Lent gravitatòria en què la imatge de la font es distorsiona i forma un anell lluminós al voltant de la lent. Es produeix només quan la font de llum llunyana i el cos més proper que actua com a lent gravitatòria estan sobre la mateixa línia de visió. En aquest cas diem que tenim una lent gravitatòria perfecta.
Sistema d’anells extremament dèbil i tènue descobert per les naus Voyager juntament amb els anells D i G. Es localitza a la part més externa de Saturn, a l’altura de l’òrbita del satèl·lit Encelade, i es creu que els guèisers d’aigua d’aquesta lluna poden ser l’origen de les partícules de gel de l’anell.
Anell de Saturn situat uns 4.000 km més enllà de la vora exterior de l’anell A i descobert per la sonda Pioneer 11 l’any 1979. Les naus Voyager van mostrar que l’anell F consisteix en un trenat de fils, d’uns 10 km de secció, probablement produït per la interacció gravitatòria de les petites llunes situades a l’interior d’aquest anell.
Anell de Saturn amb una amplada d’uns 8.000 km, situat a una distància de 170.000 km del centre del planeta. És extremament tènue i difícil de veure. Va ser descobert l’any 1980 per la nau Voyager 1.
Qualsevol de les bandes lluminoses que envolten alguns planetes constituïdes per una gran quantitat de partícules sòlides, probablement roques amb diàmetres entre un i mil metres, situades dins el límit de Roche. S’ha calculat que el sistema d’anells de Saturn, el més espectacular del sistema solar, té una massa de només un 1 % de la massa de la Lluna.
Cèl·lula conidiògena holoblàstica que produeix conidis (anel·loconidis) en successió basípeta i presenta cicatrius característiques en forma d’anell en el lloc de formació dels conidis.
nota:
L’àpex d’una anèl·lida s’allarga i s’estreny quan es forma el següent conidi, de manera que es forma una cicatriu característica en forma d’anell.
