escriptura carolina

Llibre manuscrit

• ca
  escriptura carolina f
• ca
  escriptura carolíngia f
• ca
  escriptura minúscula carolina f
• es
  escritura carolina
• fr
  écriture caroline
• it
  scrittura carolina
• Escriptura minúscula, apareguda a la darreria del segle viii com a resultat d’un procés d’estilització de les escriptures executades en els monestirs de l’àrea compresa entre el Rin i el Loira, que va assolir la seva esplendor des de la segona meitat del segle ix fins a la primera meitat del segle x, període durant el qual s’usava indistintament per escriure llibres i documents, i que posteriorment va evolucionar cap a l’escriptura gòtica.
• nota:
  La introducció de l'escriptura carolina a Catalunya es va fer al llarg del segle ix a causa de la pressió cultural i política de França. En el període de la fi del segle ix i bona part del segle x, se la va denominar carolina comtal o carolina rural segons el lloc en què era usada. Posteriorment, dos fenòmens paral·lels (la transició cap al gòtic i la cursivització) la van convertir en una escriptura afectada. L'escriptura genuïna va ser recuperada pels humanistes, que li van donar l'estil que, amb lleugeres variants, ens ha arribat fins avui.