Fes una cerca

acretar-se Astrofísica

acretar-se

Astrofísica
  • ca
    acretar-se v pron
  • en
    accrete, to v intr
  • Acostar-se o caure gradualment, la matèria, cap a un objecte massiu per l’acció de la gravetat, a mesura que va perdent energia orbital gravitatòria, generalment mitjançant l’emissió de radiació.
  • nota:
    Exemple: El material tendeix a acretar-se gravitatòriament al centre de la nebulosa.

acrilonitril/butadiè/estirè Enginyeria química > Productes industrials

acrilonitril/butadiè/estirè

Enginyeria química > Productes industrials
  • ca
    acrilonitril/butadiè/estirè m
  • ca
    ABS m [sigla]
  • es
    acrilonitrilo/butadieno/estireno m
  • es
    ABS m [sigla]
  • en
    acrylonitrile/butadiene/styrene n
  • en
    ABS m [sigla]
  • nota:
    El nom d’aquest polímer també se sol representar amb guionets (acrilonitril-butadiè-estirè), però la IUPAC recomana l’ús de la barra inclinada en l’escriptura dels polímers per indicar que, en un polímer irregular, les unitats estructurals es disposen al llarg de la cadena polimèrica desordenadament o bé que no se sap com estan ordenades. Més informació al document Graphic Representations (Chemical Formulae) of Macromolecules.

acritud Materials

acritud

Materials
  • ca
    acritud f
  • es
    acritud f
  • en
    strain hardening n
  • Augment de la resistència d’un material com a conseqüència de la mobilitat dificultada de les dislocacions presents en aplicar-li un esforç en el camp plàstic. L’esforç aplicat s’incrementa a mesura que augmenta la densitat de les dislocacions i el seu bloqueig, i produeix deformacions permanents del material.