Mesura de la concentració d’un component en solució basada en la relació lineal que existeix entre aquesta concentració i el corrent elèctric que passa entre dos elèctrodes submergits en la solució quan entre ells s’aplica una diferència de potencial constant.
Tècnica electroquímica en què el potencial de l’elèctrode indicador s’ajusta a un valor fix de l’altiplà de l’ona voltamperomètrica o polarogràfica d’una espècie electroactiva, la qual cosa produeix una proporcionalitat entre el corrent que flueix a través de l’elèctrode i la concentració de l’espècie electroactiva.
Valoració amperomètrica en què es mesura el corrent elèctric que resulta d’aplicar una petita diferència de potencial fixa entre dos elèctrodes similars.
Amplada característica d’una ratlla espectral expressada en forma de rang de longituds d’ona. La mesura més usual és l’anomenada amplada total a la meitat de l’alçada.
