, queda molt més restringida a la descàrrega d’una arma de foc.

  • noms de videojocs, en cursiva?

    Els noms de jocs o videojocs que són marques registrades es tracten com a tals i s’escriuen en rodona i majúscula inicial. Aquests noms van generalment introduïts per un article i es tracten com a noms masculins: el League of Legends, el Call of Duty, l’Scrabble, el Carcassonne, el Verbàlia, etc.).

  • Elo?

    El sistema de puntuació Elo, o simplement Elo, fa referència a un mètode per calcular la força relativa dels jugadors de jocs com els escacs o el go. Aquest mètode va ser inventat per Árpád Élő, un físic estatunidenc d’origen hongarès, i d’aquí ve el nom del mètode.

    Darrerament, aquest mètode també s’ha adaptat a altres jocs, com el League of Legends.

  • altell?

    Segons el DIEC2, un altell és un terme de geologia que fa referència a una petita altura en un terreny. Per fer referència a la part superior de les dues en què un sostre fet a una certa altura del sòl divideix parcialment o totalment una cambra, la denominació acceptada normativament és entresolat. L’ús d’altell en aquest segon sentit és, probablement, una influència del castellà altillo, que aplega tant el sentit normatiu d’altell com el d’entresolat, entre altres.

    No obstant això, l’ús d’altell en el sentit d’entresolat està tan estès que alguns mitjans l’accepten amb aquest sentit, com és el cas de l’Èsadir. De fet, al CTILC es pot observar que l’ús d’altell en aquest sentit ha augmentat amb el pas del temps, de manera que la major part d’ocurrències són del segle XXI. En canvi, la freqüència d’ús d’entresolat al CTILC és molt menor.

    Cal dir, però, que la forma entresolat no presenta dificultats de comprensió, potser per la similitud amb la paraula entresol, d’ús molt corrent, i perquè és una denominació descriptiva de l’objecte a què fa referència. Per aquesta raó, no s’hauria de substituir entresolat sistemàticament per altell, sinó més aviat alternar les dues formes segons el grau de formalitat del text.

    També convé tenir present que el castellà altillo aplega encara altres sentits que, alternativament a altell, tenen altres denominacions en català: sostremort, antosta, golfes, dalts (d’un armari), etc. El fet de reunir en un sol mot significats diversos segurament ha contribuït a l’èxit d’altell envers altres denominacions. Però aquesta simplificació pot anar en detriment de la precisió. Per això, cal valorar cada cas per separat segons el context comunicatiu, el grau de formalitat del text, la voluntat de precisió, etc., per decidir, segons el significat, quina és la forma més adient.

  • Tecateca o Teca-teca?

    Els compostos reduplicatius (que repeteixen un mot o un patró rítmic), s’escriuen generalment amb guionet, d’acord amb l’Ortografia catalana (4.4.2.2c): baliga-balaga, bitllo-bitllo, pica-pica, etc.

    Hi ha, però, alguns casos que s’escriuen aglutinats si es considera que han adquirit un significat més concret, com en cucut, marrameu, bobò, etc.

    Si es considera que el nom Teca-teca, referit a l’antic bar de l’Edifici Històric, és un nom reduplicatiu similar a pica-pica, s’hauria d’escriure preferiblement amb guionet d’acord amb la regla general per a aquest tipus de compostos.

    Ara bé, també hi ha la possibilitat d’interpretar la formació d’aquesta denominació com un compost amb el sufix –teca de biblioteca, filmoteca, etc. Si es considera que es tracta d’un compost del nom comú teca + el sufix culte –teca, aleshores cal escriure el nom aglutinat: Tecateca.

    Atès que és un espai que també s’usa per a l’estudi i en què el menjar l’han de portar els mateixos usuaris, és possible que la denominació vulgui evocar la idea d’una biblioteca amb menjar. Si s’opta per aquesta interpretació, la grafia més adequada és Tecateca.

  • disconfort acústic?

    La paraula disconfort, procedent de l’anglès discomfort, no és correcta en català. Normalment, es pot substituir per malestar, incomoditat, molèstia, etc. En el cas, però, que en un mateix text es contraposi a la idea de confort, és preferible usar la forma desconfort, que trobem recollida al DIEC2 i també al Cercaterm per al terme desconfort tèrmic (sinònim d’incomoditat tèrmica).

    Així doncs, l’expressió disconfort acústic s’ha de substituir per desconfort acústic o bé per incomoditat acústica.

  • els dolia o les dolia?

    Un doli (plural, dolis) és un recipient romà de terrissa, gran, de forma esfèrica i amb la vora gruixuda. Aquest mot prové del nom llatí neutre dolium. Els noms neutres del llatí han passat al català com a noms masculins. Per això, si es manté la forma plural llatina dolia en un text en català, cal usar l’article masculí (els dolia).

    Si en un text es prefereix usar la forma llatina plural dolia, aleshores convé tenir present que la forma en singular és dolium.