escriptura visigòtica

Llibre manuscrit

• ca
  escriptura visigòtica f
• es
  escritura visigótica
• fr
  écriture wisigothique
• it
  scrittura visigotica
• Escriptura llatina derivada de l’escriptura comuna nova, usada del segle vii al xii en els territoris que van formar l’antic regne visigòtic, de la qual es distingeixen dues formes: la minúscula (també anomenada librària o rodona) i la cursiva.
• nota:
  A Catalunya i a la Gàl·lia narbonesa es troben els exemples més primitius d'escriptura visigòtica en les seves dues modalitats: minúscula i cursiva. Aquesta escriptura va perdurar fins als segles xii i xiii a Galícia i Portugal, i fins al segle xiv entre els mossàrabs toledans i els del sud de la península Ibèrica, mentre que a la Marca Hispànica desaparegué al llarg del segle ix.