Presentació de l’obra i arbre de camp
per M. Josepa Arnall i Juan
Per a l’estudi del llibre manuscrit s’imposen uns coneixements bàsics fonamentats en l’anàlisi de tots aquells elements que es refereixen a la fabricació pròpiament dita del còdex i al tipus d’escriptura i de decoració que va rebre.
Un examen detallat del llibre a l’època medieval ens portaria, doncs, a identificar amb precisió tota una sèrie d’aspectes, com són ara: el suport escriptural emprat i els instruments de treball, la composició dels quaderns, les tècniques de puntura i ratllat, la foliació, les signatures i els reclams, el format i les dimensions, la disposició del text, l’enquadernació, els gèneres i les categories d’escriptura, les distintes mans que hi van intervenir, els sistemes d’abreviació, els nexes i enllaços, els signes auxiliars, les rúbriques, les caplletres i inicials, les pintures, els dibuixos, l’ornamentació i les miniatures. A tots aquests elements, a més a més, cal afegir-n’hi uns altres que poden servir per a la concreció cronològica del moment en què es va confeccionar el manuscrit, per a la verificació de l’escriptori que el va produir i també per esbrinar la trajectòria que va recórrer fins a la seva darrera destinació.
Així, doncs, la codicologia, com a ciència autònoma que es dedica a l’estudi arqueològic del còdex, i la paleografia, com a ciència que s’ocupa de les escriptures i dels signes gràfics, caminen paral·leles i es complementen. L’interès que desperten aquestes disciplines en les facultats de lletres i, més concretament, en les àrees de coneixement de ciències i tècniques historiogràfiques, biblioteconomia i documentació, història de l’art i filologia llatina, requereix l’ús d’una terminologia tècnica apropiada.
En l’elaboració d’aquest diccionari, hem pogut comptar des d’un primer moment amb la publicació puntual d’alguns treballs que ens han facilitat en gran manera la tasca. En primer lloc, val a dir que en una obra general de referència com és la Gran Enciclopèdia Catalana hi ha definides pel professor Anscari Manuel Mundó, catedràtic emèrit de Paleografia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, un nombre considerable d’entrades codicologicopaleogràfiques que han estat d’un gran ajut.
També des de 1985 es disposa del Vocabulaire codicologique, publicat pel professor Denis Muzerelle, de l’Institut de Recherche et d’Histoire des Textes, de París, que ja ha estat traduït a l’italià i al castellà, i del qual s’està preparant la traducció al català per Jordi Torra i Lluïsa Berasategui per encàrrec del mateix professor Mundó.
D’altra banda, el caràcter interdisciplinari que es manifesta en l’estudi del llibre manuscrit fa que s’utilitzin termes d’altres disciplines molt afins. La publicació recent de diccionaris especialitzats en aquestes matèries, com ara la confecció del llibre, la fabricació del paper, el treball de les pells, l’ornamentació i la il·luminació de manuscrits, els oficis, l’heràldica, i d’altres que es detallen en la bibliografia, ha fet possible que s’incloguessin en aquest diccionari un gran nombre d’entrades que el completen i l’enriqueixen.
D’altra banda, el buidatge de manuals, de tractats i de col·leccions de facsímils comentades ha estat una font molt valuosa que ens ha permès recollir les nomenclatures proposades per destacats paleògrafs. No obstant això, es té consciència que el tema terminològic en qüestió és molt conflictiu perquè no ha estat totalment normalitzat.
Val a dir que el Comitè Internacional de Paleografia Llatina hi està treballant des de fa temps i que considera aquest aspecte com un dels seus objectius primordials. Tot esperant, doncs, que aquest Comitè aprovi i doni a conèixer un vocabulari específic i exhaustiu, hem reunit aquí els termes que s’empren habitualment en la docència a les nostres aules i en l’edició d’obres de caràcter paleogràfic en general. No cal dir, però, que deixem les portes totalment obertes per a noves aportacions i suggeriments que es formulin en aquest aspecte.
Finalment, és un deure de justícia dedicar aquestes darreres paraules per agrair al Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona l’assessorament lingüístic que ens ha prestat, així com l’esforç i l’interès que ha manifestat en la publicació d’aquest diccionari. Gràcies al seu ajut, s’ha aconseguit que les definicions siguin concises i es concretin bàsicament en allò que és imprescindible i necessari per a la intel·ligibilitat i més fàcil comprensió de cada entrada.
Arbre de camp
L’arbre de camp que hi ha a continuació representa l’estructura conceptual d’aquest diccionari i ha estat la base per a la selecció de termes, de manera que tots els termes inclosos en aquest diccionari pertanyen conceptualment a algun dels punts indicats en l’arbre de camp.
Per tal de facilitar-ne la consulta, els termes que són entrades d’aquest diccionari es presenten ordenats alfabèticament i no pas temàticament. No obstant això, pot ser d’interès per a l’usuari tenir coneixement de l’estructura conceptual a partir de la qual s’ha elaborat l’obra.
1. Els suports de l’escriptura
1.1 Materials primitius
1.2 El papir
1.3 El pergamí
1.4 El paper
2. Formes del llibre antic i medieval
2.1 Formes antigues
2.2 El rotlle
2.3 El còdex
3. El copista en el treball
3.1 Els artesans de la ploma
3.2 Escriptoris i mobiliari
3.3 Instruments de treball
3.4 Tintes i colors
4. Confecció del llibre manuscrit
4.1 Elements principals i secundaris
4.2 Construcció i composició del quadern
4.3 Puntura i ratllat
4.4 Disseny de la pàgina
5. Escriure i transcriure
5.1 Tècniques i sistemes escripturals
5.2 Elements constitutius de l’escriptura
5.3 Tipus, categories i formes d’escriptura
5.4 Sistemes abreviatius
5.5 Signes complementaris de l’escriptura
5.6 Errors escripturals
5.7 El control de la còpia i les correccions
5.8 Tradició i edició del text
