Mètode de càlcul de la perillositat sísmica basat en la premissa que, coneguda la sismicitat del passat, es poden establir les lleis estadístiques que defineixen els fenòmens sísmics d’una zona.
Mètode sintètic d’ensenyament de la lectoescriptura basat en la descomposició de mots en síl·labes i la presentació inicial de síl·labes senzilles per llegir-les i formar mots amb les síl·labes apreses.
Mètode d’ensenyament de la lectoescriptura que parteix d’un element no significatiu, com ara la lletra, el so, o la síl·laba, per confegir després la paraula.
Mètode de correcció fonètica i d’ensenyament de llengües basat en procediments terapèutics per a deficients auditius.
nota:
Petar Guberina i d'altres, a Zagreb i a Mons, van desenvolupar aquest mètode per a la reeducació de sords; però aviat van aplicar-lo a l'ensenyament de les llengües estrangeres, amb l'argument que l'oïda normal, en contacte amb els sons d'una llengua diferent, es comporten com una oïda patològica.
Conjunt de tècniques de teledetecció en què el sensor produeix un senyal de característiques conegudes que, un cop ha interaccionat amb el sistema que s’observa, torna a recollir. La informació s’obté comparant el senyal emès amb el reflectit.
Construcció coherent de principis, pràctiques i mètodes d’ensenyament, fonamentats sobre referències teòriques manllevades d’altres disciplines psicopedagògiques o de la disciplina que es pretén ensenyar.
Figura retòrica que consisteix en la substitució d’un terme per un altre amb el qual es troba en relació de contigüitat en el discurs, de causa i efecte, continent i contingut, símbol i cosa simbolitzada, lloc de procedència, matèria i objecte, abstracte i concret, genèric i específic, autor i obra, etc.
nota:
Per exemple, viure del propi treball, quin plat que t'has menjat, prendre un priorat, un xerès, llegir Verdaguer.
