Estudi comparat dels sistemes lingüístics de dues llengües, que estableix les semblances i les diferències per a l’ensenyament d’una llengua als parlants d’una altra preveient les dificultats en què es trobaran a causa d’aquestes semblances i diferències.
Estudi dels errors comesos durant l’aprenentatge de la segona llengua a fi d’identificar-ne les causes que els produeixen i també d’obtenir informació sobre la naturalesa del procés d’aprenentatge.
nota:
Des de Corder (1967) es pot considerar que representa un corrent dins de la lingüística aplicada, com a continuació de l’anàlisi comparativa, però amb un caràcter descriptiu i sense comparar amb cap altra llengua.
Anàlisi estadística per la qual s’avaluen característiques dels ítems d’una prova (índex de dificultat, índex de discriminació, etc.) a partir de les respostes donades per un grup d’individus.
nota:
Del resultat d’aquesta anàlisi es pot concloure la conveniència d’excloure algun ítem del test definitiu.
Mètode d’investigació que consisteix a estudiar el contingut d’un text establint categories, unitats d’anàlisi i recomptes de la freqüència de mots clau per obtenir conclusions sobre aspectes temàtics, sociològics i psicològics del mateix text o confirmar
nota:
S’aplica a missatges orals, manuals escolars, discursos del professorat o de l’alumnat, etc.
