Dispositiu òptic format per un tros de vidre o metall que conté en cada centímetre de la superfície milers de fines ratlles paral·leles, molt juntes i regularment espaiades que dispersen la llum per obtenir-ne l’espectre.
Superfície transparent o reflectora on són gravades un seguit d’estries rectilínies, idèntiques, paral·leles i equidistants, que s’empra com a sistema dispersiu de la radiació electromagnètica.
Estructura cristal·lina que es produeix quan tots els vèrtexs d’un tetràedre de silicat comparteixen àtoms d’oxigen que pertanyen a altres silicats. L’estructura resultant s’anomena sílice.
Disposició d’àtoms, ions o molècules segons un model (cel·la unitat) repetit periòdicament en les tres dimensions de l’espai, i de la qual resulta un sòlid cristal·lí o cristall.
Xarxa de difracció obtinguda en polimeritzar-se un plàstic fotosensible per l’acció de les interferències constructives de dues radiacions làser que emeten cadascuna a longituds d’ona lleugerament diferents.
Xarxa constituïda per les estacions meteorològiques principals i reconeguda per l’Organització Meteorològica Mundial per a la confecció de mapes sinòptics.