Estudi de les dades d’observacions meteorològiques utilitzant mapes mesoescalars, que contenen més informació que els mapes sinòptics, a fi de trobar o explicar fenòmens de mesoescala, com ara fronts, baixes mesoescalars o aglomeracions de núvols convectius. Per fer aquest tipus d’anàlisi es representen en els mapes corbes com ara les isohipses, les isòbares o les isotermes amb més precisió que en un mapa sinòptic.
nota:
Els mapes mesoescalars es construeixen a partir de les dades meteorològiques en una malla que té una precisió que va d'uns quants quilòmetres a unes desenes de quilòmetres.
Tècnica radioquímica basada en la mesura de la radioactivitat induïda en una mostra com a conseqüència d’una irradiació amb neutrons o altres partícules.
Tècnica d’anàlisi elemental consistent a bombardejar la mostra que es vol analitzar amb neutrons per tal de poder determinar els elements d’interès a partir de la radioactivitat resultant.
Tècnica d’anàlisi emprada en acers per a la determinació del carboni i el sofre, basada en la combustió dels elements esmentats i la quantificació del diòxid de carboni i del diòxid de sofre generats mitjançant l’absorció de radiació infraroja.
Tècnica electroquímica que permet l’anàlisi quantitativa i qualitativa d’una substància.
nota:
La identificació de la substància es fa a través del potencial de semiona, i la quantificació es fa a partir de l'equació d'Ilkovic per mitjà d'una corba de calibratge amb o sense addició de patró.
