polisíndeton

Didàctica de la llengua

• ca
  polisíndeton m
• es
  polisíndeton
• fr
  polysyndète
• en
  polysyndeton
• Figura retòrica que consisteix en la multiplicació de nexes, en l’ús freqüent d’elements copulatius.
• nota:
  Per exemple, I vaig tornar a córrer. I ell al meu darrera. Les botigues tancades amb la persiana de canaleta avall i els aparadors plens de coses quietes com ara tisores i secants i postals i nines i roba desplegada i pots d'alumini i gèneres de punt... I vam sortir al carrer Gran, i jo amunt, i ell al meu darrere i tots dos corrent, i, al cap dels anys, encara de vegades ho explicava…(Mercè Rodoreda).