Cercador de termes

mordent

Belles arts > Pintura. Recursos gràfics i composició

• ca
  mordent m
• es
  mordiente m
• en
  mordant n

mordent

Llibre manuscrit

• ca
  mordent m
• es
  mordiente
• fr
  mordant
• it
  mordente
• Substància corrosiva utilitzada en la composició de les tintes i colorants perquè quedin ben fixats en el suport.
• nota:
  Són utilitzats com a mordents la sal amoníaca, el salnitre, el vinagre, el vi, el tàrtar, l'alum, etc. Els mordents poden tenir un efecte corrosiu sobre el suport.

morena

Geologia

• ca
  morena f
• es
  morrena f
• en
  moraine n

morf

Didàctica de la llengua

• ca
  morf m
• es
  morfo
• fr
  morphe
• en
  morph
• Realització fònica o gràfica d’un morfema.

morfema

Didàctica de la llengua

• ca
  morfema m
• es
  morfema
• fr
  morphème
• en
  morpheme
• Unitat mínima significativa, de naturalesa gramatical, indivisible quant al significat, que serveix per expressar les relacions que hi ha entre els lexemes, o bé per completar-ne la significació.
• nota:
  Hi ha morfemes flexionals o gramaticals, derivatius i lèxics.

morfema derivatiu

Didàctica de la llengua

• ca
  morfema derivatiu m
• es
  morfema derivativo
• fr
  morphème dérivatif
• en
  derivational affix
• en
  derivational morpheme
• Morfema que, unit a un radical, forma un derivat

morfema flexional

Didàctica de la llengua

• ca
  morfema flexional m
• ca
  morfema gramatical m
• es
  morfema flexivo
• es
  morfema gramatical
• fr
  morphème grammatical
• fr
  morphème inflexionnel
• en
  inflexional morpheme
• en
  grammatical morpheme
• Morfema que atribueix el temps, la persona i el nombre en el verb, i el nombre i el gènere en el nom, l’adjectiu i el pronom.

morfema zero

Didàctica de la llengua

• ca
  morfema zero m
• es
  morfema cero
• fr
  morphème zéro
• en
  zero morpheme
• en
  zero morph
• Unitat mínima descriptiva que no té estructura fonètica.

morfisme

Genètica

• ca
  morfisme m
• es
  morfismo m
• en
  morphism n

morfofonema

Didàctica de la llengua

• ca
  morfofonema m
• es
  morfofonema
• es
  morfonema
• fr
  morphophonème
• fr
  morphonème
• en
  morphophoneme
• en
  morphoneme
• Unitat abstracta subjacent a dos o més fonemes que alternen en una mateixa posició per condicionaments morfològics.

morfofonologia

Didàctica de la llengua

• ca
  morfofonologia f
• es
  morfofonología
• es
  morfonología
• es
  morfofonémica
• fr
  morphophonologie
• fr
  morphonologie
• en
  morphophonology
• en
  morphonology
• en
  morphophonemics
• Branca de la lingüística dedicada a l’estudi de les alternances vocàliques i consonàntiques d’un mot, condicionades per la morfologia.

morfogen

Genètica

• ca
  morfogen -ògena adj
• es
  morfógeno -na adj
• en
  morphogenetic adj

morfogènesi

Genètica

• ca
  morfogènesi f
• es
  morfogénesis f
• en
  morphogeny n
• en
  morphogenesis n

morfogènesi

Geologia

• ca
  morfogènesi f
• es
  morfogénesis f
• en
  morphogenesis n

morfologia

Didàctica de la llengua

• ca
  morfologia f
• es
  morfología
• fr
  morphologie
• en
  morphology
• Branca de la lingüística que estudia l’estructura interna dels mots.

morfologia

Geologia

• ca
  morfologia f
• es
  morfología f
• en
  morphology n

morfoscòpia

Geologia

• ca
  morfoscòpia f
• es
  morfoscopia f
• en
  morphoscopy n
• en
  grain morphology n

morfosintaxi

Didàctica de la llengua

• ca
  morfosintaxi f
• es
  morfosintaxis
• fr
  morphosyntaxe
• en
  morphosyntax
• Branca de la lingüística que estudia les regles que regeixen l’estructura interna dels mots i les regles combinatòries dels mots i dels sintagmes en les oracions.

mòria

Semiologia

• ca
  mòria f
• es
  moria f
• en
  moria n

morisc

Dret > Història del dret

• ca
  morisc | morisca adj/m/f
• es
  morisco | morisca adj/m/f