oclusiu

Didàctica de la llengua

• ca
  oclusiu -iva adj
• ca
  plosiu -iva adj
• es
  oclusivo
• fr
  occlusif
• en
  occlusive
• en
  plosive
• Dit del so consonàntic articulat amb un tancament total del canal bucal, per un contacte complet entre els òrgans actius i els passius, seguit d’una breu explosió de l’aire acumulat.
• nota:
  Són oclusius els sons [p], [b], [t], [d], [k], [g].