observació

Didàctica de la llengua

• ca
  observació f
• es
  observación
• fr
  observation
• en
  observation
• Mètode de recerca i d’avaluació que no intervé en la realitat per modificar-la, sinó que només fixa les percepcions sensorials, seguint els esdeveniments, les conductes o els fenòmens.
• nota:
  Exigeix un comportament actiu de l’observador enfront dels objectes d’observació, dirigit per configuracions teorètiques (constructes: conceptes, hipòtesis, models i teories). Sovint es prenen notes seguint pautes determinades prèviament i recollides en graelles d’observació.