Citacions dins de text |

Definició

Una citació bibliogràfica és una forma de referència bibliogràfica breu que permet identificar la font d’on s’ha extret una citació textual, un fragment parafrasejat, una idea, etc.

La informació que apareix a la referència de la citació inclou, per aquest ordre, el cognom de l’autor, l’any i la pàgina, tot separat per comes, seguint el CUB. Cal tenir en compte, però, el sistema que utilitza el vostre centre.

Exemple:

Ronald Gray coincideix amb Chiarini i exposa quines serien les claus d’aquesta etapa primerenca de la seva obra: «les primeres obres són més bé un intent per arribar a un acord amb ell mateix més que un intent per canviar la societat: cada vegada hi ha una major preocupació per la forma en què la societat pot modificar els individus, però el problema fonamental és el que un home pot fer per si mateix» (Úbeda, 1978, 39).

FONT: Úbeda Puigdomènech, Aurèlia. El cercle de Guix Caucasià. De Bertolt Brecht [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/49473.

Activitat

Com creieu que s’ha de citar un fragment d’un altre autor?

a) La planificació lingüística és el conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre l’estructura, funcions i ús de les llengües en un marc social determinat. Aquest conjunt d’intervencions són la concreció pràctica dels objectius que fixa una determinada política lingüística (2012: 5).

b) Ginebra defineix la planificació lingüística com “el conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre l’estructura, funcions i ús de les llengües en un marc social determinat. Aquest conjunt d’intervencions són la concreció pràctica dels objectius que fixa una determinada política lingüística” (Ginebra, 2012: 5).

c) Ginebra defineix la planificació lingüística com «el conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre l’estructura, funcions i ús de les llengües en un marc social determinat. Aquest conjunt d’intervencions són la concreció pràctica dels objectius que fixa una determinada política lingüística» (2012, 5).

d) Ginebra defineix la planificació lingüística com el conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre l’estructura, funcions i ús de les llengües en un marc social determinat. Aquest conjunt d’intervencions són la concreció pràctica dels objectius que fixa una determinada política lingüística (Ginebra, 2012: 5).

e) «La planificació lingüística és el conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre l’estructura, funcions i ús de les llengües en un marc social determinat. Aquest conjunt d’intervencions són la concreció pràctica dels objectius que fixa una determinada política lingüística» (Ginebra, 2012, 5).

Solució

(Hi falta l’autoria i les cometes baixes per indicar que el fragment no és de la nostra creació. El CUB dóna preferència a separar la referència amb comes, no amb dos punts).

(Si ja es menciona l’autor del fragment que s’inclou al treball, no s’ha de repetir en la referència. Per tant, entre parèntesis només caldrà indicar l’any de l’obra i la pàgina en la qual apareix el fragment citat. Segons el CUB, les cometes baixes són preferibles. També es prefereix separar la referència amb comes, no amb dos punts).

c) Ginebra defineix la planificació lingüística com «el conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre l’estructura, funcions i ús de les llengües en un marc social determinat. Aquest conjunt d’intervencions són la concreció pràctica dels objectius que fixa una determinada política lingüística» (2012, 5).

(Quan el cognom de l’autor ja es menciona al text, a la referència de la citació només s’especifiquen l’any i la pàgina, els quals se separen amb una coma).

(Hi falten les cometes baixes per indicar una citació; no s’ha de repetir el nom de l’autor a la referència perquè ja s’ha indicat a l’inici del paràgraf. Es prefereix separar els elements de la referència amb comes).

(La informació que apareix a la referència de la citació inclou, per aquest ordre, el cognom de l’autor, l’any i la pàgina, tot separat per comes).