Temperatura per sota de la qual certs materials presenten una disminució important de l’energia absorbida quan la càrrega s’aplica en una fracció de segon en un impacte.
Temperatura mesurada en una escala que es compta a partir del zero absolut i en la qual la temperatura del punt triple de l’aigua val, per definició, 273,16 K.
Temperatura que hauria de tenir l’aire perfectament sec per tenir la mateixa densitat que té l’aire amb una humitat i temperatura específiques a la mateixa pressió.
Fenomen atmosfèric convectiu associat a aparell elèctric (llamps, llampecs), que sovint produeix pluges intenses o pedregades. En ambients molt secs és possible que la precipitació s’evapori abans d’arribar al sòl (en aquest cas es parla de tempesta seca). En zones de muntanya o en ambients freds es poden produir tempestes de neu.
Tempesta constituïda per diverses cèl·lules convectives que es troben en fases consecutives de desenvolupament. És el tipus de tempesta més habitual. Pot durar hores i, en algunes ocasions, pot produir pluges molt fortes i inundacions.
Tempesta constituïda per una cèl·lula que ha adquirit un moviment de rotació com a conseqüència d’un corrent ascendent molt potent i un vent variable amb l’alçada. Les tempestes supercel·lulars poden produir vents de més de 90 km/h, pedra i tornados.
Tempesta constituïda per una sola cèl·lula convectiva amb un radi comprès entre els 5 km i els 10 km, que té una durada inferior a una hora i que és típica de l’estiu.
Vent de força superior a 5 a l’escala de Beaufort i una velocitat mitjana superior a 10 m/s en 30 minuts.
nota:
Cal diferenciar-lo dels huracans i dels tornados, que, tot i ser vents de gran velocitat, tenen unes característiques diferent, relacionades amb la rotació.
