escriptura semiuncial

Llibre manuscrit

• ca
  escriptura semiuncial f
• ca
  escriptura minúscula arcaica f
• ca
  escriptura minúscula primitiva f
• ca
  escriptura romana comuna nova f
• es
  escritura semiuncial
• fr
  écriture semi-onciale
• it
  scrittura semionciale
• Escriptura llatina librària derivada de la capital romana clàssica, que té un alfabet amb mescla de lletres majúscules i minúscules, procedent d’una escriptura mixta testimoniada en alguns fragments de la fi del segle iii, i que és usada des del segle v i en alguns llocs fins al segle ix.
• nota:
  El nom de semiuncial li va ser imposat al final del segle xviii, ja que es pensava que derivava de la uncial. El factor més important de transformació va ser el canvi d'angle d'escriptura, que de tancat va passar a recte i això va provocar que algunes lletres esdevinguessin de tipus minúscul. Aquesta transformació se situa cap al final del segle iii.