Soldadura per arc feta amb un elèctrode consumible, una atmosfera d’argó i quantitats de l’ordre del 2 % d’oxigen, percentatge suficient per crear una atmosfera protectora amb cert caràcter oxidant.
soldadura per arc amb gas inert i elèctrode de tungstè
Materials
ca
soldadura per arc amb gas inert i elèctrode de tungstè f
ca
soldadura TIG f
es
soldadura al arco con gas inerte y electrodo de tungsteno f
es
soldadura TIG f
en
gas tungsten arc welding n
en
TIG welding n
en
tungsten inert gas welding n
en
GTAW n[sigla]
Soldadura per arc entre un elèctrode de tungstè i el material de base, en la qual s’elimina qualsevol atmosfera oxidant fent arribar heli o argó a través d’un filtre que envolta l’elèctrode, l’arc i la massa fosa de metall.
nota:
La denominació soldadura TIG conté una sigla, TIG, que correspon a la forma anglesa tungsten inert gas.
soldadura per arc amb gas inert i elèctrode metàl·lic
Materials
ca
soldadura per arc amb gas inert i elèctrode metàl·lic f
ca
soldadura MIG f
es
soldadura al arco con gas inerte y electrodo metálico f
es
soldadura MIG f
en
metal inert gas welding n
en
MIG welding n
Soldadura per arc entre un elèctrode metàl·lic consumible i el material de base, en la qual s’elimina qualsevol atmosfera oxidant fent arribar heli o argó a través d’un filtre que envolta l’elèctrode, de manera que el gas embolcalli completament l’elèctrode, l’arc i la massa fosa de metall.
nota:
La denominació soldadura MIG conté una sigla, MIG, que correspon a la forma anglesa metal inert gas.
Soldadura per arc en què s’utilitza un metall d’aportació en forma de barretes o bobines de filferro sense protecció, i en què l’arc i el metall fos queden sota una capa de fundent polvoritzat que protegeix de la corrosió.
Soldadura de dues xapes sobreposades per la detonació de l’explosiu que les recobreix. El conjunt es cobreix amb sorra per esmorteir l’explosió de la càrrega.
Soldadura obtinguda generant electrons en un filament espiral incandescent que actua de càtode, els quals són accelerats per un camp elèctric cap a l’ànode, que és la peça que cal soldar. Els electrons es focalitzen mitjançant camps magnètics. Modificant els camps elèctric i magnètic, es fa variar l’energia i la concentració dels electrons, que xoquen amb la superfície metàl·lica que cal soldar, a la qual transmeten energia.
Soldadura obtinguda escalfant les parts metàl·liques que es vol unir fins a temperatures properes a la fusió i aplicant, al mateix temps, pressió. L’escalfament pot ser elèctric, per gas, amb forn, etc., i la pressió es pot aconseguir amb premsa, amb martell, etc.
Soldadura obtinguda fent circular un corrent elèctric al voltant de la peça que cal soldar, fins que els corrents de Focault generats n’augmenten la temperatura fins a la fusió parcial. Aquesta tècnica s’aplica per fabricar tubs a partir de xapes metàl·liques.
Soldadura obtinguda mitjançant l’escalfor produïda per un feix làser l’alta energia del qual provoca una fusió gairebé instantània i molt localitzada, per la qual cosa és una tècnica especialment indicada en microelectrònica.
Soldadura obtinguda dissenyant una protuberància a la superfície de manera que generi pas limitat d’electricitat i, per tant, resistència elèctrica. La protuberància és la part que es fon en la soldadura.
Soldadura per resistència aplicada a dues xapes que es posen en contacte en diversos punts, en els quals es produeix la fusió. Generalment s’utilitza per unir làmines.
Soldadura que consisteix a unir diverses peces sotmeses a un esforç de compressió per mitjà de la fusió produïda per l’energia calorífica generada pel pas de corrent elèctric d’alta intensitat durant un període de temps breu.
Soldadura en què els elèctrodes són cercles de coure que es desplacen per la línia que s’ha de soldar. S’aplica en làmines molt fines (0,05 mm) d’acer baix en carboni. No sol utilitzar-se en làmines de més de 2 mm.
