Tècnica de caracterització de materials, aplicada especialment en biomedicina, geologia, ciència dels materials i ciència dels aliments, que permet obtenir imatges tridimensionals de diversos punts de la mostra mitjançant l’ús d’un microscopi òptic amb dos diafragmes confocals (un que està situat abans de la mostra i un altre després) i un làser. Les imatges tridimensionals s’obtenen processant diverses bidimensionals.
Tècnica emprada en la caracterització de materials que consisteix en un circuit elèctric que inclou la mostra que es vol estudiar i una punta de mesura o sonda. Quan la punta s’aproxima a una distància molt petita de la superfície de la mostra, s’estableix una diferència de potencial elèctric que permet que els electrons de la superfície puguin abandonar els àtoms d’origen i es generi un corrent d’efecte túnel. La punta escombra tota la superfície i enregistra aquest corrent, amb la qual cosa s’obté informació del relleu i la topografia i s’estableix un mapa de la superfície. Aquesta tècnica s’utilitza en metalls i semiconductors.
